Passaria la tarda abrigada en la teva pell. Sentiriem el goteig de la pluja, veuriem les teulades molles, però no tindria fred. I ja podria tronar i ploure allà fora..... Les conjugacions en plural no m'espanten si tu en formes part. Però avui plou, i m'amago rere la finestra en singular.
Singular.
dimarts, 27 de maig del 2008
Publicat per Laia a 17:27
Etiquetes de comentaris: l'Autora venia aquest quadre davant del St. Stephen's Green. de Dublín.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
fa massa fred per amagar-se en singular.
Llàstima!, però sempre et queda l'opció, tot i que no té comparació, d'embolcallar-te amb una manteta.
Cuántos tiritábamos en singular en ese preciso instante? Cuándo se publicará un censo con fundamento de los anhelantes singulares que buscan conjugar otros tiempos? Yo sigo buscando en internet... y nada
el quadre és genial però les paraules encara més!! salutacions abrigadores!!
bona lectura aquesta que has fet. Tu continua llegint...
Tranquila, que la pluja sempre passa, i acaba lluint el sol. Fes com jo, tant pots gaudir del temps en singular com en plural, cada cosa al seu temps, no creus?
Una abraçada
El record en plural també abriga. I després de la pluja sempre acaba sortint el sol. Petons!
Elquemai: No saps quanta raó tens......
Núria: Llàstima que no sigui el mateix.
Cualquier otro: Sigo buscando cómo restañar heridas en plural.Y nada...
Francesc: Arriba el bon temps. Un petonàs.
Carlox: La lectura estimula la ment.
Anònim estimat: Tot requereix el seu temps. Segons quines activitats son millors en plural....
Vafalungo:Si, ja torna a sortir el sol. Els records de "Viure sense tu" no ajuden gaire......
Moltissimes gràcies a tots pels vostres comentaris.
Jo sempre tinc problemes a l'hora de fer la concordança entre subjecte i predicat...aix..
A l'escola ho vaig aprendre de seguida. Però a mida que passen els anys em costa més la concordança i les conjugacions. Deu ser que m'estic fent gran.....
Publica un comentari a l'entrada