Reclusió.

diumenge, 1 de juny de 2008


Mancada de llibertat. En règim tancat. Presó preventiva en aquesta cel·la tan recomfortant.Vuitanta metres i escaig de gàbia, amb vistes a la Badia. La pluja d'aquestes últimes hores m'ha fet recloure novament a casa. Plaer diví. Mai havia gaudit de tanta llibertat en aquest petit meu espai. No friso per recobrar la llibertat de moviments que m'atorgarà el rei sol. M'agrada aquest temporal enclaustrament.

9 comentaris:

vafalungo ha dit...

Si dins el teu espai t'hi senties així de bé és que has aconseguit ser lliure independentment de si les parets t'impedeixen moure't, perque la teva imaginació pot sortir per la finestra i visitar tots els llocs i racons que desitgis. B7s!

gina ha dit...

és veritat que a vegades la reclusió va bé, peró ja en tenim prou de reclusió arriba l'estiu i em de ser LLIURES.

bimbonocilla ha dit...

... que hi hagi dies de tot... sobretot si per molt lletjos que semblin, acaben sent una bona sorpresa.

Petttttttttons!

Anònim ha dit...

A mi em passa el contrari, porto massa temps tancat, les parets em cauen a sobre i cada dia sembla que encongeixi més aquesta habitació, de forma exponencial als dies que fa que no veig el sol...Vull, desitjo, necessito el meu astre al cel i arebossar-me de sorra. Espero que ens hi trobem

Una abraçada

Anònim ha dit...

Bon punt de vista! es impagable poder gaudir del que tenim i on estem, sigui 'tancats' o 'oberts'

Salutacions llunyanes!!

Unknown ha dit...

Una reclusió voluntària és un plaer, obligada ha de ser un infern.

bimbonocilla ha dit...

estic a punt de pujar aquí dalt amb una llima de barrots dins de l'entrepà!!!!

Anònim ha dit...

Reclusió? tu laieta?
mmmm.. jejeje vols dir?

Laia ha dit...

Aniol: En gaudeixo a estones. Avui sento que les parets em fan presonera de la història que hi he viscut. I he d'obrir la finestra per respirar. Petonets.

Gina: Ja saps que les meves reclusions tenen escassa durada. I que m'agrada gaudir-ne. Petons.

Bimbo: Moltes sorpreses darrerament. Un petó.

Anònim: Tarda de platja la setmana vinent????? Un petó wapo.

Francesc: Cert. Acostumo a gaudir de tots els espais. Hi ha dies de tot. Un petó.

Núria: A vegades aquesta reclusió voluntària ens la demana el cos. Una abraçada.

Daina: I tant, que a casa hi estic molt bé, i si es en bona companyia, millor encara. Un PETÓ reflexiu.

L'hora