Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t'hem ofert cançons d'amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l'abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
(Fotografia realitzada al balcó de l'Ajuntament d'un poble de la Garrotxa).
Cançó d'amor a la llibertat
dijous, 8 de maig del 2008
Publicat per Laia a 11:49
Etiquetes de comentaris: Lluís Llach (1979)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
"Las banderas sólo sirven si abrigan cuando hace frío", y no lo digo yo, que lo escribió el eminente literato a la par que excelso jugador de balompié Olegario Presas, parapeto inexpugnable en la defensa, estilete homicida en el ataque y sensible pintor de palabras con el bolígrafo en la mano.
Em fa gràcia que hagis posat la lletra d'aquesta cançó.
Quan feia la mili ( fa moooolts anys) sovint la cantava per al meu dintre mentre em feien desfilar i cantar himnes i coses així.
Acuartelado en las islas: El regreso del poeta tan irónico como siempre. Un beso.
Jesús Maria: M'alegra veure que compartim tot un himne com aquest. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada