Desperto on hem compartit un llenguatge sense paraules, on els nostres cossos han sabut expressar tot allò que no hem estat capaços d'admetre. M'embriaga l'olor que desprenen els llençols rebregats. Escolto que la vida és un teatre que se diu felicitat.... que som amics que som amants. Tampoc sabia que després me mataria la teva mirada que plora i diu que no. I em mata perquè és un no que és un si, que tú no pots transmetre i que jo no se interpretar. I és el si que et diu la mirada, el si que et persegueix a la nit, que és el no que no et deixa dormir, i és el si que voldria sentir i tampoc em deixa dormir. Hauré de fer la bugada.
Mar de dubtes.
dimarts, 10 de juny del 2008
Publicat per Laia a 17:23
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
18 comentaris:
posa el llençols a rentar i oblida't del que ha passat a la nit.
Dolça temptacio que crida..
Tingues present que dels errors s'aprèn molt, dels encerts res... I a la vegada, qui no arrisca no perd, però tampoc guanya.
Sort maca
Una abraçada
Aix aquesta besada amb gust de que s'acaba... Però per si de cas, que la teva vida valgui tant amb ell com sense! Ptonets!
ei, veig que tu també vas per un camí "on hi passa de tot"
No t'oblidis del timó ;)
una abraçada!!
Si algú vol estar amb algú veritablement... no hi ha excuses ni persones. N'estic convençuda.
Guapa... mira quina rentadora et recomano:
http://www.youtube.com/watch?v=zA2Qp5DizpE
mmm..rentadores que no entenguin de pituitàries...n'hi ha¿?jo crec que encara no han inventat el detergent que impedeixi els efectes retroactius...Abraçades sense rentar!
ahir eren les 2 de la matinada que tornava aquí a escoltar altra vegada la cançó; Buffffff!!!
un petonàs!!
Gina: La roba estesa, planxada i a l'armari. Però crec que hi ha coses que no s'obliden, i més quan no vols oblidar-les sinó repetir-les amb habitualitat. Un petonet.
Daina: Que crida, que atrapa, que sedueix, que no et deixa dormir.... Un petonàs.
Anònim: Com sempre tens raó. Ho seguirem discutint a l'Ona. Un petó.
Vafalungo: Per si de cas, prendré nota d'aquestes paraules tan coherents. Una abraçada.
Francesc: Passen moltes coses que et fan sentir viu. Què seria de la vida si no fos per aquests moments??? Un petonàs.
Ravioli: Benvinguda, passa per aqui quan vulguis.Però a vegades, no tot és tan senzill com sembla.
Bimbonocilla: Què bonica la vida interna de la rentadora. Tot un món per descobrir. Només calia obrir la porta i entrar-hi. Un petonet maca.
Tender: WOW, comentari encertadissim. Es necessari però recuperar segons quines olors.Una abraçada sense rentar.
Bona nit a tots, moltes gràcies pels vostres comentaris.
Francesc, què feies a les 2 de la matinada pensant en les besades del meu capvespre????Ja ho tenen els Antònia Font això...... Un petonàs i bona nit maco.
Mmmmmm! Sovint, escoltant aquesta cançó, penso que en Joan Miquel Oliver no va poder ni intuir com ens retrataria la vida a tants de nosaltres... Dolça besada, te gust a que s'acaba!
Ja en tenim prou amb les nostres pròpies contradiccions, i no necessitem les dels altres.
Continua segura cap endavant
Hi ha una altra estrofa d'una cançó d'Antònia Font que diu : "Te diré perquè no t'equivoquis / que t'estim amb total desmesura...Dins es món que m'he inventat / tot se mou a total realitat".
Ai, aquest Joan Miquel Oliver, que entre robots i astronautes a vegades fa posar pell de gallina..
Hi ha una altra estrofa d'una cançó d'Antònia Font que diu : "Te diré perquè no t'equivoquis / que t'estim amb total desmesura...Dins es món que m'he inventat / tot se mou a total realitat".
Ai, aquest Joan Miquel Oliver, que entre robots i astronautes a vegades fa posar pell de gallina..
B-612: Mmmmmmm, si! Ptns.
Jesús M: Sempre endavant, però deixant les cabòries endarrere. Una abraçada.
Josep m: Gràcies per passar per aqui. Si, aquesta estrofa és molt bona. Aquest estiu venen a la Transegre a Balaguer i a Figueres.
Això, el millor és anar a fer la bugada. Res com les petites coses del dia a dia per recuperar el que som, que el que vindrà ja ho veurem.
Petonets maca!
I passat un mes, torno aquí a escoltar aquesta cançó... que ara em recordaré uns nous magnífics instants ;)
aix... intensa cançó, intensos records!
Aquesta nit l'he somniada, arriba un punt en què conflueixen els records i la realitat. I la barreja és d'allò més excitant!!!!. Que els teus records continuïn ben vius. UN petó.
Publica un comentari a l'entrada