Mar de dubtes.

dimarts, 10 de juny de 2008

Desperto on hem compartit un llenguatge sense paraules, on els nostres cossos han sabut expressar tot allò que no hem estat capaços d'admetre. M'embriaga l'olor que desprenen els llençols rebregats. Escolto que la vida és un teatre que se diu felicitat.... que som amics que som amants. Tampoc sabia que després me mataria la teva mirada que plora i diu que no. I em mata perquè és un no que és un si, que tú no pots transmetre i que jo no se interpretar. I és el si que et diu la mirada, el si que et persegueix a la nit, que és el no que no et deixa dormir, i és el si que voldria sentir i tampoc em deixa dormir. Hauré de fer la bugada.

18 comentaris:

gina ha dit...

posa el llençols a rentar i oblida't del que ha passat a la nit.

Anònim ha dit...

Dolça temptacio que crida..

Anònim ha dit...

Tingues present que dels errors s'aprèn molt, dels encerts res... I a la vegada, qui no arrisca no perd, però tampoc guanya.

Sort maca

Una abraçada

vafalungo ha dit...

Aix aquesta besada amb gust de que s'acaba... Però per si de cas, que la teva vida valgui tant amb ell com sense! Ptonets!

Anònim ha dit...

ei, veig que tu també vas per un camí "on hi passa de tot"
No t'oblidis del timó ;)

una abraçada!!

Anònim ha dit...

Si algú vol estar amb algú veritablement... no hi ha excuses ni persones. N'estic convençuda.

bimbonocilla ha dit...

Guapa... mira quina rentadora et recomano:

http://www.youtube.com/watch?v=zA2Qp5DizpE

TENDER EPITHELIUM ha dit...

mmm..rentadores que no entenguin de pituitàries...n'hi ha¿?jo crec que encara no han inventat el detergent que impedeixi els efectes retroactius...Abraçades sense rentar!

Anònim ha dit...

ahir eren les 2 de la matinada que tornava aquí a escoltar altra vegada la cançó; Buffffff!!!

un petonàs!!

Laia ha dit...

Gina: La roba estesa, planxada i a l'armari. Però crec que hi ha coses que no s'obliden, i més quan no vols oblidar-les sinó repetir-les amb habitualitat. Un petonet.

Daina: Que crida, que atrapa, que sedueix, que no et deixa dormir.... Un petonàs.

Anònim: Com sempre tens raó. Ho seguirem discutint a l'Ona. Un petó.

Vafalungo: Per si de cas, prendré nota d'aquestes paraules tan coherents. Una abraçada.

Francesc: Passen moltes coses que et fan sentir viu. Què seria de la vida si no fos per aquests moments??? Un petonàs.

Ravioli: Benvinguda, passa per aqui quan vulguis.Però a vegades, no tot és tan senzill com sembla.

Bimbonocilla: Què bonica la vida interna de la rentadora. Tot un món per descobrir. Només calia obrir la porta i entrar-hi. Un petonet maca.

Tender: WOW, comentari encertadissim. Es necessari però recuperar segons quines olors.Una abraçada sense rentar.

Bona nit a tots, moltes gràcies pels vostres comentaris.

Francesc, què feies a les 2 de la matinada pensant en les besades del meu capvespre????Ja ho tenen els Antònia Font això...... Un petonàs i bona nit maco.

República B612 ha dit...

Mmmmmm! Sovint, escoltant aquesta cançó, penso que en Joan Miquel Oliver no va poder ni intuir com ens retrataria la vida a tants de nosaltres... Dolça besada, te gust a que s'acaba!

Jesús M. Tibau ha dit...

Ja en tenim prou amb les nostres pròpies contradiccions, i no necessitem les dels altres.
Continua segura cap endavant

Anònim ha dit...

Hi ha una altra estrofa d'una cançó d'Antònia Font que diu : "Te diré perquè no t'equivoquis / que t'estim amb total desmesura...Dins es món que m'he inventat / tot se mou a total realitat".

Ai, aquest Joan Miquel Oliver, que entre robots i astronautes a vegades fa posar pell de gallina..

Anònim ha dit...

Hi ha una altra estrofa d'una cançó d'Antònia Font que diu : "Te diré perquè no t'equivoquis / que t'estim amb total desmesura...Dins es món que m'he inventat / tot se mou a total realitat".

Ai, aquest Joan Miquel Oliver, que entre robots i astronautes a vegades fa posar pell de gallina..

Laia ha dit...

B-612: Mmmmmmm, si! Ptns.

Jesús M: Sempre endavant, però deixant les cabòries endarrere. Una abraçada.

Josep m: Gràcies per passar per aqui. Si, aquesta estrofa és molt bona. Aquest estiu venen a la Transegre a Balaguer i a Figueres.

Judit Ortiz ha dit...

Això, el millor és anar a fer la bugada. Res com les petites coses del dia a dia per recuperar el que som, que el que vindrà ja ho veurem.

Petonets maca!

Anònim ha dit...

I passat un mes, torno aquí a escoltar aquesta cançó... que ara em recordaré uns nous magnífics instants ;)

aix... intensa cançó, intensos records!

Laia ha dit...

Aquesta nit l'he somniada, arriba un punt en què conflueixen els records i la realitat. I la barreja és d'allò més excitant!!!!. Que els teus records continuïn ben vius. UN petó.

L'hora