M'agradava el so de la càmera en disparar,
un clic i a esperar el resultat.
Jugaves a moure la instantània,
i de tant en tant em deixaves bufar,
com si la imatge hagués de sortir abans.
Semblava mentida que d'un giny com aquell
en sortissin aquelles fotografies,
i, la frisança que ens causava l'espera.
Avui però, desitjaria recuperar la vella polaroid
i d'entre l'olor de plàstic cremat,
que emergissin les nostres siluetes
i captar aquests INSTANTS de FELICITAT.
Polaroid 1.0
dilluns, 13 d’abril del 2009
Publicat per Laia a 15:36
Etiquetes de comentaris: Fotos:Internet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
El mòn de la fotografia amb les camares digitals ha canviat molt. Tenim moltes coses positives. Podem fer mil fotos sense necessitat de revelar-les, però el soroll de les antigues camares de fotos... era molt xulo sentir el clic.
a més, amb les càmares d'abans hi havia l'intriga d'anar-les a revelar i els nervis de mirar com havien quedat.
Ara això s'ha perdut.
Celebro veure novament activitat i moviment a ca teva, Laieta.
Salutacions des de Sarrià.
Albert, i tant, hem guanyat moltissim. Em penso comprar una reflex digital, jejeje.
Meia: Sort que s'ha perdut, perquè ara com a mínim estalviem i millorem a l'instant.
Josep Maria: Torno a estar activada, ja feia dies que no deixava petjada per aqui. Una abraçada molt gran, a veure si coincidim en breu. Endevina el llibre que em van regalar per Sant Jordi..........
Publica un comentari a l'entrada