M'agradava el so de la càmera en disparar,
un clic i a esperar el resultat.
Jugaves a moure la instantània,
i de tant en tant em deixaves bufar,
com si la imatge hagués de sortir abans.
Semblava mentida que d'un giny com aquell
en sortissin aquelles fotografies,
i, la frisança que ens causava l'espera.
Avui però, desitjaria recuperar la vella polaroid
i d'entre l'olor de plàstic cremat,
que emergissin les nostres siluetes
i captar aquests INSTANTS de FELICITAT.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotos:Internet.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotos:Internet.. Mostrar tots els missatges
Polaroid 1.0
dilluns, 13 d’abril del 2009
La cresta de l'Ona.
dilluns, 10 de novembre del 2008
Adquirim experiència amb petites onades diversiformes. Ja no em conformo amb bregar en qualsevol mar. Sempre m'han agradat els del nord. Hores i hores arràn de mar mentre espero la meva ona, que sembla que mai ha d'arribar. Potser l'hagi idealitzat i ja hagués arribat a la platja en un altre moment. Aquesta però, segur no tornarà. Qui sap si demà s'aixecarà vent...............
Subscriure's a:
Missatges (Atom)