When Night is Falling .London. 09.

dissabte, 21 de març de 2009


Quan es fa fosc, i ens deixem abraçar per la nit, fins i tot podem sentir les nostres passes entre tant silenci. Es quan el cansament ens comença a vèncer, que prenc consciència de com n'ets d'important en el meu avui.
I mentres tinc aquest pensament, observo totes i cadascuna de les llumetes de la ciutat, convertint-les en nits que m'agradaria estar al teu costat, i, desitjant per damunt de tot, que mai s'apaguin les llums a London......

6 comentaris:

Anònim ha dit...

ni el silenci ni el soroll podran apagar les teves llumetes!!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Et veig bé, Laia. Et veig molt i molt bé ! Felicitats !

Daina ha dit...

Salutacions desde el meu raconet.

_MeiA_ ha dit...

Les llumetes sempre restarant enceses si 2 volen... i aquestes em sembla que no s'apagaràn mai

;-)

res ha dit...

bona foto
bon escrit
bons sentiments
salut!

Laia ha dit...

Francesc i Josep Maria: GRACIES. Una abraçada de tornada.

Daina: Benvingut a ca meva novament. Salut!!!

Meia: Que no s'apaguin mai.....

Mq: La foto és d'un bon amic, els sentiments i l'escrit son meus. Gràcies!!!

L'hora