Singular.

Passaria la tarda abrigada en la teva pell. Sentiriem el goteig de la pluja, veuriem les teulades molles, però no tindria fred. I ja podria tronar i ploure allà fora..... Les conjugacions en plural no m'espanten si tu en formes part. Però avui plou, i m'amago rere la finestra en singular.

Play.

Anem jugant al ritme que ens marca la música del dia a dia. S'han de tenir els sentits activats i sorprendre l'enemic hàbilment..... Si comets un error et quedes fora, i s'acaba el joc per a tu. L'esperit lluitador fa que moltes vegades que et veus fora, acabis assegut, alleugerit i pensant: M'ha anat d'un pèl.
La competició comença quan només queda una cadira, o quan la rotllana es gegant i saps que gairebé porta el teu nom escrit al cim?

Writers and writing.

Sembla que hagi acabat de ploure a jutjar per l'olor que desprèn la gespa dels parcs. L'ambient curull de petites partícules en forma de lletres, paraules, frases, que per si soles gaudeixen de significat, però que t'envolten i t'endinsen en un món d'irrealitats on tot és possible. La pinta fora d'hores que et converteix en poetessa nocturna dotada de sarcàstics recursos oratoris. I de record, el pensament immortalitzat per la càmera en fer clic. Sensació de total impunitat i d'hores viscudes sense tenir en compte el pas del temps.

Busca'm.

Entre els seus parcs, carrers........... i al Temple Bar!!!!!

Temptacions

“La millor manera de lliurar-me de la temptació és caure en ella.”

Cançó d'amor a la llibertat

Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t'hem ofert cançons d'amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l'abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

(Fotografia realitzada al balcó de l'Ajuntament d'un poble de la Garrotxa).

La descoberta.

Per molt que passem per un lloc, i per moltes vegades que hi haguérem estat, hi ha coses que ens passen per alt. Sovint no parem atenció als petits detalls. Què màgica és la descoberta quan ens adonem del que succeeix al nostre voltant i a nosaltres mateixos. Fins i tot enmig d'un bosc.