"Els columpios"

Torno a la infància en veure aquests gronxadors.Un salt enrere en el temps. No existia la por. Grans dosis d'atreviment. La fita era descobrir/investigar tot el que ens envoltava, tot el desconegut.La major part de conquestes es planificaven al voltant del "columpi" de la plaça. Era el campament base, el lloc de reunions.
En gronxar-me, s'endegava un mecanisme al meu cervell que em feia balancejar-me més ràpidament, amb més força. Les cames suraven suspeses al petit artilugi, les mans premien la cadena amb força, i la imaginació es trobava en el punt més àlgid del vol. Qualsevol cosa era possible.
Fa dies que no pujo a un gronxador, com deuen ser els seients d'ara? Possiblement tinguin un cadenat més fort, però més curt. Un dia d'aquests deixaré estacionada l'escombra i hi pujaré per tornar a volar com quan era petita: Sense por, amb total llibertat, impunement.Tenir la sensació de perdre el món de vista, d'estar per damunt de coses banals, les marques del cadenat a les mans. Hi ha fites que no han canviat. Us gronxàveu en columpis com aquest?