tag:blogger.com,1999:blog-52889834089675338602024-03-05T11:51:56.735+01:00Un capvespre a l'empordàLaiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.comBlogger97125tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-47048766369907741552010-03-29T13:56:00.007+02:002010-03-29T15:26:01.948+02:00IML.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEfhoa0h-ahfFDJmeIoawyB5IHNinwVS-8L1IkHey35z7U5SkSxvh6iSOcPBqHfnQB84Smpp1K8nXR9iUiMCZ3RU_Z9qUqiUu2jPB0c7zOMnYfzsnvnYUJNWWncVA_tJ92AG9HfpzwJAY/s1600/ciutat+judicial..jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 192px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEfhoa0h-ahfFDJmeIoawyB5IHNinwVS-8L1IkHey35z7U5SkSxvh6iSOcPBqHfnQB84Smpp1K8nXR9iUiMCZ3RU_Z9qUqiUu2jPB0c7zOMnYfzsnvnYUJNWWncVA_tJ92AG9HfpzwJAY/s320/ciutat+judicial..jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5454046459497376162" /></a><br /><br /><br />Es va despertar perquè notava l'escalfor dels raigs de sol a les galtes, maleïnt-se perquè un dia més no havia sentit el despertador. I, en girar-se, el veié allà, dormint plàcidament al seu costat.<br />Tenia un vague record del que havia succeït la nit anterior, el tuguri de mala mort on va conèixer al seu company d'alcova, en com s'havia anat excitant amb la boca d'aquell estrany, i com desitjava que se l'endugués a un lloc més íntim on deixar-se anar.<br />Aquests pensaments la van seguir fins la dutxa, i amb l'olor del sabó li van venir unes fortes punxades al cap, signe inequívoc del més que evident coqueteig amb l'alcohol d'anit. "Una ja no recorda l'últim dia que va sortir i va arribar sòbria a casa". Començava a pensar si estava estrenyent massa el cercle amb el BombaySaphir (familiarment conegut com Blauet), el món de nit i les cada vegada més freqüents sortides/turques/estrany al llit. Es deia a si mateixa que aquesta quadratura començava a causar estralls en el seu estat general de salut, pensava que no podia ser bo de cap de les maneres per la seva autoestima, i, amb aquesta reflexió obrí la porta de la nevera tot agafant-ne una poma i el bric de llet.<br />Anava de bòlit a diari, sortia de casa d'una revolada fent espetegar la porta, sense temps ni d'esmorZar. Però avui, malgrat la ressaca, havia tingut en compte el canvi d'hora, i encara tenia uns minuts per foragitar l'invasor del seu llit i xarrupar l'última gota de cafè amb llet mentre llegia les notícies on line a l'office de la cuina.<br />Es va calçar les botes comprades un dissabte de rebaixes, i, mentre introduïa la poma a la bossa de mà li va dir que deixés la finestra oberta i la porta tancada en sortir, tot tirant-li una clau que havia de deixar a la bústia del 2n 3a.<br />Com un autòmat, va pujar al bus 73,i, al cap d'una estona es va adonar que fitava el seu reflex al vidre, el què en mig dels carrers de la ciutat es continuava veient jove, però prenia consciència del cansament de la seva mirada, i de la inexpressivitat/buidor d'aquesta. Potser només era ressaca.<br /><br />En arribar a la ciutat judicial, va proferir un mot sec, que volia dir Bon dia a l'encarregat de seguretat de la porta d'accès, i sense més dilació va prèmer el botó -1 de l'ascensor d'un únic sentit.<br />En baixar pensava en un dia més que transcorreria sense veure la llum del sol, al subterrani de l'edifici de l'Institut de Medicina Legal.<br /><br />Recordà el seu primer dia de treball com a Forense en pràctiques, l'olor característica de la sala, l'estranya fredor que li recorregué tot el cos en prendre el primer contacte oficial amb el bisturí, el pols tremolant-li en anotar el pes dels òrgans a la pissarra que havia estat retolada pels companys del torn anterior com la sala dels caragols.<br />Aquell mati però, va ser diferent. En mirar la pantalla Samsung 17" va veure que sota el rètol D.P. 731/2010 del Jutjat número 5 de Barcelona hi havia un nom que li resultava familiar, i com a informació rellevant no era infecciós. (Dada a tenir en compte, ja que era conscient que havia d'extremar les precaucions, que no podia permetre's baixar la guardia ni un segon, ni realitZar de manera mecànica el seu treball).<br />Va revisar el material que l'oficial de la sala li havia preparat, "es que n'arribo a ser de maniàtica i meticulosa", pensava per a si mateixa somrient.....<br />La totalitat de l'instrumental havia d'estar al seu lloc i en perfecte estat abans d'obrir el sudari.<br />En fer lliscar la cremallera, i, en posar la càmera a gravar, la seva concentració va augmentar considerablement.<br /><br />A les 10:20 hores del mati donava inici a l'autòpsia del cadàver que tenia damunt la taula, amb el pols ferm agafava el bisturí (No en va comptava més de 370 autòpsies a l'esquena, amb totes les històries, vivències i informes que s'amaguen darrere de cada cos objecte d'estudi).<br />Va fer un primer cop d'ull, es tractava d'un home jove, no deuria tenir més de 35 anys, molt fibrat, depilat, cosa que li va fer pensar que potser era ciclista, i si hauria pujat a rodar en bici hores abans de l'esdeveniment.<br />Va poder observar una amputació de les extremitats antemortem, segurament realitZades a l'hospital capdavanter en aquest tipus de lesions per electròlisi i accidents. Sens dubte, la Vall d'Hebrón era l'hospital pioner, es deia mentre pensava en alguns dels seus companys amb qui havia cursat medicina a la UDL, ara especialitZats. Se'ls imaginava al quiròfan decidint si després de 26 bosses de plasma, continuaven amb les estèrils maniobres; veia la Dra. CAPDEVILA, a qui coneixia com "la Capde" després de l'últim intent clavant-li una injecció d'adrenalina al bell mig del cor, signant abatuda l'exitus a les 02:48 hores.<br /><br />Eren ja les 13:40 hores, notava un rau-rau a la panxa, pensava en la poma que tenia a la bossa, un dia més se li havien parat les agulles del rellotge en tocar les onZe, ara però només calia redactar l'informe, posar per escrit el que havia copsat; que tenia uns pulmons sans, ensangonats, i amb un pes molt per damunt del normal, finalitZant-lo amb la rigorositat i professionalitat que la caracteritZava, concloïent que la causa de la mort era per un xoc càrdiorespiratori. <br />(Pensava en la injustícia de tot plegat, en què mentre ella es trobava flirtejant en aquell bar de poc "catxé" de l'Eixample amb un desconegut, una dona es quedava vídua al mateix instant, la mateixa vesprada).<br /><br />Després de signar i deixar l'informe damunt la taula del Cap de la Guardia per tal que hi donés el vist-i-plau i el trametés al Jutjat pertinent, va deixar els seus estris personals a l'armariet del vestidor femení, es va dutxar en dos minuts i va sortir ràpidament de l'edifici tot devorant la poma.<br />El seu aspecte era el d'una dona jove, atractiva, pèl-roja, proveïda d'una llarga i arrissada melena, recollida en una cua de cavall, que deixava entreveure el tatuatge sinistre al coll i part superior de l'espatlla, prima i carapigada, vestida amb uns texans i una samarreta que dibuixava el pírcing del melic.<br />Avançava pel carrer i un pensament l'obsedía: sentía que entre ella i el carnisser de barri de tota la vida tampoc hi havia gaire diferència.<br />S'estava fent fosc i el forn de pa era a punt de tancar.Li quedaven pomes, iogurts i una petxuga de pollastre filetejada a la nevera.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-56983615986400327412010-02-19T12:09:00.005+01:002010-02-19T12:21:34.538+01:00Aniversari.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7cbZFNuP0Y8W4346FysaJ6FUI2acqF7_T87933Ig5KMSeihRCg13jEPJoeP8mURMceEuX6i8QdVu82T2v65mpWWQEZ14DJIyIzz5UYZhxzEJAHCBeX3cUYg8Y0LpK7ZchiFLfCmrxHCo/s1600-h/IMG_2689.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7cbZFNuP0Y8W4346FysaJ6FUI2acqF7_T87933Ig5KMSeihRCg13jEPJoeP8mURMceEuX6i8QdVu82T2v65mpWWQEZ14DJIyIzz5UYZhxzEJAHCBeX3cUYg8Y0LpK7ZchiFLfCmrxHCo/s320/IMG_2689.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439913068782452114" /></a><br /><br /><br />Per que tots els anys d'ara en endavant siguin igual de feliços com ho ha estat aquest al teu costat. Per que tots els anys transcorrin feliços al teu costat. Per que sempre ens quedarà París, i, per sempre estar al teu costat gaudint del pas del temps.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-54302432651914180542009-12-26T13:57:00.002+01:002009-12-26T14:01:06.395+01:00Bon Nadal.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Fchqn0zdxv5vr4PbfBoVt88wm0JEk7PKMdPbelfCYqSVtRxkZlBpb2kSvgpNa1KLP1lZ1U7KoKkph7tdxs3bErLMz1hIC5AMujqxCBbf5-xKPUQLQKvY8d-_nrHWFnGL3FgUW25_Rqc/s1600-h/perfil+nadal.bmp"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Fchqn0zdxv5vr4PbfBoVt88wm0JEk7PKMdPbelfCYqSVtRxkZlBpb2kSvgpNa1KLP1lZ1U7KoKkph7tdxs3bErLMz1hIC5AMujqxCBbf5-xKPUQLQKvY8d-_nrHWFnGL3FgUW25_Rqc/s320/perfil+nadal.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419528656954263346" /></a><br />POEMA DE NADAL (fragment) (Josep Maria de Sagarra)<br /><br />I del desig de música fent tria, <br />perquè té ganes de dir la millor, <br />tot bolcant a l'infant que dormia, <br />li deuria sortir aquesta cançó: <br />"Què li darem an el Noi de la Mare, <br />què li darem que li sàpiga bo?..."<br />I mentre deia les dolces paraules,<br />la cançó anava escampant-se pel món. <br />La van aprendre les fulles de menta, <br />i va enganxar-se al bec dels falciots <br />al campanar les campanes movien <br />poc a poquet, el batall tremolós:<br />"Què li darem an el Noi de la Mare?" <br />Els grills somiquen damunt del rostoll,<br />i les aranyes, quan filen, la canten,<br />i les abelles brunzint sota el sol. <br />Totes les dones amb fills a la falda, <br />totes les dones la saben de cor! <br />Va caminant i baixant la muntanya, <br />la cançó arriba a la platja i al moll: <br />"Què li darem an el Noi de la Mare?... " <br />canta la vela, que empeny el xaloc,<br /><br />i el card que cruix í l'arjau que grinyola, <br />i el fum de pipa que engega el patró.<br /><br />Quan ve Nadal, la cançó del miracle<br />fa que tremoli l'esquena dels llops.<br />Fins els qui cremen i roben i maten,<br />si de menuts l'han sentida algun cop,<br />la volen dir i se'ls encalla la llengua,<br />la volen dir i els escanya la por!<br /><br />Quan ve Nadal, la cançó del miracle<br />amb el pessebre de molsa i arboç,<br />ens fa pensar en unes ganes molt vives,<br />ens fa pensar en un desig de debò,<br />de donar coses al Noi de la Mare,<br />coses que vinguin de dintre del cor,<br />perquè si és llum i misteri que espanta,<br />perquè si aguanta la bola del món,<br />té la carn nua ajaguda a la palla<br />i té les galtes mullades de plor,<br />i vol sentir-nos molt més a la vora,<br />ben acostats al voltant dels pastors,<br />i vol sentir a la pell les nostres ànimes<br />com l'alè de la mula i el bou!Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-28593482081744349412009-12-21T12:04:00.003+01:002009-12-21T12:28:39.126+01:00Els reis del Raval.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1-yuHWZq-Po3tWQcDWtb3I_sLbw2_V3m9s0fs3qXpzAdGcv96O6VKPnxezUNCmqrDmOKLLjEtHjMdOd6ceQ22b9MGrSQTvpXuf4M3odN9CTyqowF3azlrOedESlMQ3eUJxfm4OcW5xrU/s1600-h/IMG_2431.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1-yuHWZq-Po3tWQcDWtb3I_sLbw2_V3m9s0fs3qXpzAdGcv96O6VKPnxezUNCmqrDmOKLLjEtHjMdOd6ceQ22b9MGrSQTvpXuf4M3odN9CTyqowF3azlrOedESlMQ3eUJxfm4OcW5xrU/s320/IMG_2431.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5417644789180953794" /></a><br />Dissabte al migdia vem dinar en un restaurant de la Plaça Reial. Només entaular-nos, la persona què ens va acompanyar als nostres seients ens va proposar que destinessim un euro de cada àpat a un projecte anomenat Raval Kids, què consistia ( si fa o no fa) en el següent:<br />El gremi de restauradors de la Plaça Reial, s'havien associat per tal que la mainada més desafavorida del Raval tinguessin regal de Reis, i, amb l'increment d'un euro a la factura de cada comensal, podrien dur a terme aquesta iniciativa.<br />Vem coincidir que es tractava d'una bona idea, i així li vem fer saber a qui ens ho va proposar, afegint que al final de l'àpat ja decidiriem si hi col.laboravem.<br />Doncs quina va ser la nostra sorpresa quan ens varen portar el primer plat, què la cambrera es va palplantar davant la taula i, tot lliurant-nos el fulletó fotografiat, ens deixa anar: "Si us ho repenseu, i per tal que aquests nens tinguin reis, us deixo el cartell i decidiu després de dinar".<br />I vem tenir cartell de Kids des del carpaccio fins al brownie, i finalment, a l'hora de pagar, i, per tercera vegada ens van "oferir" fer el donatiu.<br />Potser, si en aquest establiment la manera de vendre el projecte hagués estat una altra hi hauriem participat. <br />Si haguessin deixat una guardiola al costat de la caixa o a la porta d'entrada, possiblement els comensals serien més generosos. Sigui com sigui, no es pot "fer menjar amb patates" una donació que hauria de ser VOLUNTÀRIA.<br />Així que si volen que la mainada del Raval tinguin quelcom més que carbó, espero que la resta d'establiments adherits tinguin una manera menys agressiva de captar donatius.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-21660850717940111232009-11-19T10:59:00.006+01:002009-11-19T11:37:26.064+01:00Mediocre.El cartell no pot ser més explícit.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNj7RgKPP3T0i3vDzdTkSnSIRnSzMMfM9GFE3UhsSLMSQXOCvU-pkHgOE4eZXOrPqowWAS6MEPCQYpdrKfC6XauiG_Fe9CbLrq24P0pkYeN0bFsnjheqT0VEc398Jbh51to8zpZYvKCu0/s1600/cartell+modificat.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 221px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNj7RgKPP3T0i3vDzdTkSnSIRnSzMMfM9GFE3UhsSLMSQXOCvU-pkHgOE4eZXOrPqowWAS6MEPCQYpdrKfC6XauiG_Fe9CbLrq24P0pkYeN0bFsnjheqT0VEc398Jbh51to8zpZYvKCu0/s320/cartell+modificat.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405753545890272546" /></a><br /><br />Em pregunto què amaga la ment de cert individu, que, en veure aquest cartell, es permet escriure això:<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Wom3OelhxFKJafypu_H38OopxlGRsWgjqzbk45kByQvqzMOy53eyxGVXYnSAzl7hVj4ina2rPDWE0KKLaleLmM52snlaiKLJy7gG9NLl4oAcnGLNsk37zLWno-i7_QZL__YPXTN_xXE/s1600/escrit+porc.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 225px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Wom3OelhxFKJafypu_H38OopxlGRsWgjqzbk45kByQvqzMOy53eyxGVXYnSAzl7hVj4ina2rPDWE0KKLaleLmM52snlaiKLJy7gG9NLl4oAcnGLNsk37zLWno-i7_QZL__YPXTN_xXE/s320/escrit+porc.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405753851883986450" /></a><br /><br />A posteriori, assegura bé l'obra d'art, i la deixa a l'interior d'un catàleg, que de ben segur serà fullejat per la seva destinatària.<br /><br />Si per un casual, al començar la teva jornada laboral, trobes al cim de la teva taula el catàleg del "Temporada Alta" que t'havien promès, i en obrir-lo llegeixes una porcada d'aquest calibre, com actuaries?<br /><br />D'entrada, et quedes perplexa. A continuació penses que potser, si tinguessis a l'oligofrènic al davant, li escopirires a la cara, però després, transcorreguda una estona, consideres que és un insult per a la poesia que s'autoanomeni poeta, i que un escrit tan barroer no mereix ni un sol minut més del <strong>meu </strong>temps.<br /><br />Espanta la certesa de tenir un malalt al mateix lloc de treball, que actúa amb total impunitat.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-1205276120046037252009-09-23T22:31:00.002+02:002009-09-23T22:42:23.895+02:00D'Streno.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWJ_f_BbhzjQazTGxBWg4r2GBjEd7rCpsCy5T1DBgzWYHXlbGjNkgIe4G754kwbaICMmMbk1iCSe8uBvsoqilyComtOZ8NUI383mVDRC0SDXAsk9kdx_nOQCYs1qhrESEbqbF8Si35DD8/s1600-h/IMG_0847.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWJ_f_BbhzjQazTGxBWg4r2GBjEd7rCpsCy5T1DBgzWYHXlbGjNkgIe4G754kwbaICMmMbk1iCSe8uBvsoqilyComtOZ8NUI383mVDRC0SDXAsk9kdx_nOQCYs1qhrESEbqbF8Si35DD8/s320/IMG_0847.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384764970393879986" /></a><br />Les excursions a la muntanya son diferents des que hi anem junts.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-64725792273416094872009-09-13T23:28:00.003+02:002009-09-13T23:30:52.305+02:00Diumenge.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKi3t_f7qmNLUr3teZuIk2f9NJDOliGJb8QNG87UxImGXFICUbY8_aq3beJOTYMSJUyEkzLAgdxvRibHeG01bmDnLSnn1eesnxhdPiFft0Yx5B44IRr5q7hqZT8xEkGRPqZowy4aTwJ0Y/s1600-h/mapasonidostokio.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 224px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKi3t_f7qmNLUr3teZuIk2f9NJDOliGJb8QNG87UxImGXFICUbY8_aq3beJOTYMSJUyEkzLAgdxvRibHeG01bmDnLSnn1eesnxhdPiFft0Yx5B44IRr5q7hqZT8xEkGRPqZowy4aTwJ0Y/s320/mapasonidostokio.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5381067225411000578" /></a><br />Freda. FReda. FREda. FREDa. FREDA!!!!!Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-78776004549855867082009-08-25T11:29:00.003+02:002009-08-25T11:51:16.577+02:00En Venda.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXh-_Sx9N0pxTsFeLIFFCyXRoogJEIcLEQBOiKiwZai9TvQ7eGcKa9SHcU8gdCz-qAfgp_OVOkpT6BrL4w_tjJG3vppKzRoro0O0Q1LpyjHZuDdKET2in1zYtwqHiJHFuTZHHcTakJUnM/s1600-h/P1070767.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXh-_Sx9N0pxTsFeLIFFCyXRoogJEIcLEQBOiKiwZai9TvQ7eGcKa9SHcU8gdCz-qAfgp_OVOkpT6BrL4w_tjJG3vppKzRoro0O0Q1LpyjHZuDdKET2in1zYtwqHiJHFuTZHHcTakJUnM/s400/P1070767.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5373832679931773362" /></a><br />El primer pensament del dia ha estat per a ella; es diu a si mateix mentre acaba d'exprimir la taronja. En deixa la clova al cim del taulell i s'emporta el suc a la terrassa.<br />M'he tornat a deixar el sucre, pensa; era na Mònica qui parava la taula cada dia. Ja no li agradava asseure's a esmorZar en aquella petita taula de vímet; van triar-la després de tornar de l'escapada a Eivissa, i, ella, es va encapritxar d'aquells coixinets blancs. Maldestre, s'esforça per combinar el blanc amb el pistatxo i el plat taronja, i, pensa si ella ho veiés se les tindrien fort. Li sembla sentir-la riure.<br />Mira el port amb recança mentre escura l'útim glop del suc d'aquella taronja amb regust amarg de solitud d'estiu. Només ella li endolcia l'estança en aquell apartament de Donosti.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-87922694526476542772009-08-13T11:29:00.005+02:002009-08-13T12:40:32.659+02:00Les Perseides.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh11BEsa8YXM0y1Re_uKeQ84Ln8adhpD2kiAajDmcw3jZoK95Y07l2rCwsSYFgaBdkm67ZcEBohFJo9PkVrn5-pb26hIlqd-2IofiMXaW-6KKDinSOlV1x66DzYMOts5PQPU2iFWJwQF1c/s1600-h/pluja+d%27estels.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 302px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh11BEsa8YXM0y1Re_uKeQ84Ln8adhpD2kiAajDmcw3jZoK95Y07l2rCwsSYFgaBdkm67ZcEBohFJo9PkVrn5-pb26hIlqd-2IofiMXaW-6KKDinSOlV1x66DzYMOts5PQPU2iFWJwQF1c/s320/pluja+d%27estels.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369396190584420210" /></a><br />No era el lloc més idoni, però sens dubte el més romàntic per observar aquest espectacular fenòmen.<br />En silenci, arran de mar, i coberts per un llit d'estels gaudiem l'un de l'altre.<br />L'escassa contaminació lumínica contrastava amb la lluentor dels nostres ulls, a qui només Venus feia la competència.<br />Cel ras i les Llàgrimes de Sant Llorenç, entre esglais i l'excitació del moment. Un desig per cada estrella fugaç detectada.<br />Diria que la força que atrau les restes de cometes i les fa fregar amb l'atmosfera és la mateixa que m'apropa a tu, exceptuant-ne la desintegració.<br />Mentre la terra creua aquesta part de l'espai, m'adono que girem en la mateixa òrbita.<br />El pas del temps i aquest projecte en comú, fan que, com els cometes, ens anem desfent de petits fragments del passat,i, aixoplugats pels nostres cossos i un grapat de desitjos al sac, transcorre una altra i especial nit, al teu costat.<br />On van a parar els desitjos demanats? Ens seran concedits? Quin és el màxim de desitjos concedits per estel caigut?Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-82078308909696945642009-07-19T23:10:00.002+02:002009-07-19T23:14:42.016+02:00La prova de foc.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUIBcuKLRk9dRkaW-1rGdAX6R-8YUnOAtppmROBwBIxdxxiKZkTOmr6RFVtrew5Em3D5UPtXSXvf-gY4i8ETK0EBl2ijDivGrPtjU2uMQSLbsPHeX57DPdDIdazIHToEqh7oe8G2sYhCo/s1600-h/ikea.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 327px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUIBcuKLRk9dRkaW-1rGdAX6R-8YUnOAtppmROBwBIxdxxiKZkTOmr6RFVtrew5Em3D5UPtXSXvf-gY4i8ETK0EBl2ijDivGrPtjU2uMQSLbsPHeX57DPdDIdazIHToEqh7oe8G2sYhCo/s400/ikea.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5360281666544496306" /></a><br />L'examen final. Tot o res. Si tornem sense discutir haurem vençut.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-33300518894434592912009-05-30T23:42:00.002+02:002009-05-30T23:48:06.976+02:00Kit Kat<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-sscJO2og84-zD-o9kg1MIXYDsB71r2HRSfmjBmqK1CV29F2byomEok_Y-ZzFbFB50PRADh_NSYI1mQX5Imdo9N6bvKDYK6emRGN5sCBbmLPcWbd8VvpHArncYJssgQTOgaflEQsgDh8/s1600-h/el-peine-de-los-vientos-2-1976-eduardo-chillida.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 361px; height: 380px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-sscJO2og84-zD-o9kg1MIXYDsB71r2HRSfmjBmqK1CV29F2byomEok_Y-ZzFbFB50PRADh_NSYI1mQX5Imdo9N6bvKDYK6emRGN5sCBbmLPcWbd8VvpHArncYJssgQTOgaflEQsgDh8/s400/el-peine-de-los-vientos-2-1976-eduardo-chillida.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5341735995827433682" /></a><br />Escapar de la rutina<br />Oxigenar/ME/NOS uns dies<br />Canviar d'aires i de vents<br />I gaudir de la teva companyia,<br />sense presses, amb temps, nosaltres....<br />Fins la tornada!!!!!Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-62021318478399277322009-05-18T11:11:00.003+02:002009-05-18T11:26:18.835+02:00Divina Justícia. (Jerónimo, el patrón de los traductores).<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMfCwrRfO3GlwScLkbqL8Vypj2nlm3NfO16TLskvjIx24xINzTpjSyoyu0Yk_eGhG7DarF70eOs_kH1-r26kffsBygj1pO7W6t4SJkmYmIoarxIxc9GXnpAnwhUBN0aGcfnD6diChlmf8/s1600-h/St.+Jeronimo.+leonardo+da+Vinci.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 291px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMfCwrRfO3GlwScLkbqL8Vypj2nlm3NfO16TLskvjIx24xINzTpjSyoyu0Yk_eGhG7DarF70eOs_kH1-r26kffsBygj1pO7W6t4SJkmYmIoarxIxc9GXnpAnwhUBN0aGcfnD6diChlmf8/s400/St.+Jeronimo.+leonardo+da+Vinci.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5337089359793297986" /></a><br />Jerónimo de Estridón (Estridón, Dalmacia, c. 340 - Belén, 30 de septiembre de 420)<br /><br />"Jerónimo dispuso irse al desierto a hacer penitencia por sus pecados (especialmente por su sensualidad que era muy fuerte, por su terrible mal genio y su gran orgullo). Pero allá aunque rezaba mucho, ayunaba, y pasaba noches sin dormir, no consiguió la paz, descubriendo que su misión no era vivir en la soledad. <br />La dureza con la cual corregía ciertos defectos de la alta clase social le trajeron envidias, sintiéndose incomprendido y hasta calumniado en Roma, donde no aceptaban su modo enérgico de corrección, dispuso alejarse de ahí para siempre y se fue a Tierra Santa."<br /><br />Hurgaré en lo más profundo de mi ser,<br />y, si me queda un ápice de fe,<br />(prometo escarbar para encontrarlo),<br />esperaré la llegada de Jerónimo<br />y que aplique el correctivo<br />a los merecedores de tal castigo.<br />(Sin husmear serán encontrados).Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-43757542428672660522009-05-06T23:51:00.002+02:002009-05-06T23:55:10.941+02:00Los Motivos de Quique.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIdODVyrnLl3RSounaQd-fK9NxW47qJquCNqbEnf0BWco93OOtKJRo7wrtSAb9S0S6973eAg-W8lw9GRIAf8g-_51qCCUqpSJ-IsXouwwgXCHioYctTMsgFzQfKxUYXa3eClPwRKHUNUk/s1600-h/Primavera.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIdODVyrnLl3RSounaQd-fK9NxW47qJquCNqbEnf0BWco93OOtKJRo7wrtSAb9S0S6973eAg-W8lw9GRIAf8g-_51qCCUqpSJ-IsXouwwgXCHioYctTMsgFzQfKxUYXa3eClPwRKHUNUk/s400/Primavera.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332832613195440226" /></a><br /><br />Hay cien motivos más <br />de los que habían ayer <br />en el lugar, de aquello que perdimos <br /><br />Y tú pensabas que no era real <br />que estaban escondidos <br />detrás... <br /><br />A quién voy a esperar <br />A quién voy a querer... igual <br /><br />Y tú pensabas que no era real <br />que estaban escondidos <br />detrás.... <br /><br />A quién voy a esperar <br />A quién voy a querer... igualLaiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-55348731249649122212009-04-29T00:09:00.005+02:002009-04-29T00:32:34.663+02:00Anotaciones de un sábado cualquiera......<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxkdw0UaPJo0J5vQmhfmq98oyptNrmzatkwoCNuXSHClGrNtkTvFHr8XWAxWCJlUl9VoE6gKHq3krmXcaWhWILio4R37wT7j-HGgMClC4saazHP2VCDiaw6DrOeRIC-W3kXMvv1jumvIo/s1600-h/IMG_0001.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 169px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxkdw0UaPJo0J5vQmhfmq98oyptNrmzatkwoCNuXSHClGrNtkTvFHr8XWAxWCJlUl9VoE6gKHq3krmXcaWhWILio4R37wT7j-HGgMClC4saazHP2VCDiaw6DrOeRIC-W3kXMvv1jumvIo/s320/IMG_0001.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329870228798599618" /></a><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOjGmgqaoQr8jFIOIVW2yed8Wu9C7S1KpCjG-Qse8JEWHQ2w2RShQO8ziff2yn6tnEgVqQA-KPYaJJHFckqhjIX82zRXDwd2wWrNRcCOkHnKZx032MZCrhVo0K1CZGM4mQcYZpCp8QFDc/s1600-h/IMG_0003.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 173px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOjGmgqaoQr8jFIOIVW2yed8Wu9C7S1KpCjG-Qse8JEWHQ2w2RShQO8ziff2yn6tnEgVqQA-KPYaJJHFckqhjIX82zRXDwd2wWrNRcCOkHnKZx032MZCrhVo0K1CZGM4mQcYZpCp8QFDc/s320/IMG_0003.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329869914008440562" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYAKkNrIM74CFX6qJhHaTNfslbuwsOLAFDHrgYSwpUu6jksI267Zr85TaXX_lE9wEp0k0Lqp1UitTMqVuQTBLPYYzEwvknnXytdsSxcbwYYu0e6_yrAcsx5_ntcqGD1KRimhdb4zEUywo/s1600-h/IMG_0002.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 177px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYAKkNrIM74CFX6qJhHaTNfslbuwsOLAFDHrgYSwpUu6jksI267Zr85TaXX_lE9wEp0k0Lqp1UitTMqVuQTBLPYYzEwvknnXytdsSxcbwYYu0e6_yrAcsx5_ntcqGD1KRimhdb4zEUywo/s320/IMG_0002.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329869693521273474" /></a><br /><br />Cuando eliminas lo imposible, lo que queda, por improbable que sea, es la verdad.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-29813578540645960182009-04-23T13:59:00.004+02:002009-04-23T14:05:11.911+02:00Diada de Sant Jordi.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV85epkO3pb4FBJokL8eZXutjYv5N9eEhvgxIPTYFSpq0R0SdBohRRmswZKcsSFMDSvO5OY5gIepnWnV-7HCLLoSt2lb8obvzMFnRY2qE0f0EzAwS1rnQ2t7tMAUcToWhiKmicaWjjz6I/s1600-h/sant+jordi.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 101px; height: 141px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV85epkO3pb4FBJokL8eZXutjYv5N9eEhvgxIPTYFSpq0R0SdBohRRmswZKcsSFMDSvO5OY5gIepnWnV-7HCLLoSt2lb8obvzMFnRY2qE0f0EzAwS1rnQ2t7tMAUcToWhiKmicaWjjz6I/s400/sant+jordi.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5327856474911874738" /></a>LA DIADA DE SANT JORDI<br />La diada de Sant Jordi<br />és diada assenyalada<br />per les flors que hi ha al mercat<br />i l'olor que en fan els aires,<br />i les veus que van pel vent:<br />"Sant Jordi mata l'aranya".<br />L'aranya que ell va matar<br />tenia molt mala bava,<br />terenyinava les flors<br />i se'n xuclava la flaire,<br />i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.<br /><br />Quan el Sant hagué passat<br />tot jardí se retornava:<br />perxò cada any per Sant Jordi<br />és diada assenyalada<br />per les flors que hi ha al mercat<br />i l'olor que en fan els aires.<br /><br />Joan Maragall (1860-1911) <br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaZHZsEMkGX-R0lhks2SJ0AmbJKi9xRbAt46LbzHlsIYXKnjmJ3REtaIGuLOGfR18SfYrYw4SpZVEWiPVcl7i56fH8lo2BoS0WCfX7VtB0wwTNiwZOVPJPt6Nytt8itx2WbTJ6S2YVFnw/s1600-h/llibres+09.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 159px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaZHZsEMkGX-R0lhks2SJ0AmbJKi9xRbAt46LbzHlsIYXKnjmJ3REtaIGuLOGfR18SfYrYw4SpZVEWiPVcl7i56fH8lo2BoS0WCfX7VtB0wwTNiwZOVPJPt6Nytt8itx2WbTJ6S2YVFnw/s200/llibres+09.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5327855911427630290" /></a><br /><br />Us desitjo una Feliç Diada!!!!!Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-19346555361481586232009-04-13T15:36:00.002+02:002009-04-13T15:52:21.620+02:00Polaroid 1.0<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPC1w3iduedqCrUSO4g13AsYmQJQrDZL7PrRj37_B5r3OTyDp8hvO0LbuJ8pUvLCAzCNN3oaZr79Az5eZQZNJERwu6zg56x2oUpO6g3bztC7AHuUZlf8OgRueqMErRhFubUTY5lxnIS6E/s1600-h/tardes+amb+tu.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPC1w3iduedqCrUSO4g13AsYmQJQrDZL7PrRj37_B5r3OTyDp8hvO0LbuJ8pUvLCAzCNN3oaZr79Az5eZQZNJERwu6zg56x2oUpO6g3bztC7AHuUZlf8OgRueqMErRhFubUTY5lxnIS6E/s400/tardes+amb+tu.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324169818427126882" /></a><br />M'agradava el so de la càmera en disparar,<br />un clic i a esperar el resultat.<br />Jugaves a moure la instantània,<br />i de tant en tant em deixaves bufar,<br />com si la imatge hagués de sortir abans.<br />Semblava mentida que d'un giny com aquell<br />en sortissin aquelles fotografies, <br />i, la frisança que ens causava l'espera.<br />Avui però, desitjaria recuperar la vella polaroid<br />i d'entre l'olor de plàstic cremat,<br />que emergissin les nostres siluetes<br />i captar aquests INSTANTS de FELICITAT.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-42157858177798264152009-03-21T14:15:00.007+01:002009-03-22T11:40:01.435+01:00When Night is Falling .London. 09.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz9NmoTgrVUk1IBsUlwswz-lV4jm1nM9PXFwPwf4Ftjcsf0o2yVlR-LRRFmvBIDmZlKpHRc4a9y9UocS39Yyhceq_BBRJWKUuRWLDNgVF6a__qMNBgYL9oINsYiOPfSziIvQ_33Lumhvg/s1600-h/torres+nit.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 287px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz9NmoTgrVUk1IBsUlwswz-lV4jm1nM9PXFwPwf4Ftjcsf0o2yVlR-LRRFmvBIDmZlKpHRc4a9y9UocS39Yyhceq_BBRJWKUuRWLDNgVF6a__qMNBgYL9oINsYiOPfSziIvQ_33Lumhvg/s400/torres+nit.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5315629357038300866" /></a><br />Quan es fa fosc, i ens deixem abraçar per la nit, fins i tot podem sentir les nostres passes entre tant silenci. Es quan el cansament ens comença a vèncer, que prenc consciència de com n'ets d'important en el meu avui.<br />I mentres tinc aquest pensament, observo totes i cadascuna de les llumetes de la ciutat, convertint-les en nits que m'agradaria estar al teu costat, i, desitjant per damunt de tot, que mai s'apaguin les llums a London......Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-86105967529312198762009-03-06T22:34:00.003+01:002009-03-06T22:45:17.550+01:00Dilluns.(I cent dillunsos com aquest).<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQx4ZuLDdxMAbA9aU7zDK2MbAQEffMnmY-_CSNPdRSF_d4ntyxJI0Bvjxk9rmi-cBdGVlOeKEyo4eaV8Mtly7q_qG3jT2_qkSKzzeGwp-PDVOEB_eG5Rz1CcJiCsPmRrlj_6bsxgsS4Kw/s1600-h/Girona.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQx4ZuLDdxMAbA9aU7zDK2MbAQEffMnmY-_CSNPdRSF_d4ntyxJI0Bvjxk9rmi-cBdGVlOeKEyo4eaV8Mtly7q_qG3jT2_qkSKzzeGwp-PDVOEB_eG5Rz1CcJiCsPmRrlj_6bsxgsS4Kw/s400/Girona.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310191941195394050" /></a><br />I s'horabaixa la deixam passar i me mires<br />tan a prop que me fa mal,<br />que surt es sol i encara plou,<br />que t'estim massa i massa poc,<br />que no sé com ho hem d'arreglar,<br />que som amics, que som amants.<br />(Junts al Boira gaudint de la pluja i descobrint una Girona completament desconeguda).Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-90129462797997783372009-02-25T11:44:00.005+01:002009-02-25T12:05:53.664+01:00El CAPVESPRE!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO-wf-fHq9vuUK2Xd-iEqTXXd9hPylRu3q97I46t5N_7vXgEXVB76MMuex_vuKEgPXK5BHj89r5AGKat9Y-dUbRT3ZxcLJoqwFLj46_w895lHHTRvBfUdHwQ_wpL0vfoc-X1FZPBhjKKU/s1600-h/cadaques+vespre.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO-wf-fHq9vuUK2Xd-iEqTXXd9hPylRu3q97I46t5N_7vXgEXVB76MMuex_vuKEgPXK5BHj89r5AGKat9Y-dUbRT3ZxcLJoqwFLj46_w895lHHTRvBfUdHwQ_wpL0vfoc-X1FZPBhjKKU/s400/cadaques+vespre.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5306684596391947266" /></a><br />Quan obrim mires i ampliem l'extensa gamma de colors, ens trobem que som capaços de captar imatges com aquesta. Seria molt romàntica en blanc i negre, però no veuriem com el sol acoloreix el capvespre de Cadaqués, ni l'ampli ventall blaugrana que tenyia el mar. Ni el blanc immaculat de les teves façanes. Ni el càlid moviment en caminar al teu costat. Tot depèn de l'objectiu amb què es miri....Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-66207720560915227952009-02-17T22:52:00.005+01:002009-02-17T23:34:05.976+01:00El guardià de l'espigó.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB7qu8RyNgIzYEWCroeAwhl0Ag7S29ppb7IsLlIO8Xqhth87Xa6luZRI5759ROqMXvb7VkSPaTHdTTh3kJwuomep5OEaAPRVWobxMZ056_kd0FAtMSlRH7EIWZH2CCAMHl_jpbOlb0OZo/s1600-h/Espig%C3%B3+Sta..JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB7qu8RyNgIzYEWCroeAwhl0Ag7S29ppb7IsLlIO8Xqhth87Xa6luZRI5759ROqMXvb7VkSPaTHdTTh3kJwuomep5OEaAPRVWobxMZ056_kd0FAtMSlRH7EIWZH2CCAMHl_jpbOlb0OZo/s400/Espig%C3%B3+Sta..JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5303889800104143858" /></a><br />Aquesta tarda he anat novament a aquest indret, mentre gaudiem l'un de l'altre. Les paraules seguien les passes, directes i segures. La ment però, anava força més enllà. La tònica habitual dels últims dies, una descompensació entre el que queda per recòrrer i el saber on estem en cada moment. Perquè quan et tinc al costat el temps se m'escola de les mans, i ens submergim en jocs de paraules i mots en plural.<br />El plural és quelcom més que un passeig de dos, és arribar a l'espigó i ser capaços d'enfrontar-nos amb el peix dels ulls rabiosos. És tenir la certesa que entre els dos podem vèncer, i sobre tot, és compartir les tardes que, com la d'avui, no serien possibles si no empressim mots en plural, dificils d'articular.<br />La comoditat i fluïdesa a l'hora de conjugar formes i temps verbals, i veure que el peix es descoloreix a mida que passen els dies, és el que em fa arriscar a fer petites passes endavant.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-19642632359344743582009-02-09T22:45:00.003+01:002009-02-09T22:47:28.717+01:00Remei.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSv2nhO_jlHhCCf-TkWMrRCm5dK3pZWVHU8eT3xKVO05-_-crL9U0Zzxdr6ENJIS9WxRaaetvHEUQpNhWD4t4nCuDnZw5AK-at0vhEoZvxeT87AwT9O3TYLrJCh8MA72pX49XjI64j-40/s1600-h/remeis+cor+trencat.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 120px; height: 126px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSv2nhO_jlHhCCf-TkWMrRCm5dK3pZWVHU8eT3xKVO05-_-crL9U0Zzxdr6ENJIS9WxRaaetvHEUQpNhWD4t4nCuDnZw5AK-at0vhEoZvxeT87AwT9O3TYLrJCh8MA72pX49XjI64j-40/s400/remeis+cor+trencat.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5300917138312409554" /></a><br />I ara què? Podria sortir corrents!!!!Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-36925974034491057862009-02-02T11:58:00.002+01:002009-02-02T12:15:30.764+01:00Ángulos variables.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyU-LD5GAl3Zlt2THAElwT9yi1anpY8OyL9L9ZqyQki2NWHz1pgGhPZQHHb0UitUrD655dWnurf9wTtlCCzPUnG6Inr_n42S0vrpRbJSUWqdi3SGaCpGVCrZ5ls-mwicQOAPApFHmfrZ4/s1600-h/finestra.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 307px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyU-LD5GAl3Zlt2THAElwT9yi1anpY8OyL9L9ZqyQki2NWHz1pgGhPZQHHb0UitUrD655dWnurf9wTtlCCzPUnG6Inr_n42S0vrpRbJSUWqdi3SGaCpGVCrZ5ls-mwicQOAPApFHmfrZ4/s400/finestra.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5298153101432304738" /></a><br />Desde éste ventanal observo la ciudad y el mar e imagino cómo sería mi visión de todo lo que me rodea desde otra perspectiva.<br />La cámara seguiría siendo la misma, y me pregunto cuál sería el objetivo, de haber vivido en otro lugar, de encontrarme tras otra ventana.<br />Llego a la conclusión que sólo puedo immortalizar el AQUI y el AHORA y éste primer plano me aturde, y cierro la ventana.<br />Y si, si me preguntas si te echo de menos no sabría que responderte y me escudaría tras la cámara, buscando señales que captar.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-11829693570883051462009-01-26T23:17:00.002+01:002009-01-26T23:36:44.549+01:00I?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRU-nlQvrv_HCTbGnKQRAIOVfTHCg6wEQpyVj3IttzDp2ipKytZMjGD5POs0WR3k0ZzvokTdwwLt2bguywv9-JcgoSx7ed_pVJ8rlEmWMvI0VyBoh5DbcqXvcWMoUt0YNg2HZXy8nV-Fw/s1600-h/P1040377.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRU-nlQvrv_HCTbGnKQRAIOVfTHCg6wEQpyVj3IttzDp2ipKytZMjGD5POs0WR3k0ZzvokTdwwLt2bguywv9-JcgoSx7ed_pVJ8rlEmWMvI0VyBoh5DbcqXvcWMoUt0YNg2HZXy8nV-Fw/s400/P1040377.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295733618660602818" /></a><br />L: Quedem demà per fer un cafè?<br />X: No! Tinc una relació de parella i vull continuar amb ella.<br /><br />(Resposta incorrecta, a menys que creguis en els efectes secundaris de la cafeïna. On son les excuses banals?)Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-60409346147451615962009-01-14T12:54:00.005+01:002009-01-17T20:58:39.451+01:00LA MEVA!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSDnKYXaZWYRy8x3MYtI3-uvdiOAOUC42WJ_GYUvM5cmc_4v-1PcnxoA7OQ0eHhDiwQurQqa8hmqqtzTv5h0dU2NwyXzY1fMRwMH4yflso2XIsSq4dNBAOQ6-AXH5H2_7GSjVk11dJm7g/s1600-h/la+meva.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSDnKYXaZWYRy8x3MYtI3-uvdiOAOUC42WJ_GYUvM5cmc_4v-1PcnxoA7OQ0eHhDiwQurQqa8hmqqtzTv5h0dU2NwyXzY1fMRwMH4yflso2XIsSq4dNBAOQ6-AXH5H2_7GSjVk11dJm7g/s400/la+meva.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5291117078006988354" /></a><br />A simple vista, mateixa aparença. Similar composició. Descripció (semi) idèntica. Si tenen tant en comú, per què la seva textura és tan diferent? Per què el meu paladar aprecia l'exquisidesa d'una, i la mediocritat de l'altra? Hi ha algun element subjectiu que decanta la balança al teu favor?Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5288983408967533860.post-67128032704056049092009-01-07T17:34:00.005+01:002009-01-07T17:57:55.565+01:00Cosas que nunca te dije.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJUU4zEuTeTgzpJszMp6b8EeAE0wSUUB4MGTP5TOrg8XqK-MQd1RL4hSAhoinFSRQOqKQUAWPexFx1WDcEDkjfFh5CuUgRWZJm3HwjN3lAe4BUuuuYy_708wNPhDPQZ-4po0yWmIDvUM/s1600-h/silenci.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 264px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJUU4zEuTeTgzpJszMp6b8EeAE0wSUUB4MGTP5TOrg8XqK-MQd1RL4hSAhoinFSRQOqKQUAWPexFx1WDcEDkjfFh5CuUgRWZJm3HwjN3lAe4BUuuuYy_708wNPhDPQZ-4po0yWmIDvUM/s400/silenci.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5288594487811354002" /></a><br /><br />"Deberiamos vivir la felicidad intensamente,y, y tendriamos que poderla guardar para que los momentos en que nos haga falta pudieramos coger un poco. Del mismo modo que guardamos cereales en la despensa o recambios de papel higiénico por si se acaba."Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.com7