Ítaca.

Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca
has de pregar que el viatge sigui llarg,
ple de peripècies, ple d’experiències.

No has de témer ni als lestrígons ni als ciclops,
ni la còlera de l'airat Posseïdor.
Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta
si el teu pensament és elevat, si una exquisida
emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos.
Els lestrígons i els ciclops
i el ferotge Posseïdor no podran trobar-te
si tu no els duus ja dins, en la teva ànima,
si la teva ànima no els conjura davant teu.

Has de pregar que el viatge sigui llarg;
que siguin molts els dies d’estiu;
que et vegin arribar gaudint, alegrement,
a ports que tu abans ignoraves.
Que puguis parar-te en els mercats de Fenícia,
i comprar unes belles mercaderies.
Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte
per aprendre, i aprendre dels qui saben.

Conserva sempre en la teva ànima la idea d’Ítaca:
arribar allí, aquí el teu destí.

Ans no facis amb presses el teu camí;
Millor serà que duri molts anys,
i que arribis, ja vell, a la petita illa,
rica de quant hauràs guanyat en el camí.

No has d’esperar que Ítaca t’enriqueixi:
Ítaca t’ha concedit ja un bonic viatge.
Sense ella, mai hauries partit;
ans no té altra cosa que oferir-te.

I si la trobes pobra, Ítaca no t’haurà enganyat.
I essent ja tan vell, amb tanta experiència,
sens dubte sabràs ja el que significa Ítaca.


Konstantinos Kavafis (1863-1933)