Quan es fa fosc, i ens deixem abraçar per la nit, fins i tot podem sentir les nostres passes entre tant silenci. Es quan el cansament ens comença a vèncer, que prenc consciència de com n'ets d'important en el meu avui.
I mentres tinc aquest pensament, observo totes i cadascuna de les llumetes de la ciutat, convertint-les en nits que m'agradaria estar al teu costat, i, desitjant per damunt de tot, que mai s'apaguin les llums a London......
When Night is Falling .London. 09.
dissabte, 21 de març del 2009
Publicat per Laia a 14:15
Etiquetes de comentaris: Foto realitzada per Toni GARCIA.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
ni el silenci ni el soroll podran apagar les teves llumetes!!
Una abraçada!
Et veig bé, Laia. Et veig molt i molt bé ! Felicitats !
Salutacions desde el meu raconet.
Les llumetes sempre restarant enceses si 2 volen... i aquestes em sembla que no s'apagaràn mai
;-)
bona foto
bon escrit
bons sentiments
salut!
Francesc i Josep Maria: GRACIES. Una abraçada de tornada.
Daina: Benvingut a ca meva novament. Salut!!!
Meia: Que no s'apaguin mai.....
Mq: La foto és d'un bon amic, els sentiments i l'escrit son meus. Gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada