I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.
(Junts al Boira gaudint de la pluja i descobrint una Girona completament desconeguda).
Dilluns.(I cent dillunsos com aquest).
divendres, 6 de març del 2009
Publicat per Laia a 22:34
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
estimar-se i compartir el paisatge que ens envolta
Segons una recent teoria d'un estudiós brillant, aquesta fotografia està tirada des de ben entrat l'Empordà.
Ai, el Boira ! Un lloc literari, gairebé màgic, ideal per a aquest dies de pluja gironina.
Magnífica foto. Ara mateix sec a escassos metres d'aquest punt.
Una abraçada ! Celebro que hagis estat aquí fa poc.
Ps. Segueix en estudi alló de JMO a l'Auditori, però no ens quadra res. Segueix en estudi !
Quina sort tenim de viure en una provincia tant maca i amb una ciutat tant encantadora.
estimar
un dilluns horabaixa
i encara plou
bona foto
bon moment
salut!
q bé! q bé! q bé!
I a sobre a Girona... Girona m'enamora!
Petoooooooooooooooons!
Mallorca-Girona....i a l'imperi Boira....mmmmm....
Jesus Maria, el que fa l'amor oi?Una abraçada.
Josep Maria: Girona m'enamora. Amb sort quadrem el tema de JMO. Un petonàs.
Albert, quanta raó tens.
Bimbo i Tender: Mhmhmhmm, a veure si ben aviat organitzem alguna cosa i ens veiem en aquestes terres meves!!! Petonassos.
Publica un comentari a l'entrada