"Deberiamos vivir la felicidad intensamente,y, y tendriamos que poderla guardar para que los momentos en que nos haga falta pudieramos coger un poco. Del mismo modo que guardamos cereales en la despensa o recambios de papel higiénico por si se acaba."
Cosas que nunca te dije.
dimecres, 7 de gener del 2009
Publicat per Laia a 17:34
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
amén.
Amén. Amén. i mil vegades Amén. Una tender-abraçada a les 2!
Deberíamos...
Si poguéssim guardar-la així, quina quantitat guardariem i per a quant? Segur que aquest estalvi no ens deixaria en un intermig simplement tebi? Sabríem valorar la felicitat si mai l'hem trobat a faltar? Sabríem evitar guardar-ne en excés? Si poguéssim guardar-la així segur que la podríem viure intensament? Segur que no passaria a ser tan important com... com... una caixa de cereals?
Gran i alliçonador missatge amaga aquest post.
En els mals moments hem d'intentar pensar -és dificil- en la sort que duim de viure en l'època i el lloc ón ho feim.
Aquest comment és reiteració d'altres que he fet avui mateix, però... és una veritat com un temple!
Bimbo i Tender, paraula de la Coixet. Una abraçada de tornada per totes dues.
Cualquier otro: Abogo por la construcción de una DESPENSA-ALMACÉN de pequeños momentos de felicidad.
B-612:Et dóno la raó en què no pots trobar a faltar una cosa que sempre has tingut..... Llavors, per què enyorem el que mai hem gaudit? Molt bona reflexió!!!!
Bua: Estem malament en part per culpa nostra. Quan més tens més vols!!!!
Publica un comentari a l'entrada