Vuelve a soplar de nuevo.
Fuerte, persistente, cansino.
Le acompañan las noches sin dormir,
horas en blanco, ratos de lectura.
Vueltas a la cabeza,
emerge el pasado otra vez,
me asaltan las dudas,
acciono mis mecanismos.
Como una espiral,
desestabiliza, aturde, fragmenta.
Y como un ciclo,
viene y va,
para proporcionarnos de nuevo descanso,
y con él,
la estabilidad.
Ciclos.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Publicat per Laia a 22:44
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Tens insomni, per culpa del passat?
Només estàs bé quan dorms, entenc?
Si és ficció, gran post.
Si és real, i te passa això, te dic:
Cuida-t, Laia.
No vull que pateixis.
Serà culpa de la tramuntana, el teu insomni?
Sense dubte un bon llibre t'ajudarà a ignorar-la. El passat és una altra cosa.
Una abraçada maca.
Toymbee deia que es creixia en espiral. Molta sort amb les nits blanques.
espiral·lejant i llegint-te, a part d'estar completament d'acord, he parat de donar tombs sobre mi mateixa quan he vist la fotografia
aquesta casa, fotografiada des de la Plaza de Oriente, és la MEVA casa. la casa dels MEUS SOMNIS...
podem compartir hipoteca si vols¿? :))) segur que les vistes als Jardines del Moro ens relaxarien i ens vetllarien els somnis...
"Cuando lo malo te viene, tienes que aceptarlo y aprender de ello. Cuando una cosa buena viene, la atesoramos como si no volviera a sucedernos nunca mas. Pero la vida, como las estaciones, es un ciclo, siempre el mismo y siempre cambiante"
Rita Pika de LACONTRA 30/10/08
Un petó guapa.
Bua: El passat sempre surt. es ciclic. I amb el vent, les pors i l'insomni.Ja m'agradaria que fos ficció. Gràcies.
Anònim: Ja saps que a l'empordà tot influeix, fins i tot el vol d'una papallona......... Petons.
Ry: La necessitaré. A vegades acabes gaudint d'aquestes nits.
Tender: Segur que a la casa de la fotografia no tindriem nits en blanc, ni tramuntana.Em va encantar, la vaig fer el 9 d'octubre. Tinc moltes ganes de tornar a Madrid. Podriem organitzar excursió.Una abraçada.
Bimbo: Si, tot es cíclic, i, he descobert que creixem en espiral. Un petonàs.
Publica un comentari a l'entrada