Noctàmbul.

dilluns, 14 d’abril de 2008


Un capvespre a les acaballes de març en un pub dels freqüentats habitualment anys enrere a les terres de ponent. Cares conegudes de l’època d’estudiant i de caps de setmana d’hivern.
A la taula del fons els de sempre, asseguts, explicant-nos les misèries. I de sobte la porta es va obrir i vas emmudir, et miraves la porta amb uns ulls oberts com unes taronges. Em vaig girar bruscament per veure què miraves, i els meus ulls es van creuar amb els seus. Vaig tenir ganes de sortir corrents, de desaparèixer, de fondre’m, però continuava allà, igual que ell.
Entre converses, mirades i cerveses, se’ns anava escolant la nit, el fitava al seu racó de la barra conversant discretament amb el seu confident de sempre.
En apropar-me a la barra vaig percebre l’ambient tens. De tornada al seient amb les birres a la mà, pensava que no havia estat una bona idea aquesta furtiva aproximació, i vaig decidir que l’ignoraria el que quedava de nit, feia menys mal que saber-lo allà sense ser capaços d’articular un sol mot.
Vaig pujar les escales de caragol per anar al lavabo, i, en sortir, el vaig trobar allà, palplantat davant la porta, observant-me descaradament. “M’alegro de veure’t. Estàs tan bonica com sempre”.Em va empènyer a la sala d’exposicions a les fosques, l’únic testimoni fou el llum del fanal que entrava per l’escletxa de la finestra de la ciutat sense mar.
En retornar al meu seient la teva mirada còmplice em va tornar a la realitat; a les amigues no se us escapa res. En veure’l baixar les escales somrient vaig ser conscient que allò era el (re)inici de tot plegat.
La setmana que ve punt de trobada a Barcelona..... A les 19h t’espero a l’AP7 s.7.......El dia 10 al pàrquing de Canillo. Equipatge per tres dies.
Hi ha històries que mai donem per acabades, i portes que caldria tancar per sempre; és el que m’has dit avui quan fèiem un cafè, i jo assentia glop a glop.

8 comentaris:

Babèlia ha dit...

llàstima que no fos la 12!!!! Benvinguda, se't trobava a faltar... almenys jo. un petó

Jesús M. Tibau ha dit...

Gràcies per enllaçar-me. Jo he fet elmateix.

gina ha dit...

mmm,demà em convides a fer un cafeto no?? doncs ja m'explicaràs.

SHADOW ha dit...

Té bona pinta, Laia... Record, realitat, desig?? Estic intrigada.
Petonets

bimbonocilla ha dit...

oish... si sembla de peli ;P
... però estàs bé?

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Tot i la voràgine, jo també t'he trobat a faltar!!!Que et vagi molt bé la cita-del-triple-7!

1 abraçada

Oneguin ha dit...

Quant parles de Cadaqués em portes molt records.

http://batec.blogspot.com

Laia ha dit...

No diré cap mentida, però no diré tota la veritat!!!!!!

Babèlia: Jo també enyorava els teus escrits.Ptó.

Jesús M.: Tot un honor tenir-te enllaçat, i participar dels jocs literaris.

Gina: Em sembla que fins diumenge difícil. Torno a ser fora (jejeje).Petonikus nina.

Shadow: De tot una mica, però em fa sentir bé. Una abraçada.

Marta: Si, estic bé. De tour per Catalunya. Merci per preguntar. Ptns.

Tender: Com vas? Tu de concert en concert, i jo fent quilòmetres. La triple 7 molt bé.Enyorava passar pel teu blog. Aprofito per recordar-te que tens pendents uns posts d'unes històries amb titols molt interessants. Petons.

Oneguin: Records de l'estiu del 2005? Gràcies per mostrar-me el camí al teu blog. N'he llegit totes les entrades.M'ha encantat. Benvingut.

L'hora