Flor de Lotus.

dimecres, 16 d’abril de 2008


Així m’anomenaves fa una mica més d’una dècada. Sentia papallones a l’estómac cada vegada que ens trobàvem. El riure estava assegurat a totes les trobades.Te’n vas anar a la facultat. Estrenyíem llaços per correspondència. Paraules curulles de sentiments viatjaven en sobre tancat. Ens vem perdre la pista l’aquelarre del 2003.
Una vegada vas explicar-me la història del nen que quan es va fer gran es va oblidar de l’ós de peluix que per ell havia estat el millor company d’aventures, i que ara deixava en l’oblit de les golfes per sempre més.
Aquest migdia plujós he passat per davant de casa dels teus pares. Un petit salt en el temps. En arribar a casa he pujat els vint graons de les golfes a corre-cuita, quasi sense respirar. Mig folla per algun tipus de trastorn compulsiu he remenat i remenat tota l’estança. Fins que l’he trobat. Allà, dins d’aquella capça polsosa de color marró, enmig de les cartes i fotografies, m’he retrobat amb tu. I somreies.

6 comentaris:

gina ha dit...

ostres, jo en tinc unes quantes de coses guardades a l'altell, quan pugui les treure.
uff quina ma de records.

Babèlia ha dit...

Records ben plens de colors ben vius, oi? un petó wapi

Estel Solé ha dit...

Aix... si els ossets de peluix parléssin...

Laia ha dit...

Gina: De tant en tant està molt bé recuperar allò que ha caigut en l'oblit del passat, i si els records son bons millor encara. Petonàs maca. Cafè pendent.

Babèlia: A vegades els records del passat es converteixen en present o futur inmediat per una casualitat. Color groc-taronja-vermell ( M'ho va fer descobrir la Tender).Petons.

Nisshin: Jejeje. N'hi ha que amb la cara paguen.Sort que son bons guardadors de secrets.

Unknown ha dit...

Fa poc he tornat a fer neteja. He llensat un munt de records (no tots). Cada cop que ho faig em sento més lleuger. Els objectes han de passar una temps de quarentena fins que deixen de coure a la memòria. N'hi ha, de records, que només me'ls miro quan faig neteja. N'hi ha que tenen més de 20 anys i encara no he pogut llensar.

Laia ha dit...

Jo faig neteja molt de tan en tant. Sort que les golfes de casa dels pares son grans, i allà hi tenim emmnagatzemada mitja vida tots plegats. Una abraçada.

L'hora