Follets

Si existeixen els follets, sense cap mena de dubte els trobarem endintsant-nos en aquest paratge.Diu la llegenda que si camines molt a poc a poc, i en silenci, pots arribar a sentir-los riure i córrer enmig dels matolls i fullam.
Buscaré al caminet d’herba, les minúscules petjades que només podré copsar jo. Si deixem parlar el silenci, i l'escoltem amb la ment oberta, trobarem les respostes que cerquem.

"El país de les fades és un món de misteriós encant, d'encisadora bellesa, d'enorme lletjor, d'insensible superficialitat, d'humor, entremaliadura, gaubança i inspiració, de terror, rialla, amor i tragèdia (...) un món en el que hom s'ha d'endinsar amb suma cautela (...) les fades representen el Poder, un poder màgic incomprensible pels humans..." (Betty Ballantine, a "Hadas", editorial Montena).

Estratègia.

Els objectius s'assoleixen amb una bona planificació.

Premi Blog Daurat

L'Emma m'ha concedit el Premi Blog Daurat. Per ella, aquest premi significa unió, amistat, un pacte que estreny els llaços entre els que reben el premi. El color daurat significa saviesa, claredat d'idees i riquesa. Aquesta riquesa es tradueix en lletres, i tot allò que vulgueu, per a expressar les vostres emocions i punts de vista als vostres espais. El color blau significa pau, profunditat, immensitat. La simbologia emblemàtica és sinònim de distinció. Només hi afegiria el somriure còmplice en llegir els vostres escrits i tot el que em transmeten.
Des d'aqui t'agraeixo molt que m'hagis donat aquest premi,i el traspasso a cinc blogs més:
Pa bimbo amb nocilla
Gina
Judit Ortiz
Instants
Batec
Moltes gràcies a tots per fer-me gaudir de la lectura.
* Si decidiu repartir el premi, heu de fer-lo arribar a cinc blogaires més, fent esment del nom del blog que us l'ha atorgat. Salut i Felicitats!!!!

Diada de St. Jordi 08.

A peu de mar, al passeig, davant l'ajuntament m'he trobat les paradetes de llibres i roses, i aqui us deixo la mostra de les meves últimes adquisicions. Passió per la cultura i literatura, cada dia en augment. Torno a casa sense tots els exemplars que tenia a la llista:
- Espejos. D'eduardo GALEANO.
- La Catosfera literària
- El vertigen del Trapezista. De Jesús M. TIBAU.(Aquest el compraré el proper dia 30 a la presentació del llibre a Blanes).

Feliç diada de llibres, roses i poemes!!!!!

Flor de Lotus.

Així m’anomenaves fa una mica més d’una dècada. Sentia papallones a l’estómac cada vegada que ens trobàvem. El riure estava assegurat a totes les trobades.Te’n vas anar a la facultat. Estrenyíem llaços per correspondència. Paraules curulles de sentiments viatjaven en sobre tancat. Ens vem perdre la pista l’aquelarre del 2003.
Una vegada vas explicar-me la història del nen que quan es va fer gran es va oblidar de l’ós de peluix que per ell havia estat el millor company d’aventures, i que ara deixava en l’oblit de les golfes per sempre més.
Aquest migdia plujós he passat per davant de casa dels teus pares. Un petit salt en el temps. En arribar a casa he pujat els vint graons de les golfes a corre-cuita, quasi sense respirar. Mig folla per algun tipus de trastorn compulsiu he remenat i remenat tota l’estança. Fins que l’he trobat. Allà, dins d’aquella capça polsosa de color marró, enmig de les cartes i fotografies, m’he retrobat amb tu. I somreies.

Noctàmbul.

Un capvespre a les acaballes de març en un pub dels freqüentats habitualment anys enrere a les terres de ponent. Cares conegudes de l’època d’estudiant i de caps de setmana d’hivern.
A la taula del fons els de sempre, asseguts, explicant-nos les misèries. I de sobte la porta es va obrir i vas emmudir, et miraves la porta amb uns ulls oberts com unes taronges. Em vaig girar bruscament per veure què miraves, i els meus ulls es van creuar amb els seus. Vaig tenir ganes de sortir corrents, de desaparèixer, de fondre’m, però continuava allà, igual que ell.
Entre converses, mirades i cerveses, se’ns anava escolant la nit, el fitava al seu racó de la barra conversant discretament amb el seu confident de sempre.
En apropar-me a la barra vaig percebre l’ambient tens. De tornada al seient amb les birres a la mà, pensava que no havia estat una bona idea aquesta furtiva aproximació, i vaig decidir que l’ignoraria el que quedava de nit, feia menys mal que saber-lo allà sense ser capaços d’articular un sol mot.
Vaig pujar les escales de caragol per anar al lavabo, i, en sortir, el vaig trobar allà, palplantat davant la porta, observant-me descaradament. “M’alegro de veure’t. Estàs tan bonica com sempre”.Em va empènyer a la sala d’exposicions a les fosques, l’únic testimoni fou el llum del fanal que entrava per l’escletxa de la finestra de la ciutat sense mar.
En retornar al meu seient la teva mirada còmplice em va tornar a la realitat; a les amigues no se us escapa res. En veure’l baixar les escales somrient vaig ser conscient que allò era el (re)inici de tot plegat.
La setmana que ve punt de trobada a Barcelona..... A les 19h t’espero a l’AP7 s.7.......El dia 10 al pàrquing de Canillo. Equipatge per tres dies.
Hi ha històries que mai donem per acabades, i portes que caldria tancar per sempre; és el que m’has dit avui quan fèiem un cafè, i jo assentia glop a glop.

Natura.

Una altra manera de passar el dissabte en un paratge increïble. Va ser una descoberta màgica, un monestir perdut enmig d'un boscam, i una pau de les que costa trobar.Els primers raigs de sol de la primavera i bona companyia. Mentres s'anava fent la carn, una petita passejada endintsant-nos al bosc. Mireu què vem trobar:


Es tracta d'un monestir ubicat a l'Alt Empordà. Algú dels no presents a la diada sap on es troba?

Petits luxes!

La felicitat es troba en els petits plaers, i, en els grans moments. Tinc ganes de menjar-te!!!!!