EL desig.

Ara tot té sentit. Ara finalment m'he assabentat de la guerra que tens entre mans. Ara sé de quin tipus de mur es tracta, i desitjo que arribis al capdamunt i puguis saltar a l'altre costat. Quan no et surten les paraules, quan fa tan mal explicar el teu desig, el motiu de la teva lluita, de la vostra lluita. El teu escrit em va aturar la ment, per després començar a relacionar comentaris, reaccions, actituds, desitjos......
Vull ser mare. Però no puc. Sóc en canvi una aspirant a mare. Vull ser mare!, Vull concebre un fill de forma natural amb el meu espòs, en la privadesa de la nostra llar, envoltats d'amor i passió, de la forma que Déu va pretendre.Però no puc. En canvi un metge, un laboratori i un tub d'assaig tractaran d'assistir a Déu a assolir la nostra concepció.Vull experimentar un retard de nou mesos, Vull experimentar nàusees matinals, Vull que el meu espòs li parli a la meva panxa. Vull asseure'm a la sala d'espera al costat d'altres embarassades sabent que sóc una d'elles. Però no puc. En canvi, tracto de no lluir embarassada perquè no em preguntin. Somric a nens que no són meus.Pateixo per estimar a algú que mai he conegut. Vull sorprendre als meus pares amb un nou nét. Vull explicar a la meva família i amics la bona nova. Vull que la meva vida canviï d'un dia per l'altre. Vull llegir "Què esperar cuando estás esperando". Però no puc. En canvi, em dono injeccions. Em faig proves de sang. Veig els meus fol•licles créixer i reso perquè fertilitzin, mentre el meu espòs mira la nostra concepció des de l'altre costat de la sala. Llegeixo llibres sobre infertilitat.Vull decorar l’habitació del nadó, Vull tenir la casa segura per a nens, Vull comprar aquests adorables, suaus i diminuts conjuntets. Vull comprar en aquesta famosa botiga de nens. Vull estalviar diners per al futur del nostre fill. Però no puc. En canvi, imagino un bressol en aquesta habitació buida de la casa. Evito les botigues de nens. Vam gastar els nostres diners en cites, exàmens i procediments d'alta tecnologia. Vam gastar els nostres diners en un somni. Ens quedem amb el compte bancari buit i amb els braços buits.Vull compartir la meva experiència amb les meves amigues embarassades. Vull comparar símptomes, Vull ser la convidada d'honor en el "baby shower". Però no puc. En canvi, veig a les meves amigues quedar-se embarassades tan facilment. Veig les seves panxes crèixer, concorro a les seves "baby showers", veig les seves fotos i tracto de ser una bona amiga. Veig les seves vides canviar i la nostra amistat canviar enfront dels meus ulls.Vull sentir contraccions, Vull al meu espòs tocant-me la mà i a la meva família esperant a la sala.Vull licitar. Vull sentir el dolor. Vull sentir el plor. Però no puc. En canvis sento un dolor diferent. Escolto el meu propi plor. Escolto el plor del meu home que fereix més del que mai havia imaginat. Vull abraçar al meu nen, amb llàgrimes d'alegria corrent per les nostres galtes, Vull experimentar el miracle del naixement pensant "nosaltres ho vam fer", però sabent que va ser Déu qui ho va fer. Però no puc. En canvi, abraçada al meu marit amb llàgrimes de dolor corrent per les nostres galtes i preguntant-nos quin és el pla que Déu té per a nosaltres i per què hem de passar per tot això.Vull resar per una benedicció en les nostres vides. I reso la meva mil•lèsima oració sense resposta esperant que aquesta vegada Déu em respongui. Reso per un miracle que només Déu pot donar-nos. Rés perquè algun dia no molt llunyà ens ho concedeixi. Vull ser mare. Però no puc. En canvi, estic on Déu vol que estigui, agraïda per les seves benediccions, buscant La seva gràcia, confiant en El seu pla perfecte, resant perquè em permeti canviar de rol, d'aspirant mare a aspirant a bona mare.