(In) Comunicació.

dijous, 21 de febrer de 2008

Ahir em va caure aquest llibre a les mans.Mai m'havia llegit un llibre amb una estructura similar.Es un llibre d'una sensibilitat extraordinària. La vida de les protagonistes (mare i filla) transcorre deixant-se notes a la nevera. És el seu mitjà de comunicació. Gairebé no es veuen tot i viure al mateix domicili. Fins que de sobte, arriba la crisi.
No puc donar més dades pel que fa al llibre, perquè m'agradaria que el llegissiu.Es llegeix en dues horetes, no cal més temps, però és un d'aquells llibres que no et deixa indiferent.
En finalitzar la lectura recomano una passejada per la platja un dia com avui i unes ulleres de sol.
La nota més bonica del llibre:
Quan et miro,
veig la dona que vull ser:
forta i valenta,
bonica i lliure.


P.D. T'estimo mama.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ens el haurem de llegir.
crec que cada un de nosaltres sóm un troç de mare i de pare.
et torno a felicitar pel nou post.
un petonet

PetitaCriatura ha dit...

Me l'apunto. Gràcies per la recomanació. I quin post més maco. Petons.

vafalungo ha dit...

Quina meravella quan un llibre és capaç de tocar-nos, de trasbalsar-nos, de fer-nos veure el món d'una altra manera. Petons!

Laia ha dit...

Ja heu fet els deures i heu començat a llegir-vos el llibre?

L'hora