Aquest mati.

dimecres, 30 de juliol del 2008



Ni me n'adono que ja em trobo palplantada davant del semàfor. El ninotet verd m'indica que puc recòrrer els escassos metres que em separen de la platja, del mar, de tú.
Asseguda arràn de mar, transcorre el mati mentre et penso aliena a tot el que succeeix al meu voltant. Una àvia escridassa la seva néta. Una jove embarassada passeja distreta lluïnt el seu estat.T'envio un sms. Una parella d'amants gaudeixen sense amagar-se impunement, fora de l'abast de mirades conegudes. La de la tovallola del costat engull píndoles d'homeopatia cercant la curació del seu mal. Sento l'olor de Nivea.
S'escola el mati entre records salats i somriures de complicitat. Estranya sensació i màgic instant. Semàfor verd per continuar endavant.

L'hora