D'entrades i sortides.

Quan tenim les portes obertes o ens mostrem més receptius, accedeixen a les nostres vides diferents persones (-atges).Arriba un moment però, que els camins divergeixen i cadascú emprèn la tornada, sortint per on ha entrat. Hi ha qui desapareix sense deixar rastre, independentment del temps i la intensitat, que rares vegades son proporcionals entre si. I et deixa una estranya buidor, inidentificable, no comparable amb res ni amb ningú. Un regust amarg.
És necessari deixar-los anar, per a tornar a gaudir-ne de nous, perquè la memòria és limitada i selectiva, i a voltes capritxosa.
Mantenir la porta tancada és una bona cuirassa momentània, tot i que ens nodrim d'interaccionar. Tancat i barrat seria ser massa visceral. Deixaré una petita escletxa........