Natura.

diumenge, 6 d’abril de 2008



Una altra manera de passar el dissabte en un paratge increïble. Va ser una descoberta màgica, un monestir perdut enmig d'un boscam, i una pau de les que costa trobar.Els primers raigs de sol de la primavera i bona companyia. Mentres s'anava fent la carn, una petita passejada endintsant-nos al bosc. Mireu què vem trobar:


Es tracta d'un monestir ubicat a l'Alt Empordà. Algú dels no presents a la diada sap on es troba?

9 comentaris:

gina ha dit...

jo ara si pero no ho penso dir a ningu.
m'agrada molt. no t'oblidis la nutella.

Laia ha dit...

Guarda'm el secret fins que torni(el 14). M'emporto la nutella a ponent. Un petonàs.

Babèlia ha dit...

Santa Cristina? Sant pere de rodes?
Apa... que vaig bé bonica! Cuida't!

bimbonocilla ha dit...

quin lloc més bonic! a on les pedres parlen i tot!!
però no sé a on és.. hauràs de donar més pistes ;P

Pep ha dit...

Jo diria que és la Jonquera???

Judit Ortiz ha dit...

.... MMMMH, mmmhh, bbbbbffff, mmmmh, ttttt, quasi quasi,.... mmmh.... doncs no, no ho sé!

Laia ha dit...

He tornat! Es un paratge que es troba al terme municipal de la Jonquera i s'anomena Sta. Llúcia. Es un lloc molt bonic, dóna molta pau.Molt bé Pep, diria que vas rebre algun tipus d'informació!!!!!!

Unknown ha dit...

Sí, i tant, ara ho anava a dir. Cada tardor hi vaig a fer la castanyada. Hi ha un espai a dins per menjar-hi tota la colla. És un petit paradís.

Laia ha dit...

Hi penso tornar en breu. S'hi està molt bé allà, allunyat de tot plegat. Potser hi coincidim.

L'hora