Una altra manera de passar el dissabte en un paratge increïble. Va ser una descoberta màgica, un monestir perdut enmig d'un boscam, i una pau de les que costa trobar.Els primers raigs de sol de la primavera i bona companyia. Mentres s'anava fent la carn, una petita passejada endintsant-nos al bosc. Mireu què vem trobar:
Es tracta d'un monestir ubicat a l'Alt Empordà. Algú dels no presents a la diada sap on es troba?
Natura.
diumenge, 6 d’abril del 2008
Publicat per Laia a 12:22
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
jo ara si pero no ho penso dir a ningu.
m'agrada molt. no t'oblidis la nutella.
Guarda'm el secret fins que torni(el 14). M'emporto la nutella a ponent. Un petonàs.
Santa Cristina? Sant pere de rodes?
Apa... que vaig bé bonica! Cuida't!
quin lloc més bonic! a on les pedres parlen i tot!!
però no sé a on és.. hauràs de donar més pistes ;P
Jo diria que és la Jonquera???
.... MMMMH, mmmhh, bbbbbffff, mmmmh, ttttt, quasi quasi,.... mmmh.... doncs no, no ho sé!
He tornat! Es un paratge que es troba al terme municipal de la Jonquera i s'anomena Sta. Llúcia. Es un lloc molt bonic, dóna molta pau.Molt bé Pep, diria que vas rebre algun tipus d'informació!!!!!!
Sí, i tant, ara ho anava a dir. Cada tardor hi vaig a fer la castanyada. Hi ha un espai a dins per menjar-hi tota la colla. És un petit paradís.
Hi penso tornar en breu. S'hi està molt bé allà, allunyat de tot plegat. Potser hi coincidim.
Publica un comentari a l'entrada