El primer pensament del dia ha estat per a ella; es diu a si mateix mentre acaba d'exprimir la taronja. En deixa la clova al cim del taulell i s'emporta el suc a la terrassa.
M'he tornat a deixar el sucre, pensa; era na Mònica qui parava la taula cada dia. Ja no li agradava asseure's a esmorZar en aquella petita taula de vímet; van triar-la després de tornar de l'escapada a Eivissa, i, ella, es va encapritxar d'aquells coixinets blancs. Maldestre, s'esforça per combinar el blanc amb el pistatxo i el plat taronja, i, pensa si ella ho veiés se les tindrien fort. Li sembla sentir-la riure.
Mira el port amb recança mentre escura l'útim glop del suc d'aquella taronja amb regust amarg de solitud d'estiu. Només ella li endolcia l'estança en aquell apartament de Donosti.
En Venda.
dimarts, 25 d’agost del 2009
Publicat per Laia a 11:29
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Tantes escapades cap a Eivissa i cap a Donosti i no t'he vist en tot l'estiu. Si passes pel meu bloc veuràs que el nostre amic JMO actua (gratis !) molt a prop de casa a finals de setembre. Si veniu li farem signar tot el que se'ns acudeixi.
Publica un comentari a l'entrada