Aquesta tarda he anat novament a aquest indret, mentre gaudiem l'un de l'altre. Les paraules seguien les passes, directes i segures. La ment però, anava força més enllà. La tònica habitual dels últims dies, una descompensació entre el que queda per recòrrer i el saber on estem en cada moment. Perquè quan et tinc al costat el temps se m'escola de les mans, i ens submergim en jocs de paraules i mots en plural.
El plural és quelcom més que un passeig de dos, és arribar a l'espigó i ser capaços d'enfrontar-nos amb el peix dels ulls rabiosos. És tenir la certesa que entre els dos podem vèncer, i sobre tot, és compartir les tardes que, com la d'avui, no serien possibles si no empressim mots en plural, dificils d'articular.
La comoditat i fluïdesa a l'hora de conjugar formes i temps verbals, i veure que el peix es descoloreix a mida que passen els dies, és el que em fa arriscar a fer petites passes endavant.
El guardià de l'espigó.
dimarts, 17 de febrer del 2009
Publicat per Laia a 22:52
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Esplèndid ! Poesia en prosa. Sé de quin espigó parles i a l'estiu el freqüento a primera hora, a la fresca.
La situació, però, no és la mateixa.
Records al Golf de Creus i al Cap de Roses.
venga, vale, te presto la foto. Me debes la traducción al castellano. Un beso
poquet a poquet... però sense despistar-se, eh?!?
parole, parole, parole....
el plural ens fa caminar amb més seguretat
Aquest fotografia és de Roses, no?
Un petó.. passava per aqui...
No t'has d'enfrontar a el peix d'ulls rabiosos que mira terra endins sinó a la línia de l'horitzó que és on s'amaguen el(s) somni(s) (i els peixos).
Els que no corren riscos i no fan passes endavant mai sabran que de bo hi ha en les coses i que de dolent. No tenim peixos diabòlics per vèncer, sinò pors personals a superar. Ja deia Machado “caminante no hay camino, se hace camino al andar”.
Et veig caminant il·lusionada, endavant!!
Ei Josep Maria: T'he tornat el teu post de l'empordà amb el capvespre de Cadaqués, jejeje.
A veure si a l'estiu ens hi tornem a trobar.... Una abraçada.
Santiago,poeta: Habrá observado que no se trata de su foto, sinó de un plagio de su concepto de fotografia..... Y si, a ver si arañamos unos minutos para hacer ésa y otras traducciones. Un beso grande.
Bimbo, carinyet: Piano piano.Tu tampoc et despistis.Petonets bonica.
Jesús Maria: Cert, però amb petits matisos. Es un avançar diferent. Una abraçada per tu i la Maite.
Meia: Benvinguda. Si, és de Roses. Torna quan vulguis.
RY: Em podria perdre en la immensitat del mar. Recòrrer junts aquesta distància ja és un gran què. Amb temps, arribarem a la línia, espero. Una abraçada.
Anònim: El peix dels ulls rabiosos és una manera d'etiquetar les pors que anomenes. Em motiva molt aquesta passejada, si, de moment, continuaré endavant!!!!! Una abraçada....
Publica un comentari a l'entrada