Ángulos variables.

dilluns, 2 de febrer del 2009


Desde éste ventanal observo la ciudad y el mar e imagino cómo sería mi visión de todo lo que me rodea desde otra perspectiva.
La cámara seguiría siendo la misma, y me pregunto cuál sería el objetivo, de haber vivido en otro lugar, de encontrarme tras otra ventana.
Llego a la conclusión que sólo puedo immortalizar el AQUI y el AHORA y éste primer plano me aturde, y cierro la ventana.
Y si, si me preguntas si te echo de menos no sabría que responderte y me escudaría tras la cámara, buscando señales que captar.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta captar instantànies amb la càmera fotogràfica. Encara que a vegades el que s'hi veu és tan meravellós que la foto sembla trucada.

Anònim ha dit...

Abans d'inmortalitzar el moment assegurat de tenir bateria a la càmera, sino se't poden escapar moltes coses!

Anònim ha dit...

Algú va dir en alguna ocasió que la realitat que perceps es teva i només teva perquè hi ha tantes realitats com persones. Tots observem el nostre entorn amb els ulls de les nostres creences, experiències, cultura, història...
Per tant, en base aquest criteri, sempre que miro per la finestra procuro fer-ho amb una mirada optimista i il·lusionant. I així, quan tinc la fotografia revelada a les meves mans somric recordant el bon moment, sense enyorances ni nostàlgies, mirant de nou per la finestra amb optimisme i il·lusió.

Anònim ha dit...

Molt bonic...

Salut

bimbonocilla ha dit...

"Life is what happens while we´re making other plans".
J.Lennon

Laia ha dit...

Josep Maria: A mi m'encanta mirar per la finestra, tot i que a vegades el que veig es tan bonic que m'espanta!!!!!!

Miki: Es molt important tenir bateria a la càmera, però en el seu defecte, si tens bona memòria fotogràfica pots mantenir els records intactes.

Anònim: Moltissimes gràcies per la seva visita i aportació. Espero que segueixi freqüentant aquest indret.
La cosa és com gaudir d'aquesta realitat a diari, i evitar que no esdevingui un fotograma.
Ben pensat, la millor manera d'encarar quelcom que t'espanta és obrir la finestra de bat a bat i deixar que la imatge penetri....

Batec: Gràcies.

Bimbo: Cert. I les fugides no son bones aliades. Una nit d'aquestes em van dir, no fugis, arrisca't!!!! Petonets.

L'hora