No ho dubto. Tard o d'hora tornarà a sortir, i es dissiparan les nuvolades i aquest fred que penetra al moll de l'os. Gaudirem d'un paisatge més clar, i l'observarem més objectivament. De moment però, la boirina entela la imatge, i la vulnerabilitat assalta l'objectiu. Cal serrar les dents i mirar endavant, fins que la climatologia (i derivats), ens deixi de ser adversa.
Acaba sortint!
dimarts, 4 de novembre del 2008
Publicat per Laia a 10:48
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
sempre acaba sortint ;)
Molts ànims!
Una abraçada!!
Com m'agraden les teves passejades, Laia!!!! petó!!!
Preciosa imatge i molt ben captada. La febre constructora a la falda de la muntanya, però, ha fet "estragos".
Això depén de l'òptica amb que ho miris. Des d'amunt, altres ho veuen així:
http://www.procasa.com/Images/BellaVistaPresentacionWeb1.jpg
o així
http://www.xroses.com/bajamar/archius/imatges/vista_roses.jpg
bona foto
a vint...
bona sensació
salut!
Sí senyor, ry !
Tot és qüestió de punt de vista.
Ànims, Laia.
Com bé digueres, és ciclic.
Passarà.
I ho miraràs des de la tranquilitat del present, del ara, que és l'únic moment important.
Cuida-t.
Sembla que tenim un petit estiuet de Sant Marti, i ha sortit el sol.
Francesc: Moltes gràcies, la cursa inicia una petita baixada, jejeje.
Babèlia: Ja saps que m'encanta passejar, l'escenari és indiferent.Ptns.
Josep Maria: I tant, estralls i dels grossos, però manté un cert encant. Una abraçada.
Ry: És bo tenir diferents perspectives. Així podem comparar. Salut!!!
Mq: La foto és molt normaleta, em feia gràcia l'arc de sant marti enmig de la boirina. Gràcies.
Bua: Es cíclic, s'esvaeix amb el sol. Moltes gràcies per les teves paraules. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada