Amb la punta del pinzell molla de xocolata, recorro el teu cos fent dibuixos i figures. La meva vessant més artística, on el pinzell és l'extensió de les falanges dels meus dits. Expresso tots els meus desitjos, paraules escrites i dibuixos explícits que després esborro tot menjant-me'ls. La barreja de l'olor de la pintura, la sensualitat marcada a cops de pinzell, la teva respiració i el contingut eròtic del conjunt, em desperten la creativitat. Me l'emporto a la maleta dels somnis d'aquest setembre.
Pintura llaminera.
diumenge, 24 d’agost del 2008
Publicat per Laia a 22:12
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
veig que no sóc l'únic... et recomano la crema de massatges de menta... refresca!!! i ja posats, et recomano l'oli amb gust a frambuesa... espectacular! Però ojo, tot de cop no, que us podeu empatxar!
un petó bonica... me n'alegro molt, i ho saps!
uf
Marededeusenyor!
;P
N'hi ha amb avellanes????
bona foto
i bon escrit
(tal vegada millor, l'elipsir)
salut!
Mmmmmm...elixirs d'epiteli i cacau!!!! Insuperable!!!!!!!!!
Babèlia: Quan en tingui l'ocasió seguiré experimentant. Carpe Diem. Petons.
Poeta: Uffff, ufffff!!!!! Un beso.
Bimbonocilla: Això mateix deia jo. Et deixo un GPS per la setmana vinent? Petonets reina.
Anònim: Jejeje. Ho desconec. Et serveix la nutella????
Mq: Moltes gràcies i benvingut. Jo tb he fet una excursió a ca teu, i les fotos son fantàstiques.
Tender:Gràcies. Aquests exercicis estimulen la ment també!!!!
M'ha deixat sense paraules. Qui fos el destinatari!
Muxus.
Su catalán progresa adecuadamente. Haré lo propio con ni nivel de euskera. Muxu bat.
Publica un comentari a l'entrada