Aquest mati.

dimecres, 30 de juliol del 2008



Ni me n'adono que ja em trobo palplantada davant del semàfor. El ninotet verd m'indica que puc recòrrer els escassos metres que em separen de la platja, del mar, de tú.
Asseguda arràn de mar, transcorre el mati mentre et penso aliena a tot el que succeeix al meu voltant. Una àvia escridassa la seva néta. Una jove embarassada passeja distreta lluïnt el seu estat.T'envio un sms. Una parella d'amants gaudeixen sense amagar-se impunement, fora de l'abast de mirades conegudes. La de la tovallola del costat engull píndoles d'homeopatia cercant la curació del seu mal. Sento l'olor de Nivea.
S'escola el mati entre records salats i somriures de complicitat. Estranya sensació i màgic instant. Semàfor verd per continuar endavant.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

si un dia passava per aquí a les 2 de la nit per tornar a escoltar LA cançó, avui, encara més tard, torno per saludar-te. El motiu s'ho val!

un petonàs de bona nit ;)

Anònim ha dit...

Records noieta!

Anònim ha dit...

Impresionantes imagenes, que hacen que cada dia tenga mas ganas de conocer esas tierras y ver cada rincon escondido. Rincones magicos que parecen escenarios de pelicula, pero reales.
Un beso desde Euskadi.
P.D. Estoy haciendo un curso avanzado de català gracias al blog. Jejeje

bimbonocilla ha dit...

És bo gaudir dels petits escenàris que ens envolten... però pensa que els ninotets verds s'han d'aprofitar ràpid... que hi ha un timing!
;P

Anònim ha dit...

Espere no deixar passar molt temps. És un bé escàs i cal aprofitar-lo bé.

Espero haberlo hecho bien....

Gero Arte.
Muxus.

Anònim ha dit...

Sempre he cregut que Cadaqués i tot el que l'embolta té un toc màgic, el cap de Creus, les cales, el far, el mar...
Aquesta setmana m'hi arribo, a veure si sento la mateixa olor de Nivea.

Una abraçada

vafalungo ha dit...

Endavant, doncs, abans no toqui córrer. Els records plens de sal i somriures poden transportar-nos, però hem de fer el pas quan ens toqui fer-lo. Una abraçada!

Jesús M. Tibau ha dit...

vora la mar només cal obrir el cos a les sensacions

TENDER EPITHELIUM ha dit...

privilegis salats amb olor a sorra i textura de blanc nuclear de les cases de la costa més brava....endavant. no et paris emmig del pas de zebra!

EQMEVD ha dit...

quina enveja més cotxina.
Somio en estirar-me en una gandula, sota l'ombra misericordiosa d'un parasol,
deixar el llibre a la sorra, tancar els ulls,s entir el mar...aix
encara em falten uns dies...

Laia ha dit...

De tornada, mentre espero per continuar avançant aprofito per contestar-vos:

Francesc: Un PETÓ sense franges horàries.

Daina: Quant de temps. Un petonet. Cafè pendent noi....

Raulitxu: Arratsalde on!Ondo eta zu? Zelan? MUXU BAT.

Bimbo: S'ha d'aprofitar el moment, i passar quan està verd, o arriscar-se(Si ets ràpid de moviments) quan està en àmbar.Perillós si. Petonàs bonica.

Raulitxu: De nuevo, eskerrik asko. Muxu bat.

Anònim: Llàstima de concert de dissabte nit..... Petonets.

Vafalungo: Sàvies paraules.Un petonàs i a esperar el moment oportú per continuar endavant. Et desitjo el mateix.

Jesús Ma: El més important és tal com dius, estar receptiu a les sensacions, moviments.... Una abraçada ben fresca.

Tender: No, no em paro. Però no puc evitar mirar als costats per si em trobo algun perill.... Una abraçada.

Elquemai: I això que fins el 18 no començo oficialment les vacances. Ja falta menys. Quan sentis el mar.... oblida't de la politica, jejeje.

L'hora