Surrealisme i Nadal.

dimarts, 23 de desembre del 2008


Construïm realitats ocultes i subjacents, com aquelles que afloren en els
somnis!!!!! Feliç 2009.

Hoy.

dijous, 18 de desembre del 2008


Un día de éstos, me bajo de las ramas y dejo de esperarte. Un día de éstos quizás encuentres el árbol desierto. Y ése día, habré volado.

Y media.

dissabte, 13 de desembre del 2008


Dicen que en el momento en que te paras a pensar si quieres a alguien ya has dejado de quererle para siempre. Sólo és cierto en parte.Una mitad de mi se empeña en olvidarte, mientras la otra se nutre de pequeños fotogramas llamados recuerdos. Justo ahora en que me encuentro en la mitad de la calle, me devuelves a la memória la película entera. Las cinco y media.

Mar de Fons.

dimarts, 9 de desembre del 2008


Després d'una època de relativa tranquil·litat, succeeix quelcom que et remou fins a la nàusea. De sobte, prens consciència que hi ha coses en aquesta funció que et venen imposades, i del rol que desenvolupes en alguns actes d'aquesta magistral representació teatral anomenada familia.

De vacances!!!!

dimecres, 19 de novembre del 2008


A l'illa a la cerca del sol, de les estones sense fer res. Els massatges a mitja tarda i el vermouth arràn de mar. Desconnectar del fred, les presses i el rellotge. I llençar a mar les agulles comisades i fugir del radi d'acció del ritual, de qualsevol ritual.
9,8,7,6,5,4,3,2,1,0 ..... IGNICIÓ!!!!!!!

Vudú.

divendres, 14 de novembre del 2008


Porque cuando las cosas van mal, pueden ir peor. Parece que alguien se haya puesto en manos de un bokó, y parte de sus ahorros los destinara a un ritual de magia negra.
Puedo escuchar los cánticos del conjuro en la distáncia. El maleficio empezó a causar efecto a principios de ésta semana a nivel emocional e interpretativo. Hoy se materializó de modo tangible, a eso de las 15 horas al abrir el buzón, y recoger la notificación de Tráfico. A mi muñequito le aplicaron somnífero en substitución de los alfileres, yendo el día entero bajo mínimos. La semana ha transcurrido entre paralelismos psicofísicos y con cafeína casi intravenosa. Manos y pies fríos en combinación con pinchazos de alfileres. En tiempos en que uno sale a la calle a la caza de la mierda que pisar.

La cresta de l'Ona.

dilluns, 10 de novembre del 2008



Adquirim experiència amb petites onades diversiformes. Ja no em conformo amb bregar en qualsevol mar. Sempre m'han agradat els del nord. Hores i hores arràn de mar mentre espero la meva ona, que sembla que mai ha d'arribar. Potser l'hagi idealitzat i ja hagués arribat a la platja en un altre moment. Aquesta però, segur no tornarà. Qui sap si demà s'aixecarà vent...............

Acaba sortint!

dimarts, 4 de novembre del 2008


No ho dubto. Tard o d'hora tornarà a sortir, i es dissiparan les nuvolades i aquest fred que penetra al moll de l'os. Gaudirem d'un paisatge més clar, i l'observarem més objectivament. De moment però, la boirina entela la imatge, i la vulnerabilitat assalta l'objectiu. Cal serrar les dents i mirar endavant, fins que la climatologia (i derivats), ens deixi de ser adversa.

Ciclos.

dimecres, 22 d’octubre del 2008


Vuelve a soplar de nuevo.
Fuerte, persistente, cansino.
Le acompañan las noches sin dormir,
horas en blanco, ratos de lectura.
Vueltas a la cabeza,
emerge el pasado otra vez,
me asaltan las dudas,
acciono mis mecanismos.
Como una espiral,
desestabiliza, aturde, fragmenta.
Y como un ciclo,
viene y va,
para proporcionarnos de nuevo descanso,
y con él,
la estabilidad.

Otoño. En Madrid.

dilluns, 13 d’octubre del 2008


Aterrizamos tras la lluvia.
Olía a otoño en Barajas.
Olvidé llamarte.
Anduve por la ciudad
extraña y acogedora a la vez.
Paseé y recorrí media ciudad
que se abría ante mi.
Olvidé llamarte.
En la calle de la Montera
me sentí ella,
sucia por compartir sábanas y café,
maldiciéndome por dejar que te fueras.
Quise olvidarte,
y me dolían los pies.
Bajo el suelo de la urbe
me sonreíste en Nuevos Ministerios.
Punto de encuentro en direcciones opuestas.
Caprichos del destino.
El tiempo rie a carcajada limpia.
Quiero recordarte.
En el avión de regreso
te pienso en el FR5475
dónde te cruzaste en mi camino,
por primera vez.
Era un 10 de octubre,
y 21º bajo el cielo de Madrid.

Sorpresa.

dijous, 9 d’octubre del 2008


Primera Llotja de Platea. Teatre Jardi. Et va fer gràcia que et saludés amb el llibre a la mà.

Com uns teenagers, vem esperar que es buidés l'escenari, i per les escales del darrere d'aquest varem accedir al túnel de vestidors. Quina sensació més oblidada!!!! Son una MONADA.

26/09-03/10.

dijous, 2 d’octubre del 2008


Segon concert en dues setmanes, en dos punts que disten 250 quilòmetres entre si. Ambdós massa propers a mi. El nexe entre el meu passat i l'actualitat. Com navegar entre dues aigües.Trobar-te al "T.Jardí" i pensar en el "Port de Mar". No podré evitar-ne les comparacions territorials i d'espai. En totes dues ocasions l'amistat presidirà platea, de gran significat per als seus espectadors. Altra cosa comuna és que desafinaré com sempre, però això no és cap novetat. I ballarem, saltarem i aplaudirem en els escenaris que es presentin, sempre amb vosaltres si m'hi acompanyeu.

Un principi d'estació, de cabines per telefonar, xerrava amb es contestador.
Un indici de final, previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar.

BAR CEL ONA

dijous, 25 de setembre del 2008


Només l'amor inacabat pot ser romàntic.....

November Rain

dijous, 18 de setembre del 2008



When I look into your eyes
I can see a love restrained
But darlin' when I hold you
Don't you know I feel the same
'Cause nothin' lasts forever
And we both know hearts can change
And it's hard to hold a candle
In the cold November rain
We've been through this
Such a long long time
Just tryin' to kill the pain
yeahh..
But lovers always come
And lovers always go
And no one's really sure
Who's lettin' go today
Walking away
If we could take the time
To lay it on the line
I could rest my head
Just knowin' that you were mine
All mine
So if you want to love me
Then darlin' don't refrain
Or I'll just end up walkin'
In the cold November rain

Do you need some time
On your own
Do you need some time
All alone
Everybody needs some time
On their own
Don't you know you need some time
All alone

I know it's hard to keep an open heart
When even friends seem out to harm you
But if you could heal a broken heart
Wouldn't time be out to charm you

Sometimes I need some time
On my own
Sometimes I need some time
All alone
Everybody needs some time
On their own
Don't you know you need some time
All alone

And when your fears subside
And shadows still remain
I know that you can love me
When there's no one left to blame
So never mind the darkness
We still can find a way
'Cause nothin' lasts forever
Even cold November rain

Don't ya think that you
Need somebody
Don't ya think that you
Need someone
Everybody needs somebody
You're not the only one
You're not the only one

Don't ya think that you
Need somebody
Don't ya think that you
Need someone
Everybody needs somebody
You're not the only one
You're not the only one

Don't ya think that you
Need somebody
Don't ya think that you
Need someone
Everybody needs somebody
You're not the only one
You're not the only one

Dont ya think that you
Need somebody
Dont ya think that you
Need someone
Everybody needs somebody

Tot torna

dilluns, 15 de setembre del 2008


El moment acaba arribant el dia més inesperat. De poc o res serveix obviar segons què quan la persona amb qui et trobes és més coneixedora de tu que un mateix. El vi té un paper important a l'hora de difuminar el més punyent, i tres copes son necessàries per tenyir amb més intensitat el que ha perdurat en el temps. L'únic que ha alimentat aquest desig.Possiblement no es tornin a trobar, però s'havien d'asseure en una taula per poder-se deixar anar. I, els pactes son els pactes.

Diada Nacional de Catalunya

dijous, 11 de setembre del 2008


Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

(tornada)

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

(tornada)

De certeses......

diumenge, 7 de setembre del 2008


La veritat és dura, la veritat ens incomoda, i sovint, la veritat fa mal. Diem que volem saber la veritat, però és cert? Ho volem?

D'entrades i sortides.

dimarts, 2 de setembre del 2008


Quan tenim les portes obertes o ens mostrem més receptius, accedeixen a les nostres vides diferents persones (-atges).Arriba un moment però, que els camins divergeixen i cadascú emprèn la tornada, sortint per on ha entrat. Hi ha qui desapareix sense deixar rastre, independentment del temps i la intensitat, que rares vegades son proporcionals entre si. I et deixa una estranya buidor, inidentificable, no comparable amb res ni amb ningú. Un regust amarg.
És necessari deixar-los anar, per a tornar a gaudir-ne de nous, perquè la memòria és limitada i selectiva, i a voltes capritxosa.
Mantenir la porta tancada és una bona cuirassa momentània, tot i que ens nodrim d'interaccionar. Tancat i barrat seria ser massa visceral. Deixaré una petita escletxa........

Pintura llaminera.

diumenge, 24 d’agost del 2008


Amb la punta del pinzell molla de xocolata, recorro el teu cos fent dibuixos i figures. La meva vessant més artística, on el pinzell és l'extensió de les falanges dels meus dits. Expresso tots els meus desitjos, paraules escrites i dibuixos explícits que després esborro tot menjant-me'ls. La barreja de l'olor de la pintura, la sensualitat marcada a cops de pinzell, la teva respiració i el contingut eròtic del conjunt, em desperten la creativitat. Me l'emporto a la maleta dels somnis d'aquest setembre.

Dr. Josep Trueta.

divendres, 15 d’agost del 2008


Persistència de leucocitosis, quan la paraula leucos era l'única del meu vocabulari en el camp sanitari. Aquests dies he fet una petita i obligada presa de contacte amb noves paraules del camp de l'hematologia i derivats, com ara estudis de població linfocitària, electroforesi d'hemoglobina, i ja quasi se formular una frase sencera com ara extensió de sang perifèrica. Qui sap, potser un dia d'aquests m'expliquen que son els eritoblastes; mot lleig, resulta estrany de formular.
L'únic fet constatat és que queden 15 dies per a que els nens tornin al Sàhara, i que encara tenim pendents molts resultats i que l'àmbit sanitari no és el meu, i prefereixo desconèixer el seu argot. I de tot plegat, la lectura que en faig és que el dia que sigui mare biològica i requereixi algun tipus d'atenció pediàtrica m'agradaria ser atesa per l'equip que ho ha fet en el transcurs d'aquests dies (I mantinc que les hematòlogues tenen un posat distant).

Gelat de IOGURT

dijous, 7 d’agost del 2008


D'aspecte seductor. Suavitat en el tacte. De gust dolç, sense fer-te pesat al paladar. Textura intensa. Se'm desperten els sentits quan sento la teva flaire. M'agrada veure't desfer a la meva boca. No em cansaria de menjar-te a totes hores. T'he dit mai que soc molt llaminera? N'abusaria i tot, si no fos perquè tinc por que em facis mal......

Aquest mati.

dimecres, 30 de juliol del 2008



Ni me n'adono que ja em trobo palplantada davant del semàfor. El ninotet verd m'indica que puc recòrrer els escassos metres que em separen de la platja, del mar, de tú.
Asseguda arràn de mar, transcorre el mati mentre et penso aliena a tot el que succeeix al meu voltant. Una àvia escridassa la seva néta. Una jove embarassada passeja distreta lluïnt el seu estat.T'envio un sms. Una parella d'amants gaudeixen sense amagar-se impunement, fora de l'abast de mirades conegudes. La de la tovallola del costat engull píndoles d'homeopatia cercant la curació del seu mal. Sento l'olor de Nivea.
S'escola el mati entre records salats i somriures de complicitat. Estranya sensació i màgic instant. Semàfor verd per continuar endavant.

És el SEU estiu!!!! (1)

dilluns, 21 de juliol del 2008


Durant la primera setmana de juliol, van arribar en vols procedents de Tindouf, els nens saharauís, per tal de passar l'estiu en diferents poblacions del territori català. Pel que fa a l'empordà us presento els membres més actius de la República INDEPENDENT de Roses:


D'esquerra a dreta: En Mohamed Salem, en Mohamed "petit", i en Brahim. (Son el Trident de l'Alt Empordà).


I les nostres princesetes: La "Mimi"(Mamia) i la Karema, un binomi d'allò més encisador.

L'objectiu principal de totes les families acollidores és que la nostra mainada gaudeixi d'un estiu memorable, i d'unes vacances en pau.

Colors.

dissabte, 12 de juliol del 2008


L'estiu es viu. Una àmplia gamma de colors que dia rere dia guanya intensitat. I calidesa. El blau tímid esdevé un blau intens, atrevit, amb força. El rosa pàl·lid augmenta de tonalitat a un ritme vertiginós, fins tornar-se roig passió. Deixem enrere el blanc per cobrir-nos la pell d'un daurat suau, amb progressió, i recuperem el blanc per donar contrast al resultat. Quin és el color de les vacances?

I el sol se'n va.......

dissabte, 5 de juliol del 2008


Ja no queda gairebé ningú a la platja. Se sent la remor del mar i em deixo seduïr per les anades i vingudes de les onades. Quina dualitat.Tan a prop com em bressola, tan lluny que te'n vas. Frisso per tenir-te, per després deixar-te anar. Passejo per la platja mentre t'espero l'endemà. Tot i saber que no vindràs.

Petons salats.

dissabte, 28 de juny del 2008


A la platja. A la cala. Prenent el sol.Dins l'aigua. Sobren les paraules.Que m'escalfin els raigs de sol, que em bulli la pell al teu costat en una tovallola de petites dimensions. Sentir l'olor del mar, sentir-te a tu. Petons salats. Aire fresc i el rellotge aturat. El capvespre ens sorprèn abraçats. Somriem a la nit exhaustos.

Revetlla de Sant Joan.

dimarts, 24 de juny del 2008



La nit més màgica de l'any. Diuen que si segueixes una sèrie de rituals, els desitjos es fan realitat si els demanes la nit més curta de l'any. Un sopar molt especial, dos cotxes a punt per la gresca, tres copes a l'Ona, quatre càmeres de fotografiar per immortalitzar aquest moment, cinc ingredients per la caipirinha, sis desitjos demanats, i les set magnífiques cap a casa somrients. Eren les vuit tocades. Màgia.

GR-92.

dilluns, 16 de juny del 2008


Un mapa, dos amics i tres motxilles curulles de pensaments. A mida que anem fent via, les motxilles pesen cada vegada menys. Potser a causa del recorregut, de la bellesa del paisatge o que les cabòries compartides son més lleugeres i més fàcils de portar.

Començo a acusar el cansament. Em costa caminar, sento les meves passes més lentes, fa molta calor i encara falta molt per arribar. En algun moment miro endarrere, potser seria millor girar i tornar pel cami que conec, el recorregut fet, el trajecte curt, la via fàcil.


Toca decidir, i miro endavant, m'adono que no soc com tu, se que em costarà arribar, que no serà senzill, que hi haurà moments que voldria desistir. Malgrat tot, penso que és el cami que volia fer, el paisatge que vull gaudir, i l'aventura que he escollit, i segueixo caminant. Però tú has triat el cami més fàcil, que comporta bifurcació de desti.Sort.

Mar de dubtes.

dimarts, 10 de juny del 2008

Desperto on hem compartit un llenguatge sense paraules, on els nostres cossos han sabut expressar tot allò que no hem estat capaços d'admetre. M'embriaga l'olor que desprenen els llençols rebregats. Escolto que la vida és un teatre que se diu felicitat.... que som amics que som amants. Tampoc sabia que després me mataria la teva mirada que plora i diu que no. I em mata perquè és un no que és un si, que tú no pots transmetre i que jo no se interpretar. I és el si que et diu la mirada, el si que et persegueix a la nit, que és el no que no et deixa dormir, i és el si que voldria sentir i tampoc em deixa dormir. Hauré de fer la bugada.

Reclusió.

diumenge, 1 de juny del 2008


Mancada de llibertat. En règim tancat. Presó preventiva en aquesta cel·la tan recomfortant.Vuitanta metres i escaig de gàbia, amb vistes a la Badia. La pluja d'aquestes últimes hores m'ha fet recloure novament a casa. Plaer diví. Mai havia gaudit de tanta llibertat en aquest petit meu espai. No friso per recobrar la llibertat de moviments que m'atorgarà el rei sol. M'agrada aquest temporal enclaustrament.

Singular.

dimarts, 27 de maig del 2008


Passaria la tarda abrigada en la teva pell. Sentiriem el goteig de la pluja, veuriem les teulades molles, però no tindria fred. I ja podria tronar i ploure allà fora..... Les conjugacions en plural no m'espanten si tu en formes part. Però avui plou, i m'amago rere la finestra en singular.

Play.

dijous, 22 de maig del 2008


Anem jugant al ritme que ens marca la música del dia a dia. S'han de tenir els sentits activats i sorprendre l'enemic hàbilment..... Si comets un error et quedes fora, i s'acaba el joc per a tu. L'esperit lluitador fa que moltes vegades que et veus fora, acabis assegut, alleugerit i pensant: M'ha anat d'un pèl.
La competició comença quan només queda una cadira, o quan la rotllana es gegant i saps que gairebé porta el teu nom escrit al cim?

Writers and writing.

dilluns, 19 de maig del 2008



Sembla que hagi acabat de ploure a jutjar per l'olor que desprèn la gespa dels parcs. L'ambient curull de petites partícules en forma de lletres, paraules, frases, que per si soles gaudeixen de significat, però que t'envolten i t'endinsen en un món d'irrealitats on tot és possible. La pinta fora d'hores que et converteix en poetessa nocturna dotada de sarcàstics recursos oratoris. I de record, el pensament immortalitzat per la càmera en fer clic. Sensació de total impunitat i d'hores viscudes sense tenir en compte el pas del temps.

Busca'm.

dijous, 15 de maig del 2008


Entre els seus parcs, carrers........... i al Temple Bar!!!!!

Temptacions

diumenge, 11 de maig del 2008


“La millor manera de lliurar-me de la temptació és caure en ella.”

Cançó d'amor a la llibertat

dijous, 8 de maig del 2008


Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t'hem ofert cançons d'amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l'abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

(Fotografia realitzada al balcó de l'Ajuntament d'un poble de la Garrotxa).

La descoberta.

dilluns, 5 de maig del 2008


Per molt que passem per un lloc, i per moltes vegades que hi haguérem estat, hi ha coses que ens passen per alt. Sovint no parem atenció als petits detalls. Què màgica és la descoberta quan ens adonem del que succeeix al nostre voltant i a nosaltres mateixos. Fins i tot enmig d'un bosc.

Follets

dimarts, 29 d’abril del 2008


Si existeixen els follets, sense cap mena de dubte els trobarem endintsant-nos en aquest paratge.Diu la llegenda que si camines molt a poc a poc, i en silenci, pots arribar a sentir-los riure i córrer enmig dels matolls i fullam.
Buscaré al caminet d’herba, les minúscules petjades que només podré copsar jo. Si deixem parlar el silenci, i l'escoltem amb la ment oberta, trobarem les respostes que cerquem.

"El país de les fades és un món de misteriós encant, d'encisadora bellesa, d'enorme lletjor, d'insensible superficialitat, d'humor, entremaliadura, gaubança i inspiració, de terror, rialla, amor i tragèdia (...) un món en el que hom s'ha d'endinsar amb suma cautela (...) les fades representen el Poder, un poder màgic incomprensible pels humans..." (Betty Ballantine, a "Hadas", editorial Montena).

Estratègia.

dissabte, 26 d’abril del 2008


Els objectius s'assoleixen amb una bona planificació.

Premi Blog Daurat

dijous, 24 d’abril del 2008



L'Emma m'ha concedit el Premi Blog Daurat. Per ella, aquest premi significa unió, amistat, un pacte que estreny els llaços entre els que reben el premi. El color daurat significa saviesa, claredat d'idees i riquesa. Aquesta riquesa es tradueix en lletres, i tot allò que vulgueu, per a expressar les vostres emocions i punts de vista als vostres espais. El color blau significa pau, profunditat, immensitat. La simbologia emblemàtica és sinònim de distinció. Només hi afegiria el somriure còmplice en llegir els vostres escrits i tot el que em transmeten.
Des d'aqui t'agraeixo molt que m'hagis donat aquest premi,i el traspasso a cinc blogs més:
Pa bimbo amb nocilla
Gina
Judit Ortiz
Instants
Batec
Moltes gràcies a tots per fer-me gaudir de la lectura.
* Si decidiu repartir el premi, heu de fer-lo arribar a cinc blogaires més, fent esment del nom del blog que us l'ha atorgat. Salut i Felicitats!!!!

Diada de St. Jordi 08.

dimecres, 23 d’abril del 2008



A peu de mar, al passeig, davant l'ajuntament m'he trobat les paradetes de llibres i roses, i aqui us deixo la mostra de les meves últimes adquisicions. Passió per la cultura i literatura, cada dia en augment. Torno a casa sense tots els exemplars que tenia a la llista:
- Espejos. D'eduardo GALEANO.
- La Catosfera literària
- El vertigen del Trapezista. De Jesús M. TIBAU.(Aquest el compraré el proper dia 30 a la presentació del llibre a Blanes).

Feliç diada de llibres, roses i poemes!!!!!

Flor de Lotus.

dimecres, 16 d’abril del 2008


Així m’anomenaves fa una mica més d’una dècada. Sentia papallones a l’estómac cada vegada que ens trobàvem. El riure estava assegurat a totes les trobades.Te’n vas anar a la facultat. Estrenyíem llaços per correspondència. Paraules curulles de sentiments viatjaven en sobre tancat. Ens vem perdre la pista l’aquelarre del 2003.
Una vegada vas explicar-me la història del nen que quan es va fer gran es va oblidar de l’ós de peluix que per ell havia estat el millor company d’aventures, i que ara deixava en l’oblit de les golfes per sempre més.
Aquest migdia plujós he passat per davant de casa dels teus pares. Un petit salt en el temps. En arribar a casa he pujat els vint graons de les golfes a corre-cuita, quasi sense respirar. Mig folla per algun tipus de trastorn compulsiu he remenat i remenat tota l’estança. Fins que l’he trobat. Allà, dins d’aquella capça polsosa de color marró, enmig de les cartes i fotografies, m’he retrobat amb tu. I somreies.

Noctàmbul.

dilluns, 14 d’abril del 2008


Un capvespre a les acaballes de març en un pub dels freqüentats habitualment anys enrere a les terres de ponent. Cares conegudes de l’època d’estudiant i de caps de setmana d’hivern.
A la taula del fons els de sempre, asseguts, explicant-nos les misèries. I de sobte la porta es va obrir i vas emmudir, et miraves la porta amb uns ulls oberts com unes taronges. Em vaig girar bruscament per veure què miraves, i els meus ulls es van creuar amb els seus. Vaig tenir ganes de sortir corrents, de desaparèixer, de fondre’m, però continuava allà, igual que ell.
Entre converses, mirades i cerveses, se’ns anava escolant la nit, el fitava al seu racó de la barra conversant discretament amb el seu confident de sempre.
En apropar-me a la barra vaig percebre l’ambient tens. De tornada al seient amb les birres a la mà, pensava que no havia estat una bona idea aquesta furtiva aproximació, i vaig decidir que l’ignoraria el que quedava de nit, feia menys mal que saber-lo allà sense ser capaços d’articular un sol mot.
Vaig pujar les escales de caragol per anar al lavabo, i, en sortir, el vaig trobar allà, palplantat davant la porta, observant-me descaradament. “M’alegro de veure’t. Estàs tan bonica com sempre”.Em va empènyer a la sala d’exposicions a les fosques, l’únic testimoni fou el llum del fanal que entrava per l’escletxa de la finestra de la ciutat sense mar.
En retornar al meu seient la teva mirada còmplice em va tornar a la realitat; a les amigues no se us escapa res. En veure’l baixar les escales somrient vaig ser conscient que allò era el (re)inici de tot plegat.
La setmana que ve punt de trobada a Barcelona..... A les 19h t’espero a l’AP7 s.7.......El dia 10 al pàrquing de Canillo. Equipatge per tres dies.
Hi ha històries que mai donem per acabades, i portes que caldria tancar per sempre; és el que m’has dit avui quan fèiem un cafè, i jo assentia glop a glop.

Natura.

diumenge, 6 d’abril del 2008



Una altra manera de passar el dissabte en un paratge increïble. Va ser una descoberta màgica, un monestir perdut enmig d'un boscam, i una pau de les que costa trobar.Els primers raigs de sol de la primavera i bona companyia. Mentres s'anava fent la carn, una petita passejada endintsant-nos al bosc. Mireu què vem trobar:


Es tracta d'un monestir ubicat a l'Alt Empordà. Algú dels no presents a la diada sap on es troba?

L'hora