Petons salats.

dissabte, 28 de juny del 2008


A la platja. A la cala. Prenent el sol.Dins l'aigua. Sobren les paraules.Que m'escalfin els raigs de sol, que em bulli la pell al teu costat en una tovallola de petites dimensions. Sentir l'olor del mar, sentir-te a tu. Petons salats. Aire fresc i el rellotge aturat. El capvespre ens sorprèn abraçats. Somriem a la nit exhaustos.

Revetlla de Sant Joan.

dimarts, 24 de juny del 2008



La nit més màgica de l'any. Diuen que si segueixes una sèrie de rituals, els desitjos es fan realitat si els demanes la nit més curta de l'any. Un sopar molt especial, dos cotxes a punt per la gresca, tres copes a l'Ona, quatre càmeres de fotografiar per immortalitzar aquest moment, cinc ingredients per la caipirinha, sis desitjos demanats, i les set magnífiques cap a casa somrients. Eren les vuit tocades. Màgia.

GR-92.

dilluns, 16 de juny del 2008


Un mapa, dos amics i tres motxilles curulles de pensaments. A mida que anem fent via, les motxilles pesen cada vegada menys. Potser a causa del recorregut, de la bellesa del paisatge o que les cabòries compartides son més lleugeres i més fàcils de portar.

Començo a acusar el cansament. Em costa caminar, sento les meves passes més lentes, fa molta calor i encara falta molt per arribar. En algun moment miro endarrere, potser seria millor girar i tornar pel cami que conec, el recorregut fet, el trajecte curt, la via fàcil.


Toca decidir, i miro endavant, m'adono que no soc com tu, se que em costarà arribar, que no serà senzill, que hi haurà moments que voldria desistir. Malgrat tot, penso que és el cami que volia fer, el paisatge que vull gaudir, i l'aventura que he escollit, i segueixo caminant. Però tú has triat el cami més fàcil, que comporta bifurcació de desti.Sort.

Mar de dubtes.

dimarts, 10 de juny del 2008

Desperto on hem compartit un llenguatge sense paraules, on els nostres cossos han sabut expressar tot allò que no hem estat capaços d'admetre. M'embriaga l'olor que desprenen els llençols rebregats. Escolto que la vida és un teatre que se diu felicitat.... que som amics que som amants. Tampoc sabia que després me mataria la teva mirada que plora i diu que no. I em mata perquè és un no que és un si, que tú no pots transmetre i que jo no se interpretar. I és el si que et diu la mirada, el si que et persegueix a la nit, que és el no que no et deixa dormir, i és el si que voldria sentir i tampoc em deixa dormir. Hauré de fer la bugada.

Reclusió.

diumenge, 1 de juny del 2008


Mancada de llibertat. En règim tancat. Presó preventiva en aquesta cel·la tan recomfortant.Vuitanta metres i escaig de gàbia, amb vistes a la Badia. La pluja d'aquestes últimes hores m'ha fet recloure novament a casa. Plaer diví. Mai havia gaudit de tanta llibertat en aquest petit meu espai. No friso per recobrar la llibertat de moviments que m'atorgarà el rei sol. M'agrada aquest temporal enclaustrament.

L'hora