Diumenge.

diumenge, 30 de març del 2008

Avui el blog més Llaminer m'ha atorgat aquest premi:


En desconec els orígens, només se que l'he de passar a cinc blogs,els quals han de fer esment de la procedència del premi, i dels 5 que el rebràn a posteriori. Jo el passo a:

Petita Criatura
Babèlia
Tender Epithelium
El que mai et vaig dir
Vafalungo

Per tot allò que les vostres paraules transmeten, per l'originalitat dels escrits, música i fotografies, i sobre tot, per la calidesa i mesura dels vostres comentaris.

Nit de canvis.

dilluns, 24 de març del 2008



El vent ens ha donat una petita treva en aquestes primeres nits de primavera. En aquest silenciós passeig un s'adona dels canvis que estàn succeïnt al seu voltant, i dels que s'han de produir. Es necessària una reforma, un ajustament, malgrat que tot sembli estar al seu lloc.Què fer quan quelcom es desvia del cami projectat? Quina tècnica empres per redreçar-ho? Cal la precisió d'un cirurgià per saber què tocar amb exactitud, sabent que la més mínima errada pot tenir conseqüències nefastes per al conjunt.
Si espatlles quelcom que consideres necessari nomès tindràs la resposta amb el pas del temps, però ja no disposaràs d'aquest per invertir el procès, o hi hauràs d'abocar més recursos. El cas és que per realitzar qualsevol tipus de reforma, has de trobar on rau l'aspecte a modificar.
El resultat m'importa, no en tinc prou amb el 80% del conjunt, però temo prèmer algun botó i trencar la cadena de muntatge.Hi ha engranatges que funcionen sols, sense l'ajuda de cap mecanisme. No parlo metafòricament quan dic que hi ha canvis sense importància aparent, capaços de fer trontollar tot el sistema.

Primavera.

dijous, 20 de març del 2008


Ja la tenim aquí. Ha arribat a les 06:48 hores del matí. M'agrada perquè s'allarga el dia, i guanyem tres minuts diaris de llum. Sortiré amb els prismàtics a veure el relleu de la lluna.
Ha arribat el moment de donar per finalitzada la reclusió a què ens tenia sotmesos l'hivern, per donar pas a la vida social al carrer, als cafès de primera hora de la tarda a les terrasses del port, a les birres d'última hora veient les postes de sol.Tinc ganes de parar el sol, em dóna energia, i el cel sembla més intens que mai.M'agraden els colors de la primavera. Tot s'intensifica, és la follia hormonal en majúscules, per no parlar d'altres augments........., a les al.lèrgies i les astènies em referia. Sempre ens quedarà la "gelea" reial i el ginseng.
Es curiós l'efecte que té l'increment d'hores de llum sobre el nostre organisme.
La deessa romana Flora n'era el símbol.

Més enllà.

dimecres, 19 de març del 2008



"A diari només feia plans fins al capvespre".Tú has fet que es perllonguin i que tingui ganes de fer-ne novament.

Cadi.

dimarts, 11 de març del 2008


Cerco aquestes muntanyes perquè enmig d'aquest boscam trobo la pau que necessito. M'agrada retrobar-me novament amb aquest paisatge. Em sento tranquil.la en aquest indret, amb el fred i la seva gent.
Es com tornar a l'hivern en el seu estat més pur. Em ve de gust compartir converses amb els meus amics al voltant de la llar de foc.Massa temps sense regalar-me aquest petit plaer. En aquests sis dies de descans em recepto una petita estada a les terres de ponent amb passejada inclosa pels carrers de la meva Seu d'Urgell.
* Intentaré no fondre la tarja al país veí.

"Els columpios"

divendres, 7 de març del 2008


Torno a la infància en veure aquests gronxadors.Un salt enrere en el temps. No existia la por. Grans dosis d'atreviment. La fita era descobrir/investigar tot el que ens envoltava, tot el desconegut.La major part de conquestes es planificaven al voltant del "columpi" de la plaça. Era el campament base, el lloc de reunions.
En gronxar-me, s'endegava un mecanisme al meu cervell que em feia balancejar-me més ràpidament, amb més força. Les cames suraven suspeses al petit artilugi, les mans premien la cadena amb força, i la imaginació es trobava en el punt més àlgid del vol. Qualsevol cosa era possible.
Fa dies que no pujo a un gronxador, com deuen ser els seients d'ara? Possiblement tinguin un cadenat més fort, però més curt. Un dia d'aquests deixaré estacionada l'escombra i hi pujaré per tornar a volar com quan era petita: Sense por, amb total llibertat, impunement.Tenir la sensació de perdre el món de vista, d'estar per damunt de coses banals, les marques del cadenat a les mans. Hi ha fites que no han canviat. Us gronxàveu en columpis com aquest?

Ítaca.

dimecres, 5 de març del 2008


Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca
has de pregar que el viatge sigui llarg,
ple de peripècies, ple d’experiències.

No has de témer ni als lestrígons ni als ciclops,
ni la còlera de l'airat Posseïdor.
Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta
si el teu pensament és elevat, si una exquisida
emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos.
Els lestrígons i els ciclops
i el ferotge Posseïdor no podran trobar-te
si tu no els duus ja dins, en la teva ànima,
si la teva ànima no els conjura davant teu.

Has de pregar que el viatge sigui llarg;
que siguin molts els dies d’estiu;
que et vegin arribar gaudint, alegrement,
a ports que tu abans ignoraves.
Que puguis parar-te en els mercats de Fenícia,
i comprar unes belles mercaderies.
Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte
per aprendre, i aprendre dels qui saben.

Conserva sempre en la teva ànima la idea d’Ítaca:
arribar allí, aquí el teu destí.

Ans no facis amb presses el teu camí;
Millor serà que duri molts anys,
i que arribis, ja vell, a la petita illa,
rica de quant hauràs guanyat en el camí.

No has d’esperar que Ítaca t’enriqueixi:
Ítaca t’ha concedit ja un bonic viatge.
Sense ella, mai hauries partit;
ans no té altra cosa que oferir-te.

I si la trobes pobra, Ítaca no t’haurà enganyat.
I essent ja tan vell, amb tanta experiència,
sens dubte sabràs ja el que significa Ítaca.


Konstantinos Kavafis (1863-1933)

EL desig.

dilluns, 3 de març del 2008

Ara tot té sentit. Ara finalment m'he assabentat de la guerra que tens entre mans. Ara sé de quin tipus de mur es tracta, i desitjo que arribis al capdamunt i puguis saltar a l'altre costat. Quan no et surten les paraules, quan fa tan mal explicar el teu desig, el motiu de la teva lluita, de la vostra lluita. El teu escrit em va aturar la ment, per després començar a relacionar comentaris, reaccions, actituds, desitjos......
Vull ser mare. Però no puc. Sóc en canvi una aspirant a mare. Vull ser mare!, Vull concebre un fill de forma natural amb el meu espòs, en la privadesa de la nostra llar, envoltats d'amor i passió, de la forma que Déu va pretendre.Però no puc. En canvi un metge, un laboratori i un tub d'assaig tractaran d'assistir a Déu a assolir la nostra concepció.Vull experimentar un retard de nou mesos, Vull experimentar nàusees matinals, Vull que el meu espòs li parli a la meva panxa. Vull asseure'm a la sala d'espera al costat d'altres embarassades sabent que sóc una d'elles. Però no puc. En canvi, tracto de no lluir embarassada perquè no em preguntin. Somric a nens que no són meus.Pateixo per estimar a algú que mai he conegut. Vull sorprendre als meus pares amb un nou nét. Vull explicar a la meva família i amics la bona nova. Vull que la meva vida canviï d'un dia per l'altre. Vull llegir "Què esperar cuando estás esperando". Però no puc. En canvi, em dono injeccions. Em faig proves de sang. Veig els meus fol•licles créixer i reso perquè fertilitzin, mentre el meu espòs mira la nostra concepció des de l'altre costat de la sala. Llegeixo llibres sobre infertilitat.Vull decorar l’habitació del nadó, Vull tenir la casa segura per a nens, Vull comprar aquests adorables, suaus i diminuts conjuntets. Vull comprar en aquesta famosa botiga de nens. Vull estalviar diners per al futur del nostre fill. Però no puc. En canvi, imagino un bressol en aquesta habitació buida de la casa. Evito les botigues de nens. Vam gastar els nostres diners en cites, exàmens i procediments d'alta tecnologia. Vam gastar els nostres diners en un somni. Ens quedem amb el compte bancari buit i amb els braços buits.Vull compartir la meva experiència amb les meves amigues embarassades. Vull comparar símptomes, Vull ser la convidada d'honor en el "baby shower". Però no puc. En canvi, veig a les meves amigues quedar-se embarassades tan facilment. Veig les seves panxes crèixer, concorro a les seves "baby showers", veig les seves fotos i tracto de ser una bona amiga. Veig les seves vides canviar i la nostra amistat canviar enfront dels meus ulls.Vull sentir contraccions, Vull al meu espòs tocant-me la mà i a la meva família esperant a la sala.Vull licitar. Vull sentir el dolor. Vull sentir el plor. Però no puc. En canvis sento un dolor diferent. Escolto el meu propi plor. Escolto el plor del meu home que fereix més del que mai havia imaginat. Vull abraçar al meu nen, amb llàgrimes d'alegria corrent per les nostres galtes, Vull experimentar el miracle del naixement pensant "nosaltres ho vam fer", però sabent que va ser Déu qui ho va fer. Però no puc. En canvi, abraçada al meu marit amb llàgrimes de dolor corrent per les nostres galtes i preguntant-nos quin és el pla que Déu té per a nosaltres i per què hem de passar per tot això.Vull resar per una benedicció en les nostres vides. I reso la meva mil•lèsima oració sense resposta esperant que aquesta vegada Déu em respongui. Reso per un miracle que només Déu pot donar-nos. Rés perquè algun dia no molt llunyà ens ho concedeixi. Vull ser mare. Però no puc. En canvi, estic on Déu vol que estigui, agraïda per les seves benediccions, buscant La seva gràcia, confiant en El seu pla perfecte, resant perquè em permeti canviar de rol, d'aspirant mare a aspirant a bona mare.

L'hora