Un capvespre a l'empordà

IML.

2010-03-29T13:56:00.007+02:00

Es va despertar perquè notava l'escalfor dels raigs de sol a les galtes, maleïnt-se perquè un dia més no havia sentit el despertador. I, en girar-se, el veié allà, dormint plàcidament al seu costat.
Tenia un vague record del que havia succeït la nit anterior, el tuguri de mala mort on va conèixer al seu company d'alcova, en com s'havia anat excitant amb la boca d'aquell estrany, i com desitjava que se l'endugués a un lloc més íntim on deixar-se anar.
Aquests pensaments la van seguir fins la dutxa, i amb l'olor del sabó li van venir unes fortes punxades al cap, signe inequívoc del més que evident coqueteig amb l'alcohol d'anit. "Una ja no recorda l'últim dia que va sortir i va arribar sòbria a casa". Començava a pensar si estava estrenyent massa el cercle amb el BombaySaphir (familiarment conegut com Blauet), el món de nit i les cada vegada més freqüents sortides/turques/estrany al llit. Es deia a si mateixa que aquesta quadratura començava a causar estralls en el seu estat general de salut, pensava que no podia ser bo de cap de les maneres per la seva autoestima, i, amb aquesta reflexió obrí la porta de la nevera tot agafant-ne una poma i el bric de llet.
Anava de bòlit a diari, sortia de casa d'una revolada fent espetegar la porta, sense temps ni d'esmorZar. Però avui, malgrat la ressaca, havia tingut en compte el canvi d'hora, i encara tenia uns minuts per foragitar l'invasor del seu llit i xarrupar l'última gota de cafè amb llet mentre llegia les notícies on line a l'office de la cuina.
Es va calçar les botes comprades un dissabte de rebaixes, i, mentre introduïa la poma a la bossa de mà li va dir que deixés la finestra oberta i la porta tancada en sortir, tot tirant-li una clau que havia de deixar a la bústia del 2n 3a.
Com un autòmat, va pujar al bus 73,i, al cap d'una estona es va adonar que fitava el seu reflex al vidre, el què en mig dels carrers de la ciutat es continuava veient jove, però prenia consciència del cansament de la seva mirada, i de la inexpressivitat/buidor d'aquesta. Potser només era ressaca.

En arribar a la ciutat judicial, va proferir un mot sec, que volia dir Bon dia a l'encarregat de seguretat de la porta d'accès, i sense més dilació va prèmer el botó -1 de l'ascensor d'un únic sentit.
En baixar pensava en un dia més que transcorreria sense veure la llum del sol, al subterrani de l'edifici de l'Institut de Medicina Legal.

Recordà el seu primer dia de treball com a Forense en pràctiques, l'olor característica de la sala, l'estranya fredor que li recorregué tot el cos en prendre el primer contacte oficial amb el bisturí, el pols tremolant-li en anotar el pes dels òrgans a la pissarra que havia estat retolada pels companys del torn anterior com la sala dels caragols.
Aquell mati però, va ser diferent. En mirar la pantalla Samsung 17" va veure que sota el rètol D.P. 731/2010 del Jutjat número 5 de Barcelona hi havia un nom que li resultava familiar, i com a informació rellevant no era infecciós. (Dada a tenir en compte, ja que era conscient que havia d'extremar les precaucions, que no podia permetre's baixar la guardia ni un segon, ni realitZar de manera mecànica el seu treball).
Va revisar el material que l'oficial de la sala li havia preparat, "es que n'arribo a ser de maniàtica i meticulosa", pensava per a si mateixa somrient.....
La totalitat de l'instrumental havia d'estar al seu lloc i en perfecte estat abans d'obrir el sudari.
En fer lliscar la cremallera, i, en posar la càmera a gravar, la seva concentració va augmentar considerablement.

A les 10:20 hores del mati donava inici a l'autòpsia del cadàver que tenia damunt la taula, amb el pols ferm agafava el bisturí (No en va comptava més de 370 autòpsies a l'esquena, amb totes les històries, vivències i informes que s'amaguen darrere de cada cos objecte d'estudi).
Va fer un primer cop d'ull, es tractava d'un home jove, no deuria tenir més de 35 anys, molt fibrat, depilat, cosa que li va fer pensar que potser era ciclista, i si hauria pujat a rodar en bici hores abans de l'esdeveniment.
Va poder observar una amputació de les extremitats antemortem, segurament realitZades a l'hospital capdavanter en aquest tipus de lesions per electròlisi i accidents. Sens dubte, la Vall d'Hebrón era l'hospital pioner, es deia mentre pensava en alguns dels seus companys amb qui havia cursat medicina a la UDL, ara especialitZats. Se'ls imaginava al quiròfan decidint si després de 26 bosses de plasma, continuaven amb les estèrils maniobres; veia la Dra. CAPDEVILA, a qui coneixia com "la Capde" després de l'últim intent clavant-li una injecció d'adrenalina al bell mig del cor, signant abatuda l'exitus a les 02:48 hores.

Eren ja les 13:40 hores, notava un rau-rau a la panxa, pensava en la poma que tenia a la bossa, un dia més se li havien parat les agulles del rellotge en tocar les onZe, ara però només calia redactar l'informe, posar per escrit el que havia copsat; que tenia uns pulmons sans, ensangonats, i amb un pes molt per damunt del normal, finalitZant-lo amb la rigorositat i professionalitat que la caracteritZava, concloïent que la causa de la mort era per un xoc càrdiorespiratori.
(Pensava en la injustícia de tot plegat, en què mentre ella es trobava flirtejant en aquell bar de poc "catxé" de l'Eixample amb un desconegut, una dona es quedava vídua al mateix instant, la mateixa vesprada).

Després de signar i deixar l'informe damunt la taula del Cap de la Guardia per tal que hi donés el vist-i-plau i el trametés al Jutjat pertinent, va deixar els seus estris personals a l'armariet del vestidor femení, es va dutxar en dos minuts i va sortir ràpidament de l'edifici tot devorant la poma.
El seu aspecte era el d'una dona jove, atractiva, pèl-roja, proveïda d'una llarga i arrissada melena, recollida en una cua de cavall, que deixava entreveure el tatuatge sinistre al coll i part superior de l'espatlla, prima i carapigada, vestida amb uns texans i una samarreta que dibuixava el pírcing del melic.
Avançava pel carrer i un pensament l'obsedía: sentía que entre ella i el carnisser de barri de tota la vida tampoc hi havia gaire diferència.
S'estava fent fosc i el forn de pa era a punt de tancar.Li quedaven pomes, iogurts i una petxuga de pollastre filetejada a la nevera.

Aniversari.

2010-02-19T12:09:00.005+01:00

Per que tots els anys d'ara en endavant siguin igual de feliços com ho ha estat aquest al teu costat. Per que tots els anys transcorrin feliços al teu costat. Per que sempre ens quedarà París, i, per sempre estar al teu costat gaudint del pas del temps.

Bon Nadal.

2009-12-26T13:57:00.002+01:00

POEMA DE NADAL (fragment) (Josep Maria de Sagarra)

I del desig de música fent tria,
perquè té ganes de dir la millor,
tot bolcant a l'infant que dormia,
li deuria sortir aquesta cançó:
"Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?..."
I mentre deia les dolces paraules,
la cançó anava escampant-se pel món.
La van aprendre les fulles de menta,
i va enganxar-se al bec dels falciots
al campanar les campanes movien
poc a poquet, el batall tremolós:
"Què li darem an el Noi de la Mare?"
Els grills somiquen damunt del rostoll,
i les aranyes, quan filen, la canten,
i les abelles brunzint sota el sol.
Totes les dones amb fills a la falda,
totes les dones la saben de cor!
Va caminant i baixant la muntanya,
la cançó arriba a la platja i al moll:
"Què li darem an el Noi de la Mare?... "
canta la vela, que empeny el xaloc,

i el card que cruix í l'arjau que grinyola,
i el fum de pipa que engega el patró.

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben acostats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l'alè de la mula i el bou!

Els reis del Raval.

2009-12-21T12:04:00.003+01:00

Dissabte al migdia vem dinar en un restaurant de la Plaça Reial. Només entaular-nos, la persona què ens va acompanyar als nostres seients ens va proposar que destinessim un euro de cada àpat a un projecte anomenat Raval Kids, què consistia ( si fa o no fa) en el següent:
El gremi de restauradors de la Plaça Reial, s'havien associat per tal que la mainada més desafavorida del Raval tinguessin regal de Reis, i, amb l'increment d'un euro a la factura de cada comensal, podrien dur a terme aquesta iniciativa.
Vem coincidir que es tractava d'una bona idea, i així li vem fer saber a qui ens ho va proposar, afegint que al final de l'àpat ja decidiriem si hi col.laboravem.
Doncs quina va ser la nostra sorpresa quan ens varen portar el primer plat, què la cambrera es va palplantar davant la taula i, tot lliurant-nos el fulletó fotografiat, ens deixa anar: "Si us ho repenseu, i per tal que aquests nens tinguin reis, us deixo el cartell i decidiu després de dinar".
I vem tenir cartell de Kids des del carpaccio fins al brownie, i finalment, a l'hora de pagar, i, per tercera vegada ens van "oferir" fer el donatiu.
Potser, si en aquest establiment la manera de vendre el projecte hagués estat una altra hi hauriem participat.
Si haguessin deixat una guardiola al costat de la caixa o a la porta d'entrada, possiblement els comensals serien més generosos. Sigui com sigui, no es pot "fer menjar amb patates" una donació que hauria de ser VOLUNTÀRIA.
Així que si volen que la mainada del Raval tinguin quelcom més que carbó, espero que la resta d'establiments adherits tinguin una manera menys agressiva de captar donatius.

Mediocre.

2009-11-19T10:59:00.006+01:00

El cartell no pot ser més explícit.

Em pregunto què amaga la ment de cert individu, que, en veure aquest cartell, es permet escriure això:

A posteriori, assegura bé l'obra d'art, i la deixa a l'interior d'un catàleg, que de ben segur serà fullejat per la seva destinatària.

Si per un casual, al començar la teva jornada laboral, trobes al cim de la teva taula el catàleg del "Temporada Alta" que t'havien promès, i en obrir-lo llegeixes una porcada d'aquest calibre, com actuaries?

D'entrada, et quedes perplexa. A continuació penses que potser, si tinguessis a l'oligofrènic al davant, li escopirires a la cara, però després, transcorreguda una estona, consideres que és un insult per a la poesia que s'autoanomeni poeta, i que un escrit tan barroer no mereix ni un sol minut més del meu temps.

Espanta la certesa de tenir un malalt al mateix lloc de treball, que actúa amb total impunitat.

D'Streno.

2009-09-23T22:31:00.002+02:00

Les excursions a la muntanya son diferents des que hi anem junts.

Diumenge.

2009-09-13T23:28:00.003+02:00

Freda. FReda. FREda. FREDa. FREDA!!!!!

En Venda.

2009-08-25T11:29:00.003+02:00

El primer pensament del dia ha estat per a ella; es diu a si mateix mentre acaba d'exprimir la taronja. En deixa la clova al cim del taulell i s'emporta el suc a la terrassa.
M'he tornat a deixar el sucre, pensa; era na Mònica qui parava la taula cada dia. Ja no li agradava asseure's a esmorZar en aquella petita taula de vímet; van triar-la després de tornar de l'escapada a Eivissa, i, ella, es va encapritxar d'aquells coixinets blancs. Maldestre, s'esforça per combinar el blanc amb el pistatxo i el plat taronja, i, pensa si ella ho veiés se les tindrien fort. Li sembla sentir-la riure.
Mira el port amb recança mentre escura l'útim glop del suc d'aquella taronja amb regust amarg de solitud d'estiu. Només ella li endolcia l'estança en aquell apartament de Donosti.

Les Perseides.

2009-08-13T11:29:00.005+02:00

No era el lloc més idoni, però sens dubte el més romàntic per observar aquest espectacular fenòmen.
En silenci, arran de mar, i coberts per un llit d'estels gaudiem l'un de l'altre.
L'escassa contaminació lumínica contrastava amb la lluentor dels nostres ulls, a qui només Venus feia la competència.
Cel ras i les Llàgrimes de Sant Llorenç, entre esglais i l'excitació del moment. Un desig per cada estrella fugaç detectada.
Diria que la força que atrau les restes de cometes i les fa fregar amb l'atmosfera és la mateixa que m'apropa a tu, exceptuant-ne la desintegració.
Mentre la terra creua aquesta part de l'espai, m'adono que girem en la mateixa òrbita.
El pas del temps i aquest projecte en comú, fan que, com els cometes, ens anem desfent de petits fragments del passat,i, aixoplugats pels nostres cossos i un grapat de desitjos al sac, transcorre una altra i especial nit, al teu costat.
On van a parar els desitjos demanats? Ens seran concedits? Quin és el màxim de desitjos concedits per estel caigut?

La prova de foc.

2009-07-19T23:10:00.002+02:00

L'examen final. Tot o res. Si tornem sense discutir haurem vençut.

Kit Kat

2009-05-30T23:42:00.002+02:00

Escapar de la rutina
Oxigenar/ME/NOS uns dies
Canviar d'aires i de vents
I gaudir de la teva companyia,
sense presses, amb temps, nosaltres....
Fins la tornada!!!!!

Divina Justícia. (Jerónimo, el patrón de los traductores).

2009-05-18T11:11:00.003+02:00

Jerónimo de Estridón (Estridón, Dalmacia, c. 340 - Belén, 30 de septiembre de 420)

"Jerónimo dispuso irse al desierto a hacer penitencia por sus pecados (especialmente por su sensualidad que era muy fuerte, por su terrible mal genio y su gran orgullo). Pero allá aunque rezaba mucho, ayunaba, y pasaba noches sin dormir, no consiguió la paz, descubriendo que su misión no era vivir en la soledad.
La dureza con la cual corregía ciertos defectos de la alta clase social le trajeron envidias, sintiéndose incomprendido y hasta calumniado en Roma, donde no aceptaban su modo enérgico de corrección, dispuso alejarse de ahí para siempre y se fue a Tierra Santa."

Hurgaré en lo más profundo de mi ser,
y, si me queda un ápice de fe,
(prometo escarbar para encontrarlo),
esperaré la llegada de Jerónimo
y que aplique el correctivo
a los merecedores de tal castigo.
(Sin husmear serán encontrados).

Los Motivos de Quique.

2009-05-06T23:51:00.002+02:00

Hay cien motivos más
de los que habían ayer
en el lugar, de aquello que perdimos

Y tú pensabas que no era real
que estaban escondidos
detrás...

A quién voy a esperar
A quién voy a querer... igual

Y tú pensabas que no era real
que estaban escondidos
detrás....

A quién voy a esperar
A quién voy a querer... igual

Anotaciones de un sábado cualquiera......

2009-04-29T00:09:00.005+02:00

Cuando eliminas lo imposible, lo que queda, por improbable que sea, es la verdad.

Diada de Sant Jordi.

2009-04-23T13:59:00.004+02:00

LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

Us desitjo una Feliç Diada!!!!!

Polaroid 1.0

2009-04-13T15:36:00.002+02:00

M'agradava el so de la càmera en disparar,
un clic i a esperar el resultat.
Jugaves a moure la instantània,
i de tant en tant em deixaves bufar,
com si la imatge hagués de sortir abans.
Semblava mentida que d'un giny com aquell
en sortissin aquelles fotografies,
i, la frisança que ens causava l'espera.
Avui però, desitjaria recuperar la vella polaroid
i d'entre l'olor de plàstic cremat,
que emergissin les nostres siluetes
i captar aquests INSTANTS de FELICITAT.

When Night is Falling .London. 09.

2009-03-21T14:15:00.007+01:00

Quan es fa fosc, i ens deixem abraçar per la nit, fins i tot podem sentir les nostres passes entre tant silenci. Es quan el cansament ens comença a vèncer, que prenc consciència de com n'ets d'important en el meu avui.
I mentres tinc aquest pensament, observo totes i cadascuna de les llumetes de la ciutat, convertint-les en nits que m'agradaria estar al teu costat, i, desitjant per damunt de tot, que mai s'apaguin les llums a London......

Dilluns.(I cent dillunsos com aquest).

2009-03-06T22:34:00.003+01:00

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.
(Junts al Boira gaudint de la pluja i descobrint una Girona completament desconeguda).

El CAPVESPRE!

2009-02-25T11:44:00.005+01:00

Quan obrim mires i ampliem l'extensa gamma de colors, ens trobem que som capaços de captar imatges com aquesta. Seria molt romàntica en blanc i negre, però no veuriem com el sol acoloreix el capvespre de Cadaqués, ni l'ampli ventall blaugrana que tenyia el mar. Ni el blanc immaculat de les teves façanes. Ni el càlid moviment en caminar al teu costat. Tot depèn de l'objectiu amb què es miri....

El guardià de l'espigó.

2009-02-17T22:52:00.005+01:00

Aquesta tarda he anat novament a aquest indret, mentre gaudiem l'un de l'altre. Les paraules seguien les passes, directes i segures. La ment però, anava força més enllà. La tònica habitual dels últims dies, una descompensació entre el que queda per recòrrer i el saber on estem en cada moment. Perquè quan et tinc al costat el temps se m'escola de les mans, i ens submergim en jocs de paraules i mots en plural.
El plural és quelcom més que un passeig de dos, és arribar a l'espigó i ser capaços d'enfrontar-nos amb el peix dels ulls rabiosos. És tenir la certesa que entre els dos podem vèncer, i sobre tot, és compartir les tardes que, com la d'avui, no serien possibles si no empressim mots en plural, dificils d'articular.
La comoditat i fluïdesa a l'hora de conjugar formes i temps verbals, i veure que el peix es descoloreix a mida que passen els dies, és el que em fa arriscar a fer petites passes endavant.

Remei.

2009-02-09T22:45:00.003+01:00

I ara què? Podria sortir corrents!!!!

Ángulos variables.

2009-02-02T11:58:00.002+01:00

Desde éste ventanal observo la ciudad y el mar e imagino cómo sería mi visión de todo lo que me rodea desde otra perspectiva.
La cámara seguiría siendo la misma, y me pregunto cuál sería el objetivo, de haber vivido en otro lugar, de encontrarme tras otra ventana.
Llego a la conclusión que sólo puedo immortalizar el AQUI y el AHORA y éste primer plano me aturde, y cierro la ventana.
Y si, si me preguntas si te echo de menos no sabría que responderte y me escudaría tras la cámara, buscando señales que captar.

I?

2009-01-26T23:17:00.002+01:00

L: Quedem demà per fer un cafè?
X: No! Tinc una relació de parella i vull continuar amb ella.

(Resposta incorrecta, a menys que creguis en els efectes secundaris de la cafeïna. On son les excuses banals?)

LA MEVA!

2009-01-14T12:54:00.005+01:00

A simple vista, mateixa aparença. Similar composició. Descripció (semi) idèntica. Si tenen tant en comú, per què la seva textura és tan diferent? Per què el meu paladar aprecia l'exquisidesa d'una, i la mediocritat de l'altra? Hi ha algun element subjectiu que decanta la balança al teu favor?

Cosas que nunca te dije.

2009-01-07T17:34:00.005+01:00

"Deberiamos vivir la felicidad intensamente,y, y tendriamos que poderla guardar para que los momentos en que nos haga falta pudieramos coger un poco. Del mismo modo que guardamos cereales en la despensa o recambios de papel higiénico por si se acaba."

Vent de Llevant.

2009-01-04T16:43:00.003+01:00

De vegades passa. Passa que malgrat tensar la corda, i malgrat protegir (te) creant falsos dics, t'acaba arrossegant la corrent.
I passa que et veus lliure, però desbocat, sense rumb, ni pots posar-hi fre, perquè no està al teu abast.

I arriba el silenci, i amb ell la calma. I enlloc de sentir-te privilegiat per trobar-te sa i estalvi (malgrat les petites ferides de guerra que couen amb la sal), i agraït per haver esdevingut un supervivent, et sents un desgraciat, per trobar-te perdut i desorientat en la inmensitat del mar, sol com un mussol. També passa.

Surrealisme i Nadal.

2008-12-23T18:27:00.003+01:00

Construïm realitats ocultes i subjacents, com aquelles que afloren en els
somnis!!!!! Feliç 2009.

Hoy.

2008-12-18T12:36:00.004+01:00

Un día de éstos, me bajo de las ramas y dejo de esperarte. Un día de éstos quizás encuentres el árbol desierto. Y ése día, habré volado.

Y media.

2008-12-13T20:59:00.003+01:00

Dicen que en el momento en que te paras a pensar si quieres a alguien ya has dejado de quererle para siempre. Sólo és cierto en parte.Una mitad de mi se empeña en olvidarte, mientras la otra se nutre de pequeños fotogramas llamados recuerdos. Justo ahora en que me encuentro en la mitad de la calle, me devuelves a la memória la película entera. Las cinco y media.

Mar de Fons.

2008-12-09T11:23:00.002+01:00

Després d'una època de relativa tranquil·litat, succeeix quelcom que et remou fins a la nàusea. De sobte, prens consciència que hi ha coses en aquesta funció que et venen imposades, i del rol que desenvolupes en alguns actes d'aquesta magistral representació teatral anomenada familia.

De vacances!!!!

2008-11-19T09:51:00.002+01:00

A l'illa a la cerca del sol, de les estones sense fer res. Els massatges a mitja tarda i el vermouth arràn de mar. Desconnectar del fred, les presses i el rellotge. I llençar a mar les agulles comisades i fugir del radi d'acció del ritual, de qualsevol ritual.
9,8,7,6,5,4,3,2,1,0 ..... IGNICIÓ!!!!!!!

Vudú.

2008-11-14T19:45:00.005+01:00

Porque cuando las cosas van mal, pueden ir peor. Parece que alguien se haya puesto en manos de un bokó, y parte de sus ahorros los destinara a un ritual de magia negra.
Puedo escuchar los cánticos del conjuro en la distáncia. El maleficio empezó a causar efecto a principios de ésta semana a nivel emocional e interpretativo. Hoy se materializó de modo tangible, a eso de las 15 horas al abrir el buzón, y recoger la notificación de Tráfico. A mi muñequito le aplicaron somnífero en substitución de los alfileres, yendo el día entero bajo mínimos. La semana ha transcurrido entre paralelismos psicofísicos y con cafeína casi intravenosa. Manos y pies fríos en combinación con pinchazos de alfileres. En tiempos en que uno sale a la calle a la caza de la mierda que pisar.

La cresta de l'Ona.

2008-11-10T21:05:00.006+01:00

Adquirim experiència amb petites onades diversiformes. Ja no em conformo amb bregar en qualsevol mar. Sempre m'han agradat els del nord. Hores i hores arràn de mar mentre espero la meva ona, que sembla que mai ha d'arribar. Potser l'hagi idealitzat i ja hagués arribat a la platja en un altre moment. Aquesta però, segur no tornarà. Qui sap si demà s'aixecarà vent...............

Acaba sortint!

2008-11-04T10:48:00.002+01:00

No ho dubto. Tard o d'hora tornarà a sortir, i es dissiparan les nuvolades i aquest fred que penetra al moll de l'os. Gaudirem d'un paisatge més clar, i l'observarem més objectivament. De moment però, la boirina entela la imatge, i la vulnerabilitat assalta l'objectiu. Cal serrar les dents i mirar endavant, fins que la climatologia (i derivats), ens deixi de ser adversa.

Ciclos.

2008-10-22T22:44:00.003+02:00

Vuelve a soplar de nuevo.
Fuerte, persistente, cansino.
Le acompañan las noches sin dormir,
horas en blanco, ratos de lectura.
Vueltas a la cabeza,
emerge el pasado otra vez,
me asaltan las dudas,
acciono mis mecanismos.
Como una espiral,
desestabiliza, aturde, fragmenta.
Y como un ciclo,
viene y va,
para proporcionarnos de nuevo descanso,
y con él,
la estabilidad.

Otoño. En Madrid.

2008-10-13T23:09:00.002+02:00

Aterrizamos tras la lluvia.
Olía a otoño en Barajas.
Olvidé llamarte.
Anduve por la ciudad
extraña y acogedora a la vez.
Paseé y recorrí media ciudad
que se abría ante mi.
Olvidé llamarte.
En la calle de la Montera
me sentí ella,
sucia por compartir sábanas y café,
maldiciéndome por dejar que te fueras.
Quise olvidarte,
y me dolían los pies.
Bajo el suelo de la urbe
me sonreíste en Nuevos Ministerios.
Punto de encuentro en direcciones opuestas.
Caprichos del destino.
El tiempo rie a carcajada limpia.
Quiero recordarte.
En el avión de regreso
te pienso en el FR5475
dónde te cruzaste en mi camino,
por primera vez.
Era un 10 de octubre,
y 21º bajo el cielo de Madrid.

Sorpresa.

2008-10-09T11:57:00.004+02:00

Primera Llotja de Platea. Teatre Jardi. Et va fer gràcia que et saludés amb el llibre a la mà.

Com uns teenagers, vem esperar que es buidés l'escenari, i per les escales del darrere d'aquest varem accedir al túnel de vestidors. Quina sensació més oblidada!!!! Son una MONADA.

26/09-03/10.

2008-10-02T16:32:00.004+02:00

Segon concert en dues setmanes, en dos punts que disten 250 quilòmetres entre si. Ambdós massa propers a mi. El nexe entre el meu passat i l'actualitat. Com navegar entre dues aigües.Trobar-te al "T.Jardí" i pensar en el "Port de Mar". No podré evitar-ne les comparacions territorials i d'espai. En totes dues ocasions l'amistat presidirà platea, de gran significat per als seus espectadors. Altra cosa comuna és que desafinaré com sempre, però això no és cap novetat. I ballarem, saltarem i aplaudirem en els escenaris que es presentin, sempre amb vosaltres si m'hi acompanyeu.

Un principi d'estació, de cabines per telefonar, xerrava amb es contestador.
Un indici de final, previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar.

BAR CEL ONA

2008-09-25T00:53:00.003+02:00

Només l'amor inacabat pot ser romàntic.....

November Rain

2008-09-18T21:00:00.004+02:00

When I look into your eyes
I can see a love restrained
But darlin' when I hold you
Don't you know I feel the same
'Cause nothin' lasts forever
And we both know hearts can change
And it's hard to hold a candle
In the cold November rain
We've been through this
Such a long long time
Just tryin' to kill the pain
yeahh..
But lovers always come
And lovers always go
And no one's really sure
Who's lettin' go today
Walking away
If we could take the time
To lay it on the line
I could rest my head
Just knowin' that you were mine
All mine
So if you want to love me
Then darlin' don't refrain
Or I'll just end up walkin'
In the cold November rain

Do you need some time
On your own
Do you need some time
All alone
Everybody needs some time
On their own
Don't you know you need some time
All alone

I know it's hard to keep an open heart
When even friends seem out to harm you
But if you could heal a broken heart
Wouldn't time be out to charm you

Sometimes I need some time
On my own
Sometimes I need some time
All alone
Everybody needs some time
On their own
Don't you know you need some time
All alone

And when your fears subside
And shadows still remain
I know that you can love me
When there's no one left to blame
So never mind the darkness
We still can find a way
'Cause nothin' lasts forever
Even cold November rain

Don't ya think that you
Need somebody
Don't ya think that you
Need someone
Everybody needs somebody
You're not the only one
You're not the only one

Don't ya think that you
Need somebody
Don't ya think that you
Need someone
Everybody needs somebody
You're not the only one
You're not the only one

Don't ya think that you
Need somebody
Don't ya think that you
Need someone
Everybody needs somebody
You're not the only one
You're not the only one

Dont ya think that you
Need somebody
Dont ya think that you
Need someone
Everybody needs somebody

Tot torna

2008-09-15T20:40:00.004+02:00

El moment acaba arribant el dia més inesperat. De poc o res serveix obviar segons què quan la persona amb qui et trobes és més coneixedora de tu que un mateix. El vi té un paper important a l'hora de difuminar el més punyent, i tres copes son necessàries per tenyir amb més intensitat el que ha perdurat en el temps. L'únic que ha alimentat aquest desig.Possiblement no es tornin a trobar, però s'havien d'asseure en una taula per poder-se deixar anar. I, els pactes son els pactes.

Diada Nacional de Catalunya

2008-09-11T15:04:00.003+02:00

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

(tornada)

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

(tornada)

De certeses......

2008-09-07T16:31:00.003+02:00

La veritat és dura, la veritat ens incomoda, i sovint, la veritat fa mal. Diem que volem saber la veritat, però és cert? Ho volem?

D'entrades i sortides.

2008-09-02T16:20:00.002+02:00

Quan tenim les portes obertes o ens mostrem més receptius, accedeixen a les nostres vides diferents persones (-atges).Arriba un moment però, que els camins divergeixen i cadascú emprèn la tornada, sortint per on ha entrat. Hi ha qui desapareix sense deixar rastre, independentment del temps i la intensitat, que rares vegades son proporcionals entre si. I et deixa una estranya buidor, inidentificable, no comparable amb res ni amb ningú. Un regust amarg.
És necessari deixar-los anar, per a tornar a gaudir-ne de nous, perquè la memòria és limitada i selectiva, i a voltes capritxosa.
Mantenir la porta tancada és una bona cuirassa momentània, tot i que ens nodrim d'interaccionar. Tancat i barrat seria ser massa visceral. Deixaré una petita escletxa........

Pintura llaminera.

2008-08-24T22:12:00.003+02:00

Amb la punta del pinzell molla de xocolata, recorro el teu cos fent dibuixos i figures. La meva vessant més artística, on el pinzell és l'extensió de les falanges dels meus dits. Expresso tots els meus desitjos, paraules escrites i dibuixos explícits que després esborro tot menjant-me'ls. La barreja de l'olor de la pintura, la sensualitat marcada a cops de pinzell, la teva respiració i el contingut eròtic del conjunt, em desperten la creativitat. Me l'emporto a la maleta dels somnis d'aquest setembre.

Dr. Josep Trueta.

2008-08-15T15:57:00.004+02:00

Persistència de leucocitosis, quan la paraula leucos era l'única del meu vocabulari en el camp sanitari. Aquests dies he fet una petita i obligada presa de contacte amb noves paraules del camp de l'hematologia i derivats, com ara estudis de població linfocitària, electroforesi d'hemoglobina, i ja quasi se formular una frase sencera com ara extensió de sang perifèrica. Qui sap, potser un dia d'aquests m'expliquen que son els eritoblastes; mot lleig, resulta estrany de formular.
L'únic fet constatat és que queden 15 dies per a que els nens tornin al Sàhara, i que encara tenim pendents molts resultats i que l'àmbit sanitari no és el meu, i prefereixo desconèixer el seu argot. I de tot plegat, la lectura que en faig és que el dia que sigui mare biològica i requereixi algun tipus d'atenció pediàtrica m'agradaria ser atesa per l'equip que ho ha fet en el transcurs d'aquests dies (I mantinc que les hematòlogues tenen un posat distant).

Gelat de IOGURT

2008-08-07T17:34:00.003+02:00

D'aspecte seductor. Suavitat en el tacte. De gust dolç, sense fer-te pesat al paladar. Textura intensa. Se'm desperten els sentits quan sento la teva flaire. M'agrada veure't desfer a la meva boca. No em cansaria de menjar-te a totes hores. T'he dit mai que soc molt llaminera? N'abusaria i tot, si no fos perquè tinc por que em facis mal......

Aquest mati.

2008-07-30T00:19:00.003+02:00

Ni me n'adono que ja em trobo palplantada davant del semàfor. El ninotet verd m'indica que puc recòrrer els escassos metres que em separen de la platja, del mar, de tú.
Asseguda arràn de mar, transcorre el mati mentre et penso aliena a tot el que succeeix al meu voltant. Una àvia escridassa la seva néta. Una jove embarassada passeja distreta lluïnt el seu estat.T'envio un sms. Una parella d'amants gaudeixen sense amagar-se impunement, fora de l'abast de mirades conegudes. La de la tovallola del costat engull píndoles d'homeopatia cercant la curació del seu mal. Sento l'olor de Nivea.
S'escola el mati entre records salats i somriures de complicitat. Estranya sensació i màgic instant. Semàfor verd per continuar endavant.

És el SEU estiu!!!! (1)

2008-07-21T09:15:00.010+02:00

Durant la primera setmana de juliol, van arribar en vols procedents de Tindouf, els nens saharauís, per tal de passar l'estiu en diferents poblacions del territori català. Pel que fa a l'empordà us presento els membres més actius de la República INDEPENDENT de Roses:

D'esquerra a dreta: En Mohamed Salem, en Mohamed "petit", i en Brahim. (Son el Trident de l'Alt Empordà).

I les nostres princesetes: La "Mimi"(Mamia) i la Karema, un binomi d'allò més encisador.

L'objectiu principal de totes les families acollidores és que la nostra mainada gaudeixi d'un estiu memorable, i d'unes vacances en pau.

Colors.

2008-07-12T00:00:00.003+02:00

L'estiu es viu. Una àmplia gamma de colors que dia rere dia guanya intensitat. I calidesa. El blau tímid esdevé un blau intens, atrevit, amb força. El rosa pàl·lid augmenta de tonalitat a un ritme vertiginós, fins tornar-se roig passió. Deixem enrere el blanc per cobrir-nos la pell d'un daurat suau, amb progressió, i recuperem el blanc per donar contrast al resultat. Quin és el color de les vacances?

I el sol se'n va.......

2008-07-05T23:18:00.003+02:00

Ja no queda gairebé ningú a la platja. Se sent la remor del mar i em deixo seduïr per les anades i vingudes de les onades. Quina dualitat.Tan a prop com em bressola, tan lluny que te'n vas. Frisso per tenir-te, per després deixar-te anar. Passejo per la platja mentre t'espero l'endemà. Tot i saber que no vindràs.

Petons salats.

2008-06-28T22:20:00.002+02:00

A la platja. A la cala. Prenent el sol.Dins l'aigua. Sobren les paraules.Que m'escalfin els raigs de sol, que em bulli la pell al teu costat en una tovallola de petites dimensions. Sentir l'olor del mar, sentir-te a tu. Petons salats. Aire fresc i el rellotge aturat. El capvespre ens sorprèn abraçats. Somriem a la nit exhaustos.

Revetlla de Sant Joan.

2008-06-24T14:44:00.003+02:00

La nit més màgica de l'any. Diuen que si segueixes una sèrie de rituals, els desitjos es fan realitat si els demanes la nit més curta de l'any. Un sopar molt especial, dos cotxes a punt per la gresca, tres copes a l'Ona, quatre càmeres de fotografiar per immortalitzar aquest moment, cinc ingredients per la caipirinha, sis desitjos demanats, i les set magnífiques cap a casa somrients. Eren les vuit tocades. Màgia.

GR-92.

2008-06-16T12:46:00.004+02:00

Un mapa, dos amics i tres motxilles curulles de pensaments. A mida que anem fent via, les motxilles pesen cada vegada menys. Potser a causa del recorregut, de la bellesa del paisatge o que les cabòries compartides son més lleugeres i més fàcils de portar.

Començo a acusar el cansament. Em costa caminar, sento les meves passes més lentes, fa molta calor i encara falta molt per arribar. En algun moment miro endarrere, potser seria millor girar i tornar pel cami que conec, el recorregut fet, el trajecte curt, la via fàcil.

Toca decidir, i miro endavant, m'adono que no soc com tu, se que em costarà arribar, que no serà senzill, que hi haurà moments que voldria desistir. Malgrat tot, penso que és el cami que volia fer, el paisatge que vull gaudir, i l'aventura que he escollit, i segueixo caminant. Però tú has triat el cami més fàcil, que comporta bifurcació de desti.Sort.

Mar de dubtes.

2008-06-10T17:23:00.007+02:00

Desperto on hem compartit un llenguatge sense paraules, on els nostres cossos han sabut expressar tot allò que no hem estat capaços d'admetre. M'embriaga l'olor que desprenen els llençols rebregats. Escolto que la vida és un teatre que se diu felicitat.... que som amics que som amants. Tampoc sabia que després me mataria la teva mirada que plora i diu que no. I em mata perquè és un no que és un si, que tú no pots transmetre i que jo no se interpretar. I és el si que et diu la mirada, el si que et persegueix a la nit, que és el no que no et deixa dormir, i és el si que voldria sentir i tampoc em deixa dormir. Hauré de fer la bugada.

Reclusió.

2008-06-01T14:02:00.003+02:00

Mancada de llibertat. En règim tancat. Presó preventiva en aquesta cel·la tan recomfortant.Vuitanta metres i escaig de gàbia, amb vistes a la Badia. La pluja d'aquestes últimes hores m'ha fet recloure novament a casa. Plaer diví. Mai havia gaudit de tanta llibertat en aquest petit meu espai. No friso per recobrar la llibertat de moviments que m'atorgarà el rei sol. M'agrada aquest temporal enclaustrament.

Singular.

2008-05-27T17:27:00.006+02:00

Passaria la tarda abrigada en la teva pell. Sentiriem el goteig de la pluja, veuriem les teulades molles, però no tindria fred. I ja podria tronar i ploure allà fora..... Les conjugacions en plural no m'espanten si tu en formes part. Però avui plou, i m'amago rere la finestra en singular.

Play.

2008-05-22T21:15:00.004+02:00

Anem jugant al ritme que ens marca la música del dia a dia. S'han de tenir els sentits activats i sorprendre l'enemic hàbilment..... Si comets un error et quedes fora, i s'acaba el joc per a tu. L'esperit lluitador fa que moltes vegades que et veus fora, acabis assegut, alleugerit i pensant: M'ha anat d'un pèl.
La competició comença quan només queda una cadira, o quan la rotllana es gegant i saps que gairebé porta el teu nom escrit al cim?

Writers and writing.

2008-05-19T12:23:00.005+02:00

Sembla que hagi acabat de ploure a jutjar per l'olor que desprèn la gespa dels parcs. L'ambient curull de petites partícules en forma de lletres, paraules, frases, que per si soles gaudeixen de significat, però que t'envolten i t'endinsen en un món d'irrealitats on tot és possible. La pinta fora d'hores que et converteix en poetessa nocturna dotada de sarcàstics recursos oratoris. I de record, el pensament immortalitzat per la càmera en fer clic. Sensació de total impunitat i d'hores viscudes sense tenir en compte el pas del temps.

Busca'm.

2008-05-15T14:58:00.003+02:00

Entre els seus parcs, carrers........... i al Temple Bar!!!!!

Temptacions

2008-05-11T16:50:00.002+02:00

“La millor manera de lliurar-me de la temptació és caure en ella.”

Cançó d'amor a la llibertat

2008-05-08T11:49:00.004+02:00

Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t'hem ofert cançons d'amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l'abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

(Fotografia realitzada al balcó de l'Ajuntament d'un poble de la Garrotxa).

La descoberta.

2008-05-05T23:19:00.003+02:00

Per molt que passem per un lloc, i per moltes vegades que hi haguérem estat, hi ha coses que ens passen per alt. Sovint no parem atenció als petits detalls. Què màgica és la descoberta quan ens adonem del que succeeix al nostre voltant i a nosaltres mateixos. Fins i tot enmig d'un bosc.

Follets

2008-04-29T17:48:00.008+02:00

Si existeixen els follets, sense cap mena de dubte els trobarem endintsant-nos en aquest paratge.Diu la llegenda que si camines molt a poc a poc, i en silenci, pots arribar a sentir-los riure i córrer enmig dels matolls i fullam.
Buscaré al caminet d’herba, les minúscules petjades que només podré copsar jo. Si deixem parlar el silenci, i l'escoltem amb la ment oberta, trobarem les respostes que cerquem.

"El país de les fades és un món de misteriós encant, d'encisadora bellesa, d'enorme lletjor, d'insensible superficialitat, d'humor, entremaliadura, gaubança i inspiració, de terror, rialla, amor i tragèdia (...) un món en el que hom s'ha d'endinsar amb suma cautela (...) les fades representen el Poder, un poder màgic incomprensible pels humans..." (Betty Ballantine, a "Hadas", editorial Montena).

Estratègia.

2008-04-26T23:45:00.004+02:00

Els objectius s'assoleixen amb una bona planificació.

Premi Blog Daurat

2008-04-24T11:30:00.002+02:00

L'Emma m'ha concedit el Premi Blog Daurat. Per ella, aquest premi significa unió, amistat, un pacte que estreny els llaços entre els que reben el premi. El color daurat significa saviesa, claredat d'idees i riquesa. Aquesta riquesa es tradueix en lletres, i tot allò que vulgueu, per a expressar les vostres emocions i punts de vista als vostres espais. El color blau significa pau, profunditat, immensitat. La simbologia emblemàtica és sinònim de distinció. Només hi afegiria el somriure còmplice en llegir els vostres escrits i tot el que em transmeten.
Des d'aqui t'agraeixo molt que m'hagis donat aquest premi,i el traspasso a cinc blogs més:
Pa bimbo amb nocilla
Gina
Judit Ortiz
Instants
Batec
Moltes gràcies a tots per fer-me gaudir de la lectura.
* Si decidiu repartir el premi, heu de fer-lo arribar a cinc blogaires més, fent esment del nom del blog que us l'ha atorgat. Salut i Felicitats!!!!

Diada de St. Jordi 08.

2008-04-23T13:27:00.003+02:00

A peu de mar, al passeig, davant l'ajuntament m'he trobat les paradetes de llibres i roses, i aqui us deixo la mostra de les meves últimes adquisicions. Passió per la cultura i literatura, cada dia en augment. Torno a casa sense tots els exemplars que tenia a la llista:
- Espejos. D'eduardo GALEANO.
- La Catosfera literària
- El vertigen del Trapezista. De Jesús M. TIBAU.(Aquest el compraré el proper dia 30 a la presentació del llibre a Blanes).

Feliç diada de llibres, roses i poemes!!!!!

Flor de Lotus.

2008-04-16T21:27:00.003+02:00

Així m’anomenaves fa una mica més d’una dècada. Sentia papallones a l’estómac cada vegada que ens trobàvem. El riure estava assegurat a totes les trobades.Te’n vas anar a la facultat. Estrenyíem llaços per correspondència. Paraules curulles de sentiments viatjaven en sobre tancat. Ens vem perdre la pista l’aquelarre del 2003.
Una vegada vas explicar-me la història del nen que quan es va fer gran es va oblidar de l’ós de peluix que per ell havia estat el millor company d’aventures, i que ara deixava en l’oblit de les golfes per sempre més.
Aquest migdia plujós he passat per davant de casa dels teus pares. Un petit salt en el temps. En arribar a casa he pujat els vint graons de les golfes a corre-cuita, quasi sense respirar. Mig folla per algun tipus de trastorn compulsiu he remenat i remenat tota l’estança. Fins que l’he trobat. Allà, dins d’aquella capça polsosa de color marró, enmig de les cartes i fotografies, m’he retrobat amb tu. I somreies.

Noctàmbul.

2008-04-14T14:28:00.002+02:00

Un capvespre a les acaballes de març en un pub dels freqüentats habitualment anys enrere a les terres de ponent. Cares conegudes de l’època d’estudiant i de caps de setmana d’hivern.
A la taula del fons els de sempre, asseguts, explicant-nos les misèries. I de sobte la porta es va obrir i vas emmudir, et miraves la porta amb uns ulls oberts com unes taronges. Em vaig girar bruscament per veure què miraves, i els meus ulls es van creuar amb els seus. Vaig tenir ganes de sortir corrents, de desaparèixer, de fondre’m, però continuava allà, igual que ell.
Entre converses, mirades i cerveses, se’ns anava escolant la nit, el fitava al seu racó de la barra conversant discretament amb el seu confident de sempre.
En apropar-me a la barra vaig percebre l’ambient tens. De tornada al seient amb les birres a la mà, pensava que no havia estat una bona idea aquesta furtiva aproximació, i vaig decidir que l’ignoraria el que quedava de nit, feia menys mal que saber-lo allà sense ser capaços d’articular un sol mot.
Vaig pujar les escales de caragol per anar al lavabo, i, en sortir, el vaig trobar allà, palplantat davant la porta, observant-me descaradament. “M’alegro de veure’t. Estàs tan bonica com sempre”.Em va empènyer a la sala d’exposicions a les fosques, l’únic testimoni fou el llum del fanal que entrava per l’escletxa de la finestra de la ciutat sense mar.
En retornar al meu seient la teva mirada còmplice em va tornar a la realitat; a les amigues no se us escapa res. En veure’l baixar les escales somrient vaig ser conscient que allò era el (re)inici de tot plegat.
La setmana que ve punt de trobada a Barcelona..... A les 19h t’espero a l’AP7 s.7.......El dia 10 al pàrquing de Canillo. Equipatge per tres dies.
Hi ha històries que mai donem per acabades, i portes que caldria tancar per sempre; és el que m’has dit avui quan fèiem un cafè, i jo assentia glop a glop.

Natura.

2008-04-06T12:22:00.006+02:00

Una altra manera de passar el dissabte en un paratge increïble. Va ser una descoberta màgica, un monestir perdut enmig d'un boscam, i una pau de les que costa trobar.Els primers raigs de sol de la primavera i bona companyia. Mentres s'anava fent la carn, una petita passejada endintsant-nos al bosc. Mireu què vem trobar:

Es tracta d'un monestir ubicat a l'Alt Empordà. Algú dels no presents a la diada sap on es troba?

Petits luxes!

2008-04-01T22:18:00.003+02:00

La felicitat es troba en els petits plaers, i, en els grans moments. Tinc ganes de menjar-te!!!!!

Diumenge.

2008-03-30T13:20:00.008+02:00

Avui el blog més Llaminer m'ha atorgat aquest premi:

En desconec els orígens, només se que l'he de passar a cinc blogs,els quals han de fer esment de la procedència del premi, i dels 5 que el rebràn a posteriori. Jo el passo a:

Petita Criatura
Babèlia
Tender Epithelium
El que mai et vaig dir
Vafalungo

Per tot allò que les vostres paraules transmeten, per l'originalitat dels escrits, música i fotografies, i sobre tot, per la calidesa i mesura dels vostres comentaris.

Nit de canvis.

2008-03-24T15:39:00.004+01:00

El vent ens ha donat una petita treva en aquestes primeres nits de primavera. En aquest silenciós passeig un s'adona dels canvis que estàn succeïnt al seu voltant, i dels que s'han de produir. Es necessària una reforma, un ajustament, malgrat que tot sembli estar al seu lloc.Què fer quan quelcom es desvia del cami projectat? Quina tècnica empres per redreçar-ho? Cal la precisió d'un cirurgià per saber què tocar amb exactitud, sabent que la més mínima errada pot tenir conseqüències nefastes per al conjunt.
Si espatlles quelcom que consideres necessari nomès tindràs la resposta amb el pas del temps, però ja no disposaràs d'aquest per invertir el procès, o hi hauràs d'abocar més recursos. El cas és que per realitzar qualsevol tipus de reforma, has de trobar on rau l'aspecte a modificar.
El resultat m'importa, no en tinc prou amb el 80% del conjunt, però temo prèmer algun botó i trencar la cadena de muntatge.Hi ha engranatges que funcionen sols, sense l'ajuda de cap mecanisme. No parlo metafòricament quan dic que hi ha canvis sense importància aparent, capaços de fer trontollar tot el sistema.

Primavera.

2008-03-20T21:34:00.005+01:00

Ja la tenim aquí. Ha arribat a les 06:48 hores del matí. M'agrada perquè s'allarga el dia, i guanyem tres minuts diaris de llum. Sortiré amb els prismàtics a veure el relleu de la lluna.
Ha arribat el moment de donar per finalitzada la reclusió a què ens tenia sotmesos l'hivern, per donar pas a la vida social al carrer, als cafès de primera hora de la tarda a les terrasses del port, a les birres d'última hora veient les postes de sol.Tinc ganes de parar el sol, em dóna energia, i el cel sembla més intens que mai.M'agraden els colors de la primavera. Tot s'intensifica, és la follia hormonal en majúscules, per no parlar d'altres augments........., a les al.lèrgies i les astènies em referia. Sempre ens quedarà la "gelea" reial i el ginseng.
Es curiós l'efecte que té l'increment d'hores de llum sobre el nostre organisme.
La deessa romana Flora n'era el símbol.

Més enllà.

2008-03-19T12:04:00.003+01:00

"A diari només feia plans fins al capvespre".Tú has fet que es perllonguin i que tingui ganes de fer-ne novament.

Cadi.

2008-03-11T07:28:00.003+01:00

Cerco aquestes muntanyes perquè enmig d'aquest boscam trobo la pau que necessito. M'agrada retrobar-me novament amb aquest paisatge. Em sento tranquil.la en aquest indret, amb el fred i la seva gent.
Es com tornar a l'hivern en el seu estat més pur. Em ve de gust compartir converses amb els meus amics al voltant de la llar de foc.Massa temps sense regalar-me aquest petit plaer. En aquests sis dies de descans em recepto una petita estada a les terres de ponent amb passejada inclosa pels carrers de la meva Seu d'Urgell.
* Intentaré no fondre la tarja al país veí.

"Els columpios"

2008-03-07T11:12:00.003+01:00

Torno a la infància en veure aquests gronxadors.Un salt enrere en el temps. No existia la por. Grans dosis d'atreviment. La fita era descobrir/investigar tot el que ens envoltava, tot el desconegut.La major part de conquestes es planificaven al voltant del "columpi" de la plaça. Era el campament base, el lloc de reunions.
En gronxar-me, s'endegava un mecanisme al meu cervell que em feia balancejar-me més ràpidament, amb més força. Les cames suraven suspeses al petit artilugi, les mans premien la cadena amb força, i la imaginació es trobava en el punt més àlgid del vol. Qualsevol cosa era possible.
Fa dies que no pujo a un gronxador, com deuen ser els seients d'ara? Possiblement tinguin un cadenat més fort, però més curt. Un dia d'aquests deixaré estacionada l'escombra i hi pujaré per tornar a volar com quan era petita: Sense por, amb total llibertat, impunement.Tenir la sensació de perdre el món de vista, d'estar per damunt de coses banals, les marques del cadenat a les mans. Hi ha fites que no han canviat. Us gronxàveu en columpis com aquest?

Ítaca.

2008-03-05T10:32:00.002+01:00

Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca
has de pregar que el viatge sigui llarg,
ple de peripècies, ple d’experiències.

No has de témer ni als lestrígons ni als ciclops,
ni la còlera de l'airat Posseïdor.
Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta
si el teu pensament és elevat, si una exquisida
emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos.
Els lestrígons i els ciclops
i el ferotge Posseïdor no podran trobar-te
si tu no els duus ja dins, en la teva ànima,
si la teva ànima no els conjura davant teu.

Has de pregar que el viatge sigui llarg;
que siguin molts els dies d’estiu;
que et vegin arribar gaudint, alegrement,
a ports que tu abans ignoraves.
Que puguis parar-te en els mercats de Fenícia,
i comprar unes belles mercaderies.
Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte
per aprendre, i aprendre dels qui saben.

Conserva sempre en la teva ànima la idea d’Ítaca:
arribar allí, aquí el teu destí.

Ans no facis amb presses el teu camí;
Millor serà que duri molts anys,
i que arribis, ja vell, a la petita illa,
rica de quant hauràs guanyat en el camí.

No has d’esperar que Ítaca t’enriqueixi:
Ítaca t’ha concedit ja un bonic viatge.
Sense ella, mai hauries partit;
ans no té altra cosa que oferir-te.

I si la trobes pobra, Ítaca no t’haurà enganyat.
I essent ja tan vell, amb tanta experiència,
sens dubte sabràs ja el que significa Ítaca.

Konstantinos Kavafis (1863-1933)

EL desig.

2008-03-03T09:38:00.004+01:00

Ara tot té sentit. Ara finalment m'he assabentat de la guerra que tens entre mans. Ara sé de quin tipus de mur es tracta, i desitjo que arribis al capdamunt i puguis saltar a l'altre costat. Quan no et surten les paraules, quan fa tan mal explicar el teu desig, el motiu de la teva lluita, de la vostra lluita. El teu escrit em va aturar la ment, per després començar a relacionar comentaris, reaccions, actituds, desitjos......
Vull ser mare. Però no puc. Sóc en canvi una aspirant a mare. Vull ser mare!, Vull concebre un fill de forma natural amb el meu espòs, en la privadesa de la nostra llar, envoltats d'amor i passió, de la forma que Déu va pretendre.Però no puc. En canvi un metge, un laboratori i un tub d'assaig tractaran d'assistir a Déu a assolir la nostra concepció.Vull experimentar un retard de nou mesos, Vull experimentar nàusees matinals, Vull que el meu espòs li parli a la meva panxa. Vull asseure'm a la sala d'espera al costat d'altres embarassades sabent que sóc una d'elles. Però no puc. En canvi, tracto de no lluir embarassada perquè no em preguntin. Somric a nens que no són meus.Pateixo per estimar a algú que mai he conegut. Vull sorprendre als meus pares amb un nou nét. Vull explicar a la meva família i amics la bona nova. Vull que la meva vida canviï d'un dia per l'altre. Vull llegir "Què esperar cuando estás esperando". Però no puc. En canvi, em dono injeccions. Em faig proves de sang. Veig els meus fol•licles créixer i reso perquè fertilitzin, mentre el meu espòs mira la nostra concepció des de l'altre costat de la sala. Llegeixo llibres sobre infertilitat.Vull decorar l’habitació del nadó, Vull tenir la casa segura per a nens, Vull comprar aquests adorables, suaus i diminuts conjuntets. Vull comprar en aquesta famosa botiga de nens. Vull estalviar diners per al futur del nostre fill. Però no puc. En canvi, imagino un bressol en aquesta habitació buida de la casa. Evito les botigues de nens. Vam gastar els nostres diners en cites, exàmens i procediments d'alta tecnologia. Vam gastar els nostres diners en un somni. Ens quedem amb el compte bancari buit i amb els braços buits.Vull compartir la meva experiència amb les meves amigues embarassades. Vull comparar símptomes, Vull ser la convidada d'honor en el "baby shower". Però no puc. En canvi, veig a les meves amigues quedar-se embarassades tan facilment. Veig les seves panxes crèixer, concorro a les seves "baby showers", veig les seves fotos i tracto de ser una bona amiga. Veig les seves vides canviar i la nostra amistat canviar enfront dels meus ulls.Vull sentir contraccions, Vull al meu espòs tocant-me la mà i a la meva família esperant a la sala.Vull licitar. Vull sentir el dolor. Vull sentir el plor. Però no puc. En canvis sento un dolor diferent. Escolto el meu propi plor. Escolto el plor del meu home que fereix més del que mai havia imaginat. Vull abraçar al meu nen, amb llàgrimes d'alegria corrent per les nostres galtes, Vull experimentar el miracle del naixement pensant "nosaltres ho vam fer", però sabent que va ser Déu qui ho va fer. Però no puc. En canvi, abraçada al meu marit amb llàgrimes de dolor corrent per les nostres galtes i preguntant-nos quin és el pla que Déu té per a nosaltres i per què hem de passar per tot això.Vull resar per una benedicció en les nostres vides. I reso la meva mil•lèsima oració sense resposta esperant que aquesta vegada Déu em respongui. Reso per un miracle que només Déu pot donar-nos. Rés perquè algun dia no molt llunyà ens ho concedeixi. Vull ser mare. Però no puc. En canvi, estic on Déu vol que estigui, agraïda per les seves benediccions, buscant La seva gràcia, confiant en El seu pla perfecte, resant perquè em permeti canviar de rol, d'aspirant mare a aspirant a bona mare.

(Es) Fumar-se

2008-02-25T21:04:00.008+01:00

M'imagino preparant la maleta un dia com avui. Omplir-la amb roba per una setmana.Els nervis previs a l'escapada. La facturació a l'aeroport. L'anunci de l'embarcament. L'arribada a la destinació.La consciència de la desconnexió amb la rutina.Tornar a passejar pels teus carrerons, les teves ciutats, la platja, aquella platja. L'efecte txacoli. Retrobar-me amb Donosti, descobrir-ne els petits poblets. Allotjar-me en aquella caseta rural, tan aïllada, tan discreta, tan relaxant. Deixa'm sommiar, el demà em tornarà a la realitat. Els bitllets tenen data d'emissió.Vols venir a Euskadi?

Poesia. (Una gran pèrdua per als Països Catalans).

2008-02-23T21:10:00.007+01:00

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 – Barcelona, 2008). Poeta, narrador, assagista i dramaturg, ha estat un dels escriptors més representatius de la literatura catalana de la postguerra, especialment pel seu paper com a creador i editor de la revista clandestina Poesia. La seva admiració pel pintor Pablo Picasso el va convertir en un dels principals experts internacionals sobre la seva figura i obra, del qual n’ha fet nombrosos estudis.

La Generalitat li va atorgar el 1984 el premi de Literatura Catalana d'Assaig per l’obra Nous quaderns de l'alquimista i l’any 1989 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi. Palau i Fabre va rebre també el Premi Nacional de Cultura; la Medalla d'Or de l’Ajuntament de Barcelona; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o el premi Crítica Serra d'Or d'obres completes, entre d’altres. Des del 2003 la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, creada en honor seu, vetlla per difondre i conservar l’obra de l’escriptor

Jo em donaria a qui em volgués

(Josep Palau i Fabre - Maria del Mar Bonet)

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes

(In) Comunicació.

2008-02-21T11:21:00.005+01:00

Ahir em va caure aquest llibre a les mans.Mai m'havia llegit un llibre amb una estructura similar.Es un llibre d'una sensibilitat extraordinària. La vida de les protagonistes (mare i filla) transcorre deixant-se notes a la nevera. És el seu mitjà de comunicació. Gairebé no es veuen tot i viure al mateix domicili. Fins que de sobte, arriba la crisi.
No puc donar més dades pel que fa al llibre, perquè m'agradaria que el llegissiu.Es llegeix en dues horetes, no cal més temps, però és un d'aquells llibres que no et deixa indiferent.
En finalitzar la lectura recomano una passejada per la platja un dia com avui i unes ulleres de sol.
La nota més bonica del llibre:
Quan et miro,
veig la dona que vull ser:
forta i valenta,
bonica i lliure.

P.D. T'estimo mama.

Citrus sinensis (L) Osbeck.

2008-02-18T13:16:00.003+01:00

Aquest arbre, originari del sud est asiàtic, conreat per a ús alimentari en indrets mediterranis i com a arbre ornamental a la Xina. El seu fruit és el meu aliment bàsic des de fa 5 dies, necessito vitamina C.Us heu parat a pensar en la quantitat de vitamines que té una taronja?I en totes les propietats medicinals? he après que s'utilitza com a sedant, i he comprovat que és un potent antifebrífug, tot i que la seva preparació per utilitzar-la com a tal és una mica "fastigosa". El cas és que gràcies als medicaments i als sucs de taronja avui estic gairebé recuperada del tot, i torno a tenir ganes de somriure.

Avui...

2008-02-15T20:40:00.003+01:00

Tot estava planificat. Tot al seu lloc. Tot enllestit. Esperava l'arribada d'aquest dia. Ho desitjava amb totes les meves forces. Flamejava com una adolescent. Avui finalment teniem una cita a la ciutat comtal.Però de sobte, has fet acte de presència i m'has fotut el concert enlaire. Ara, per la teva culpa, m'hauré de passar el cap de setmana envoltada d'ibuprofè, amoxicilina, paracetamol i kleenex. Sort de la companyia i dels brous (caldets) que em prepareu. No tinc ganes ni de riure.

Carnaval.

2008-02-13T21:03:00.005+01:00

Castelló d'Empúries(Alt Empordà)

Disbauxa:Excés, ús immoderat d'alguna cosa.Què no és el mateix que lliurar-se a la disbauxa (Segons l'IEC).

Una de les millors nits de l'any. Això s'ha de repetir en breu. (S'aplicaràn mesures restrictives pel que fa a l'ús de sistemes d'enregistrament d'imatges i so).

................

Quins son els millors remeis per sobreviure dignament l'endemà? En prendré nota per la següent!!!!

(LA) Mirada.

2008-02-08T11:44:00.000+01:00

"La bellesa radica en els ulls de qui la mira". Els nostres ulls sempre estàn en constant moviment. M'agrada trobar-me frontalment amb aquesta mirada penetrant, tan intensa que m'atura la respiració, que m'enmudeix per uns instants.
Una mirada silenciosa, carregada d'erotisme, que aconsegueix fer-me envermellir a un ritme vertiginós.
Em sedueix la dualitat d'aquesta: En ocasions és freda, distant, fugissera. D'altres però, em fites amb desig, m'observes nua, provoques una sèrie d'accions/reaccions només amb la TEVA captivadora i espurnejant mirada.
Com un encantador de serps, atures el temps, perdo la noció del que m'envolta i em despertes els instints més bàsics; tot gira entorn als teus ulls encesos.
Quan identifico ta mirada, l'embolcallo amb complicitat, tendresa, desig, amb una timidesa mal entesa.
Juguem a cuit i amagar amb els nostres sacàdics moviments.Voldria furgar-te amb els meus ulls, i descobrir-ne la mirada transparent d'un nen.
Desitjo col.lidir amb els teus ulls a cada instant, trobar-te la mirada somrient, juganera, sense temor, sense desconfiança, sense rastre del dolor que segueixes arrossegant. Sense vestigis de sofriment, sense proves de rancúnies.....
Desitjo que en fitar-me trobessis allò que fa tant de temps que estàs cercant, el que sempre has estat cercant.I la resposta fos en clau de Laia...
"Qui no entén una mirada, difícilment entendrà una llarga explicació".

Ubicació.

2008-02-01T00:38:00.000+01:00

Si endevines on es troba aquest lloc, t'hi convido a passar el dia!!!

Campament base.

2008-01-30T14:00:00.000+01:00

No pares quiet.Ahir allà. Demà no tan lluny d'aqui. No hi ha temps, ni distància, ni lligams.
Sempre amb l'equipatge a punt, com un fugitiu, d'aeroport en aeroport.T'agraden les "galetes de la sort"?Lleuger d'equipatge, deixaves els records enrere, aixi no feia tan mal el pas del temps.
Però hi tornaves. T'agradava esmorzar mirant per aquella finestra, des d'on entraven tímids els primers raigs de sol dibuixant les teves faccions endormiscades. Des d'on s'aixecaven fermes les teulades de les cases i aquell fanal que il.luminava el banc solitari en la foscor de la nit.
Era el teu lloc.El refugi segur. Deies haver-lo trobat.
Deuries tenir-ho molt clar, s'ha de dubtar també. A vegades espanta tanta seguretat.Busca'l novament. Fes-lo teu.Recorda que el teu campament base estarà esperant la teva tornada.Molta sort (2).

Pas a pas.

2008-01-25T20:56:00.001+01:00

Per caminar al meu costat, per ser-hi i poder-hi comptar. Per acompanyar-me en aquest viatge, ni que a vegades baixeu del tren en diferents estacions, m'agrada compartir amb tots aquest cami. A tots, als que pel motiu que sigui ja no aneu en la mateixa direcció, als que acabeu de pujar al meu tren, als que us heu reincorporat al viatge, i als que aniré coneixent a mida d'anar rodant, GRÀCIES.
(Un gran mati el d'avui).

Single.

2008-01-20T19:14:00.001+01:00

Uns quants milers de solters encantats de ser-ho, immersos en un estat sense data de caducitat.
Gaudeixen d'independència emocional, no tenen responsabilitats familiars, depenen d'ells mateixos i son flexibles a qualsevol proposta, si és de lleure millor encara.
Sovint ens etiqueten de sibarites, consumidors compulsius i hedonistes.
Les nostres arques ens permeten gaudir de viatges i de capritxets varis.
Segons experts, addictes a les compres per internet i als productes catalogats com a delicatessen (s'hi podrien incloure les cremes hidratants, perfums, alimentació no bàsica, determinats vins i licors, i un llarg etc....).
Necessitats d'oci més elevades, donat que surten més a sopar fora, al cinema, de concerts i espectacles varis. N'hi ha que dediquen el temps lliure a fer esport, d'altres prefereixen la piscina, les passejades per Cadaqués i la fotografia.
Però no tot son avantatges. Els experts manifesten que els hàbits alimentaris dels solters son força dolents i la nostra vida sexual poc satisfactòria, a banda que ens empassem molta televisió.
En part els dono la raó perquè si bé la quantitat de claus és major (en determinats moments), la qualitat d'aquests no és la mateixa que si es tingués parella estable (per raons obvies, i depèn de la parella, clar).Però penso que els sexòlegs no tenen la veritat absoluta, i en aquest tema, no es poden fer extensives aquestes afirmacions a tot el col.lectiu.
El missatge que la societat transmet és que la vida no està preparada per viure sols.I els exemples en son les hipoteques altíssimes i a la vegada indivisibles, no gaudeixen dels 2X1 als viatges, sempre s'acaba llençant menjar.
Una dada curiosa és que el 50% de la població de Berlín viu sola i sense parella estable, i a la resta de ciutats europees la xifra ronda el 30% d'habitatges unipersonals.
Sembla ser que son un nou fenomen social i en constant creixement.

De haberlo sabido. Quique González.

2008-01-16T20:53:00.000+01:00

De haberlo sabido
no hubiera dado todo en un principio
no hubiera sido la noche en tu espalda
ni congelándote de frío

De haberlo sabido
me hubiera ido sin decirte nada
no hubiera sido tan duro contigo
no habría corazón en la garganta

Peor que el olvido
fue frenar las ganas de verte otra vez
Peor que el olvido
fue volverte a ver

Me sobran motivos
pero me faltas tú sobre la cama
y ahora las calles están llenas de bandidos
cuando necesito de tu madrugada

Cuando ya te has ido
cuando me parte en dos el alma
no hubiera dudado en quedarme contigo
de haber sabido cómo yo te amaba

Peor que el olvido
fue frenar las ganas de verte otra vez
Peor que el olvido
fue volverte a ver.

Astrologia.

2008-01-12T19:58:00.000+01:00

El fantàstic món dels astres.Cada inici d'any som bombardejats massivament als quioscos amb anuaris especials de prediccions astrològiques i similars.
Aquest però és un any de traspàs, cosa que el fa especial.
Per a la majoria és considerat un any de mals averanys, desgràcies i mala sort en general.
Del recull que n'he fet, a grans trets, i pel que fa al meu horòscop, se'n desprèn:
Em regeix el planeta mercuri, soc per tant, un element de terra.
Com a curiositat esmentar que en Richard Gere va néixer el mateix dia que jo amb trenta anys de diferència.
Hauria de ser sanitària o desenvolupar una professió similar, això explicaria la meva complicitat i entesa vers aquest món.
Pel que fa a viatges i excursions podria elegir com a destinació de vacances Suïssa, Brasil i la Índia.
Sembla ser que enguany gaudiré de molta activitat social i creativa, amb un punt d'introspecció personal (suposo que per descansar una mica).
En el tema sentimental no té desperdici, el pronòstic és altament interessant.Gaudiré de relacions estimulants, tant a nivell sentimental com sexual. Viuré passions profundes.Destaca el mes d'agost per damunt de la resta a nivell d'energia i relaxació (franja en què penso demanar les vacances.
Hem de fer cas de les prediccions astrològiques?donen fiabilitat? Per si de cas, no temptem la sort i a veure que ens depararà el futur. Si més no, espero que es compleixin bona part d'aquestes prediccions.

13 dies.

2008-01-08T23:38:00.000+01:00

Esgotament és la paraula que defineix el meu estat després d'aquesta marató nadalenca. Cansada però contenta, tranquil.la i feliç, amb energies suficients per assolir tots els objectius del 2008.
El denominador comú d'aquestes festes ha estat la carretera. La veu d'en Quique González la companya a l'interior de l'habitacle del vehicle.
Pensaments i paisatge feien més amè el camí, i quasi sense adonar-me he travessat tota Catalunya.
Dues hores i mitja donen per a moltes reflexions, i, per a gaudir del recorregut si t'agrada conduir.Treure't del cap les cabòries, que son com la boira que trobem en el transcurs del trajecte. En ocasions molt densa (si dura molta estona t'acabes atabalant), per convertir-se posteriorment en una fina capa de boirina a mida que sumes quilòmetres al comptaquilòmetres.Per deixar pas, en acabar, a un horitzó ben clar(Absoluta calma, repòs).
Ara només resta desfer l'equipatge ple a vessar dels regals de reis, testimonis d'aquests dies memorables.

Carta als Reis

2008-01-04T16:02:00.000+01:00

Estimats Reis Mags d'Orient:
Aquest any m'he portat bé, no he fet gaires dolenteries (perquè no he tingut l'ocasió de fer-ne més). Ja se m'ha passat l'època de jugar a nines, però si enguany em porteu un nino us ho agrairè. Els que tinc per aqui ja no m'agraden tant com abans, han quedat obsolets i algun d'ells ha ascendit a ninot.M'agradaria que fos original i multifuncional, que em distregui i pugui jugar-hi molt, i em faci riure. Voldria demanar-vos un bitllet d'avió a alguna destinació amb platges paradisíaques, i un altre per Dublin.
Demanar-vos també el cd de Quique González(Averia y redención), sembla ser que el personal de l'Fnac té problemes amb l'stock i les dates d'entrega.
Necessito amb urgència un val per un massatge de xocolata i uns dies a Caldea per oxigenar-me.
Si us quedés en stock el pack de les tres temporades d'Anatomia de Grey m'agradaria tenir-lo al prestatge del menjador.
Voldria un anell de la Tous de diamants i or blanc, us el demano perquè com que és petitet, no tindreu problemes d'espai.
La casa a Ses Caials o S'alqueria la deixaré per l'any que ve, però si em voleu portar parament de la llar tingueu en compte que m'agrada molt de la Perla Gris, fa uns conjunts molt i molt macos.
Si no em podeu portar el que he demanat ratlles més amunt no us preocupeu, és de primera necessitat per a mi i els que m'envolten gaudir de bona salut.
En tinc prou amb compartir el temps amb els meus amics i familiars, i demano viure més a poc a poc, disfrutar de cada moment amb ells.I coneixer-ne de nous, ampliar mires.
M'agradaria que em portessiu un recipient enorme, ple a vessar de paciència, tranquil.litat i d'il.lusions, amb un toc important d'amor.
Us deixaré la porta entreoberta per tal que entreu sense fer soroll, estaré al llit fent-me l'adormida i esperant-vos.
Moltes gràcies i un petó per tots, i fins l'any que ve.

2008.

2008-01-01T15:20:00.001+01:00

Primer dia del nou cicle que tot just comencem. Projectes, somnis, il.lusions; un ampli ventall de desitjos i peticions. Moment de fer balanç de l'any recentment acabat.Acostumo a fer-lo el dia 1. El 2007 se'n va al calaix de la memòria amb una mitja de 6, cosa que significa que no ha estat un mal any, tot i que necessita millorar, llimar petites cosetes, afegir-ne d'altres. Per aquest motiu un dels objectius és l'obtenció del notable/excel.lent en el present.Per primera vegada em vaig acabar els 12 granets de raïm, vaig demanar els meus desitjos, que no van ser pocs, i, portava la meva lligacama de color vermell (que cremaré per Sant Joan a la foguera de Cadaqués).Ritual seguit al peu de la lletra, tinc tot un any per veure'ls realitzats. Salut!!!

Pluja.

2007-12-15T17:37:00.000+01:00

Tot aquest temps pensant en tú, sense noticies teves, ni tan sols t'has dignat a aparèixer. Frisava per veure't altre cop, per sentir la teva olor novament.L'oblidada sensació de sentir-te arribar a poc a poc, tímidament, per després impregnar-me de tu, més de pressa, amb més força, durant més temps.En rebre't , m'adono com et trobo a faltar, com desitjo la teva vinguda, com em sento quan ets aqui, amb mi. Com s'accentúen les olors, com canvies el meu prisma, com, quan, com..............................

Desitjo que les teves estades es perllonguin, i, que em visitis més freqüentment, et necessito.M'agrada veure't dreta darrere la finestra amb un cafè a la mà.

Tardes d'hivern

2007-12-12T04:58:00.000+01:00

Poc a poc es van desfent els nusos de les converses mantingudes, de les frases inacabades i de les paraules a mig dir.Miro de treure'n l'entrellat en aquesta tarda de tramuntana que se m'escola darrere la finestra.Sento nostàlgia d'altres temps, en què arribava a casa després d'una jornada de treball i en podiem parlar.Malgrat tot, em continúa fent mal l'estòmac d'empassar-me les paraules i ja no ets aqui per guarir aquest mal.