Dilluns.(I cent dillunsos com aquest).

divendres, 6 de març del 2009


I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.
(Junts al Boira gaudint de la pluja i descobrint una Girona completament desconeguda).

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

estimar-se i compartir el paisatge que ens envolta

Anònim ha dit...

Segons una recent teoria d'un estudiós brillant, aquesta fotografia està tirada des de ben entrat l'Empordà.
Ai, el Boira ! Un lloc literari, gairebé màgic, ideal per a aquest dies de pluja gironina.
Magnífica foto. Ara mateix sec a escassos metres d'aquest punt.
Una abraçada ! Celebro que hagis estat aquí fa poc.

Ps. Segueix en estudi alló de JMO a l'Auditori, però no ens quadra res. Segueix en estudi !

Albert ha dit...

Quina sort tenim de viure en una provincia tant maca i amb una ciutat tant encantadora.

res ha dit...

estimar
un dilluns horabaixa
i encara plou
bona foto
bon moment
salut!

bimbonocilla ha dit...

q bé! q bé! q bé!

I a sobre a Girona... Girona m'enamora!

Petoooooooooooooooons!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Mallorca-Girona....i a l'imperi Boira....mmmmm....

Laia ha dit...

Jesus Maria, el que fa l'amor oi?Una abraçada.

Josep Maria: Girona m'enamora. Amb sort quadrem el tema de JMO. Un petonàs.

Albert, quanta raó tens.

Bimbo i Tender: Mhmhmhmm, a veure si ben aviat organitzem alguna cosa i ens veiem en aquestes terres meves!!! Petonassos.

L'hora