Tot torna

dilluns, 15 de setembre del 2008


El moment acaba arribant el dia més inesperat. De poc o res serveix obviar segons què quan la persona amb qui et trobes és més coneixedora de tu que un mateix. El vi té un paper important a l'hora de difuminar el més punyent, i tres copes son necessàries per tenyir amb més intensitat el que ha perdurat en el temps. L'únic que ha alimentat aquest desig.Possiblement no es tornin a trobar, però s'havien d'asseure en una taula per poder-se deixar anar. I, els pactes son els pactes.

5 comentaris:

vafalungo ha dit...

Salut doncs, i que el brindis faci del moment efímer un instant etern. B7s!

David Ciscar ha dit...

M'agraden els efectes del vi -amb moderació- en les converses, en les relacions. Ell solet és capaç de dur-nos on nosaltres, poc senyors del nostre pensament, no som capaços d'arribar. El vi, antic, poderós, desperta màgia i quan el dus al teu favor és un gran aliat. Salut!

Anònim ha dit...

El que estava a l'altre costat de la taula és qui em penso???
Salut!!!

Anònim ha dit...

Perdó, m'he oblidat signar l'anterior comentari.

Laia ha dit...

Hi ha sopars i moments que perduraran sempre, malgrat després no es tornin a veure més.

Vafalungo: Brindo amb tú, doncs. Ptns.

David: A vegades unes copes de bon vi afegeixen un toc de màgia al moment.Salut

Miki: No, però amb aquest hauré de fer un PT també. Estàs perdonat. Salut!!!!

L'hora