D'entrades i sortides.

dimarts, 2 de setembre del 2008


Quan tenim les portes obertes o ens mostrem més receptius, accedeixen a les nostres vides diferents persones (-atges).Arriba un moment però, que els camins divergeixen i cadascú emprèn la tornada, sortint per on ha entrat. Hi ha qui desapareix sense deixar rastre, independentment del temps i la intensitat, que rares vegades son proporcionals entre si. I et deixa una estranya buidor, inidentificable, no comparable amb res ni amb ningú. Un regust amarg.
És necessari deixar-los anar, per a tornar a gaudir-ne de nous, perquè la memòria és limitada i selectiva, i a voltes capritxosa.
Mantenir la porta tancada és una bona cuirassa momentània, tot i que ens nodrim d'interaccionar. Tancat i barrat seria ser massa visceral. Deixaré una petita escletxa........

4 comentaris:

TENDER EPITHELIUM ha dit...

L'aire nou acaba esbotzant la porta, per molt que ens entestem en passar-hi mil forrellats.

De totes maneres els ionquis de la nostàlgia (com ara jo) mai deixen d'intentar entendre aquestes desaparicions inesperades, sovint covardes.

abraçades plenes de claus mestres!!!!!!

res ha dit...

bon escrit
bona foto
salut!

Anònim ha dit...

Fes un exercici de bricolatge: ciment, aigua, uns rajols, i aixeca un mur ben segellat a la porta de passat, que no traspassin ni les olors. Veuràs que davant se t'obre una porta nova, la del futur.
Sort maca

Una abraçada

Laia ha dit...

Tender:Em considero igual de ionqui de la nostàlgia, moltes gràcies per les claus mestres. Més abraçades per tu.

Mq: Gràcies!

A-NO-nim: Puffff, estic jo ara per posar-me a fer feina..... El que necessito avui és cafè!!!! Ptns.

L'hora