Aquest mati.

dimecres, 30 de juliol del 2008



Ni me n'adono que ja em trobo palplantada davant del semàfor. El ninotet verd m'indica que puc recòrrer els escassos metres que em separen de la platja, del mar, de tú.
Asseguda arràn de mar, transcorre el mati mentre et penso aliena a tot el que succeeix al meu voltant. Una àvia escridassa la seva néta. Una jove embarassada passeja distreta lluïnt el seu estat.T'envio un sms. Una parella d'amants gaudeixen sense amagar-se impunement, fora de l'abast de mirades conegudes. La de la tovallola del costat engull píndoles d'homeopatia cercant la curació del seu mal. Sento l'olor de Nivea.
S'escola el mati entre records salats i somriures de complicitat. Estranya sensació i màgic instant. Semàfor verd per continuar endavant.

És el SEU estiu!!!! (1)

dilluns, 21 de juliol del 2008


Durant la primera setmana de juliol, van arribar en vols procedents de Tindouf, els nens saharauís, per tal de passar l'estiu en diferents poblacions del territori català. Pel que fa a l'empordà us presento els membres més actius de la República INDEPENDENT de Roses:


D'esquerra a dreta: En Mohamed Salem, en Mohamed "petit", i en Brahim. (Son el Trident de l'Alt Empordà).


I les nostres princesetes: La "Mimi"(Mamia) i la Karema, un binomi d'allò més encisador.

L'objectiu principal de totes les families acollidores és que la nostra mainada gaudeixi d'un estiu memorable, i d'unes vacances en pau.

Colors.

dissabte, 12 de juliol del 2008


L'estiu es viu. Una àmplia gamma de colors que dia rere dia guanya intensitat. I calidesa. El blau tímid esdevé un blau intens, atrevit, amb força. El rosa pàl·lid augmenta de tonalitat a un ritme vertiginós, fins tornar-se roig passió. Deixem enrere el blanc per cobrir-nos la pell d'un daurat suau, amb progressió, i recuperem el blanc per donar contrast al resultat. Quin és el color de les vacances?

I el sol se'n va.......

dissabte, 5 de juliol del 2008


Ja no queda gairebé ningú a la platja. Se sent la remor del mar i em deixo seduïr per les anades i vingudes de les onades. Quina dualitat.Tan a prop com em bressola, tan lluny que te'n vas. Frisso per tenir-te, per després deixar-te anar. Passejo per la platja mentre t'espero l'endemà. Tot i saber que no vindràs.

L'hora