Play.

dijous, 22 de maig del 2008


Anem jugant al ritme que ens marca la música del dia a dia. S'han de tenir els sentits activats i sorprendre l'enemic hàbilment..... Si comets un error et quedes fora, i s'acaba el joc per a tu. L'esperit lluitador fa que moltes vegades que et veus fora, acabis assegut, alleugerit i pensant: M'ha anat d'un pèl.
La competició comença quan només queda una cadira, o quan la rotllana es gegant i saps que gairebé porta el teu nom escrit al cim?

9 comentaris:

Anònim ha dit...

quins records! molt bona metàfora, tot i que jo em posava molt més nerviós jugant a aquest joc que en la vida diària...

cal estar sempre alerta :)

gina ha dit...

ais quants records, jo sempre quedava de les primeres fora. i en la vida unes vegades es guanya i altres es perd, esperem que avui guanyi a la meva petita batalla. no pateixis que trucaré.

Anònim ha dit...

Mai deixes de sorprendrem quan visito aquest indret.
Un peto molt gran maca.

Carles Lara ha dit...

Jo quasi sempre arribava al final, però no vegis quin stress que em produïa la juguesca de marres...

No m'agrada perdre ni a les cadiretes jejeje

vafalungo ha dit...

A vegades val més la pena divertir-se jugant i ballant al ritme de la música que barallar-se per la última cadira, encara que això vagi en contra de la supervivència. La competició sempre és contra un mateix. Petons!

Judit Ortiz ha dit...

Veig que els Reis d'Orient s'ha portat bé... A principis d'any els demanaves: "...i em faci riure. Voldria demanar-vos un bitllet d'avió a alguna destinació amb platges paradisíaques, i un altre per Dublin.
Demanar-vos també el cd de Quique..." De moment el de Dublin ja l'has esgotat, a veure si t'arriba aviadet el de les platjes paradisíaques!

petons, maca!

Laia ha dit...

Francesc: Reconec que jo també em posava nerviosa, sobretot quan quedaven poquetes cadires. I ara, els nervis son diferents, però hi son......... Un petó maco.

Gina: La guerra la guanyaràs segur. I les petites batalles diàries també. Tot és qüestió d'actitud i sort.Un petonàs muaaaack.

Daina: puc sorprendre't a Cadaqués?

Carlox: Mhmhhmm, molt competitiu es voste ehhh. Avui plou, has portat la capelina? Et mullaràs i pesaràs més, jejeje. No et refredis. Un besillu feo.

Vafalungo: M'agrada riure, jugar i ballar, i GUANYAR al joc de la vida. Petons.

Sigorgik bonica: Recordes bé (M'ha fet gràcia veure que ho recordaves). Els vaig demanar Dublin, i fet. El cd de Quique, i a la setmana fet. Ara estic pensant en les platges..... I en el que m'ha de fer riure, jejeje. (Tot no pot ser). Un petonàs.

Moltissimes gràcies a tots pels vostres comentaris.

Anònim ha dit...

Sempre pots sorprendrem..
Un petó maca.

Laia ha dit...

D'això es tracta, i malament el dia que no ho aconsegueixi. Petonets.

L'hora