Ítaca.

dimecres, 5 de març del 2008


Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca
has de pregar que el viatge sigui llarg,
ple de peripècies, ple d’experiències.

No has de témer ni als lestrígons ni als ciclops,
ni la còlera de l'airat Posseïdor.
Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta
si el teu pensament és elevat, si una exquisida
emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos.
Els lestrígons i els ciclops
i el ferotge Posseïdor no podran trobar-te
si tu no els duus ja dins, en la teva ànima,
si la teva ànima no els conjura davant teu.

Has de pregar que el viatge sigui llarg;
que siguin molts els dies d’estiu;
que et vegin arribar gaudint, alegrement,
a ports que tu abans ignoraves.
Que puguis parar-te en els mercats de Fenícia,
i comprar unes belles mercaderies.
Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte
per aprendre, i aprendre dels qui saben.

Conserva sempre en la teva ànima la idea d’Ítaca:
arribar allí, aquí el teu destí.

Ans no facis amb presses el teu camí;
Millor serà que duri molts anys,
i que arribis, ja vell, a la petita illa,
rica de quant hauràs guanyat en el camí.

No has d’esperar que Ítaca t’enriqueixi:
Ítaca t’ha concedit ja un bonic viatge.
Sense ella, mai hauries partit;
ans no té altra cosa que oferir-te.

I si la trobes pobra, Ítaca no t’haurà enganyat.
I essent ja tan vell, amb tanta experiència,
sens dubte sabràs ja el que significa Ítaca.


Konstantinos Kavafis (1863-1933)

6 comentaris:

Babèlia ha dit...

Sempre que llegeixo aquesta poesia penso en la quantitat de coses que podria ser Ítaca. I sempre que la llegeixo un sentiment de nostalgia es deixa caure per la meva ànima... Ítaca... el plaer oníric d'una esperança que es dibuixarà amb l'esforç de cada dia... un petó bonica (amb fondue i en una petita cala)

Anònim ha dit...

Cadaques.. Quin gran destí. Com deu estar aquests dies tipics de tramuntana.. Son dies on el sol brilla, el mar enfadat golpeja les roques.. Quina gran representació de força. Aixó es natura.

Laia ha dit...

Babèlia, quantes coses poden ser Itaca.............. En pensar-hi se'm dibuixa un somriure.Ara fa molt vent per anar a la caleta!!!!!

Daina Nocturna: M'agrada aquest nom. Em fa recordar que tenim quelcom pendent.M'agradaria pujar a Ses Cap de Creus, al far, i observar aquest espectacle de la natura.Vols venir?

Anònim ha dit...

Seria un paler. Es un espetacle digne de veure i sentir. Encara que no aguantariem molta estona ja que la força del vent es brutal.

Laia ha dit...

Ja ho crec que aguantariem, amb vent o sense.Posa data i hora. Ptons.

Granblau ha dit...

M'agradaria que la meva filla visqués a Ítaca sabent que el viatge ha estat molt dur. La Independència ens pot portar a la llibertat: 2014.

L'hora