(Es) Fumar-se

dilluns, 25 de febrer del 2008



M'imagino preparant la maleta un dia com avui. Omplir-la amb roba per una setmana.Els nervis previs a l'escapada. La facturació a l'aeroport. L'anunci de l'embarcament. L'arribada a la destinació.La consciència de la desconnexió amb la rutina.Tornar a passejar pels teus carrerons, les teves ciutats, la platja, aquella platja. L'efecte txacoli. Retrobar-me amb Donosti, descobrir-ne els petits poblets. Allotjar-me en aquella caseta rural, tan aïllada, tan discreta, tan relaxant. Deixa'm sommiar, el demà em tornarà a la realitat. Els bitllets tenen data d'emissió.Vols venir a Euskadi?

Poesia. (Una gran pèrdua per als Països Catalans).

dissabte, 23 de febrer del 2008


Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 – Barcelona, 2008). Poeta, narrador, assagista i dramaturg, ha estat un dels escriptors més representatius de la literatura catalana de la postguerra, especialment pel seu paper com a creador i editor de la revista clandestina Poesia. La seva admiració pel pintor Pablo Picasso el va convertir en un dels principals experts internacionals sobre la seva figura i obra, del qual n’ha fet nombrosos estudis.

La Generalitat li va atorgar el 1984 el premi de Literatura Catalana d'Assaig per l’obra Nous quaderns de l'alquimista i l’any 1989 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi. Palau i Fabre va rebre també el Premi Nacional de Cultura; la Medalla d'Or de l’Ajuntament de Barcelona; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o el premi Crítica Serra d'Or d'obres completes, entre d’altres. Des del 2003 la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, creada en honor seu, vetlla per difondre i conservar l’obra de l’escriptor


Jo em donaria a qui em volgués

(Josep Palau i Fabre - Maria del Mar Bonet)


Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes

(In) Comunicació.

dijous, 21 de febrer del 2008

Ahir em va caure aquest llibre a les mans.Mai m'havia llegit un llibre amb una estructura similar.Es un llibre d'una sensibilitat extraordinària. La vida de les protagonistes (mare i filla) transcorre deixant-se notes a la nevera. És el seu mitjà de comunicació. Gairebé no es veuen tot i viure al mateix domicili. Fins que de sobte, arriba la crisi.
No puc donar més dades pel que fa al llibre, perquè m'agradaria que el llegissiu.Es llegeix en dues horetes, no cal més temps, però és un d'aquells llibres que no et deixa indiferent.
En finalitzar la lectura recomano una passejada per la platja un dia com avui i unes ulleres de sol.
La nota més bonica del llibre:
Quan et miro,
veig la dona que vull ser:
forta i valenta,
bonica i lliure.


P.D. T'estimo mama.

Citrus sinensis (L) Osbeck.

dilluns, 18 de febrer del 2008


Aquest arbre, originari del sud est asiàtic, conreat per a ús alimentari en indrets mediterranis i com a arbre ornamental a la Xina. El seu fruit és el meu aliment bàsic des de fa 5 dies, necessito vitamina C.Us heu parat a pensar en la quantitat de vitamines que té una taronja?I en totes les propietats medicinals? he après que s'utilitza com a sedant, i he comprovat que és un potent antifebrífug, tot i que la seva preparació per utilitzar-la com a tal és una mica "fastigosa". El cas és que gràcies als medicaments i als sucs de taronja avui estic gairebé recuperada del tot, i torno a tenir ganes de somriure.

Avui...

divendres, 15 de febrer del 2008



Tot estava planificat. Tot al seu lloc. Tot enllestit. Esperava l'arribada d'aquest dia. Ho desitjava amb totes les meves forces. Flamejava com una adolescent. Avui finalment teniem una cita a la ciutat comtal.Però de sobte, has fet acte de presència i m'has fotut el concert enlaire. Ara, per la teva culpa, m'hauré de passar el cap de setmana envoltada d'ibuprofè, amoxicilina, paracetamol i kleenex. Sort de la companyia i dels brous (caldets) que em prepareu. No tinc ganes ni de riure.

Carnaval.

dimecres, 13 de febrer del 2008

Castelló d'Empúries(Alt Empordà)


Disbauxa:Excés, ús immoderat d'alguna cosa.Què no és el mateix que lliurar-se a la disbauxa (Segons l'IEC).

Una de les millors nits de l'any. Això s'ha de repetir en breu. (S'aplicaràn mesures restrictives pel que fa a l'ús de sistemes d'enregistrament d'imatges i so).

................

Quins son els millors remeis per sobreviure dignament l'endemà? En prendré nota per la següent!!!!

(LA) Mirada.

divendres, 8 de febrer del 2008



"La bellesa radica en els ulls de qui la mira". Els nostres ulls sempre estàn en constant moviment. M'agrada trobar-me frontalment amb aquesta mirada penetrant, tan intensa que m'atura la respiració, que m'enmudeix per uns instants.
Una mirada silenciosa, carregada d'erotisme, que aconsegueix fer-me envermellir a un ritme vertiginós.
Em sedueix la dualitat d'aquesta: En ocasions és freda, distant, fugissera. D'altres però, em fites amb desig, m'observes nua, provoques una sèrie d'accions/reaccions només amb la TEVA captivadora i espurnejant mirada.
Com un encantador de serps, atures el temps, perdo la noció del que m'envolta i em despertes els instints més bàsics; tot gira entorn als teus ulls encesos.
Quan identifico ta mirada, l'embolcallo amb complicitat, tendresa, desig, amb una timidesa mal entesa.
Juguem a cuit i amagar amb els nostres sacàdics moviments.Voldria furgar-te amb els meus ulls, i descobrir-ne la mirada transparent d'un nen.
Desitjo col.lidir amb els teus ulls a cada instant, trobar-te la mirada somrient, juganera, sense temor, sense desconfiança, sense rastre del dolor que segueixes arrossegant. Sense vestigis de sofriment, sense proves de rancúnies.....
Desitjo que en fitar-me trobessis allò que fa tant de temps que estàs cercant, el que sempre has estat cercant.I la resposta fos en clau de Laia...
"Qui no entén una mirada, difícilment entendrà una llarga explicació".

Ubicació.

divendres, 1 de febrer del 2008



Si endevines on es troba aquest lloc, t'hi convido a passar el dia!!!

L'hora