13 dies.

dimarts, 8 de gener del 2008



Esgotament és la paraula que defineix el meu estat després d'aquesta marató nadalenca. Cansada però contenta, tranquil.la i feliç, amb energies suficients per assolir tots els objectius del 2008.
El denominador comú d'aquestes festes ha estat la carretera. La veu d'en Quique González la companya a l'interior de l'habitacle del vehicle.
Pensaments i paisatge feien més amè el camí, i quasi sense adonar-me he travessat tota Catalunya.
Dues hores i mitja donen per a moltes reflexions, i, per a gaudir del recorregut si t'agrada conduir.Treure't del cap les cabòries, que son com la boira que trobem en el transcurs del trajecte. En ocasions molt densa (si dura molta estona t'acabes atabalant), per convertir-se posteriorment en una fina capa de boirina a mida que sumes quilòmetres al comptaquilòmetres.Per deixar pas, en acabar, a un horitzó ben clar(Absoluta calma, repòs).
Ara només resta desfer l'equipatge ple a vessar dels regals de reis, testimonis d'aquests dies memorables.

3 comentaris:

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Acabo de descobrir el teu planeta cibernètic al mateix temps que he descobert a Quique González. Alguna recomanació per començar a assaborir-lo?Gràcies i ben-trobada!

Laia ha dit...

Benvinguda! Un honor tenir-te aqui, feia temps que et llegia.
Del nou disc (Averia y Redención) et recomanaria la número 2 per començar. El seu títol és Doble Fila.La número 8 també és molt xula "La vida te lleva por caminos raros". La meva preferida la postejaré ben aviat.

TENDER EPITHELIUM ha dit...

A aquestes alçades ja ho deus saber però el proper dia 15 tindràs al Quique González en concert a Barcelona. Al Casino L'Aliança---

L'hora